Dret a la vivenda

Expulsada de la taula d’emergència una dona amb quatre fills menors

  • Després de dos anys en un apartament turístic després de ser desnonada, aquesta mare va renunciar al pis d’emergència que li van assignar al veure unes persones injectant-se droga a la porteria del costat i patir la seva filla gran, de 15 anys, un greu problema d’abús d’estupefaents

A1-149729727.jpg

A1-149729727.jpg / ZOWY VOETEN (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En el moment del desnonament, al desembre farà tres anys, Ibtissam estava embarassada del seu fill petit i tenia un fill de dos anys, a més dels dos més grans. El seu marit havia perdut la feina i van haver d’escollir entre donar menjar als fills o pagar el lloguer. Van triar el primer, per descomptat. Després de mesos de molta ansietat pel procés de desnonament, finalment, en la tercera data de llançament, la família va decidir entregar les claus i marxar perquè els nens no haguessin de passar per l’estrès i la violència que suposa un desallotjament amb policia. Els serveis socials del Raval sud, barri en què la família vivia i encara té la xarxa, els va allotjar de manera temporal en un bloc d’apartaments turístics a Santa Coloma de Gramenet, mentre arribés el seu torn a la taula d’emergència, col·lapsada des de fa anys, i amb una llista d’espera d’una mitjana de dos anys.

Dos anys era el temps que feia que aquesta família vivia a l’apartament de Santa Coloma, on encara resideixen, quan Ibtissam va rebre l’esperada trucada de la treballadora social en què la informava que, per fi, li havien assignat un pis d’emergència. «L’alegria va ser tremenda. Els meus fills eren superil·lusionats. ¡Per fi tindrien la seva habitació!», recorda la dona. Va preguntar on era el pis i la interlocutora li va dir que no ho sabia. Ibtissam, mare de quatre fills menors de 2, 5, 11 i 15 anys, tampoc va insistir-hi. Ja estaven acostumats a fer un trajecte considerable amb metro cada dia d’anada i de tornada de Santa Coloma al Raval, on continuen tenint l’escola, els metges i els amics. 

«Llavors vaig col·lapsar, ja no podia pensar»

Li van donar només una adreça: carrer de Llinars del Vallès. Hi va arribar amb el Googlemaps. El pis era a Barcelona, al Bon Pastor, a prop de la Ronda del Litoral, pràcticament igual de lluny del Raval que Santa Coloma. «Si el pis estava bé, no passava res, aquest no era el problema», insisteix la dona. El problema va arribar quan, poques porteries més avall del número que buscava, va veure uns homes joves punxant-se al carrer. «Llavors vaig col·lapsar. Ja no podia pensar», recorda la dona encara angoixada. El dia de la visita del pis, que era el dia de la firma –no li van deixar veure’l anteriorment– faltaven pocs dies perquè la seva filla gran –de 15 anys, ara, 14, llavors– sortís de l’Hospital Clínic, on estava ingressada en l’àrea de psiquiatria per un greu problema d’abús d’estupefaents i els problemes de salut mental vinculats

«No podia acceptar aquest pis i ficar-hi la meva filla. No podia. No podia. Crec que qualsevol mare pot entendre la meva situació», insisteix la dona. Va presentar llavors les al·legacions pertinents que explicaven les causes del rebuig, que van ser rebutjades i, la seva família, expulsada de la taula d’emergència.

«No sé què passarà ara amb nosaltres. L’apartament en què vivim és per a persones en la llista d’espera de la taula d’emergència, però nosaltres no estem en aquesta situació, ja. Hem sigut expulsats de la taula i no entenc per què no ens donen una segona oportunitat. Per a mi el més important és protegir la meva filla, ¿de veritat costa tant d’entendre?», lamenta aquesta mare, acompanyada pel col·lectiu veïnal Raval Rebel, que exigeix a l’Ajuntament de Barcelona una reunió urgent i la readmissió d’aquesta família en la taula, en el lloc en què es trobava.

Des de Raval Rebel denuncien també que li van fer firmar l’acceptació de la desestimació del seu recurs «amb manifesta mala fe». «La van convocar a l’oficina per a la renovació com a sol·licitant de vivenda de protecció oficial, no li van explicar prèviament què estava firmant, i va ser només després d’haver estampat la firma que li van dir que havia firmat la comunicació de l’ expulsió de la taula», indiquen des de la plataforma veïnal.

Notícies relacionades

La protecció de la filla gran –en les al·legacions la dona no només va entregar els informes mèdics, sinó també algunes de les denúncies interposades en els Mossos d’Esquadra les múltiples vegades en què la menor s’ha escapat de casa–, però no l’únic. «El pis té dues habitacions petites en què no caben dos llits i un armari, a més que la zona està molt allunyada de l’escola, al Raval, cosa que suposa llargs desplaçaments diaris d’anada i tornada a l’escola amb els tres fills més grans, cosa que dificulta la conciliació de la vida diària, com estem experimentant des de desembre del 2019», assenyala la dona.

Recurs d’alçada

Fonts municipals assenyalen que la dona pot ara presentar un recurs una cosa que, asseguren, l’ajudaran a fer. «Li demanarem que registri una instància a l’Oficina de Vivenda de Ciutat Vella, que es tractarà com un recurs d’alçada, i correspondrà a la comissió permanent del Consorci de Vivenda de Barcelona resoldre’l valorant el conjunt de les al·legacions aportades, que seran revisades de nou», explica una veu municipal, que indica que la família en cap cas serà expulsada de l’actual allotjament fins que es resolgui la situació.