HISTÒRIES DE LA CIUTAT DESIGUAL

Malika, la dona cega que passa les hores davant una fleca del Raval

Malika, la dona cega que passa les hores davant una fleca del Raval

Angel García

  • L’algeriana va arribar a Barcelona sola fa tres anys amb un visat de malaltia i viu en precari en una pensió per la qual paga 20 euros la nit, diners que reuneix gràcies a la solidaritat veïnal

  • Des de la plataforma veïnal Raval Rebel interpel·len l’Ajuntament de Barcelona perquè busqui solucions imaginatives i valentes per esquivar la llei d’estrangeria i ajudar la dona

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El ritual és el mateix pràcticament cada dia. Baixa a poc a poc de la pensió on viu al Raval amb el seu tamboret fosc i el seu bastó blanc, creua el cèntric carrer i camina uns metres fins a la fleca a la cantonada del carrer d’Hospital amb Riera Baixa, on deixa el banquet i s’asseu a passar les hores. Totes. El pròxim mes de maig farà tres anys que va arribar al barri i a la ciutat, i en fa un que dorm a la mateixa pensió en unes condicions molt precàries, sense alternativa. Tots els veïns saben on trobar-la; habita sempre, discreta, la mateixa cantonada. Alguns s’acosten a portar-li alguna cosa de menjar, d’altres a pagar-li un cafè o una pasta del forn, que és pràcticament casa seva o a donar-li alguna moneda, els únics diners amb què compta aquesta dona algeriana de 46 anys sense papers, invident i sense entendre ni parlar castellà. «Vaig venir sola amb un visat per malaltia, després de perdre la vista quan va morir el meu pare», explica la dona amb el cap baix, acompanyada per la Fátima, la seva veïna i intèrpret i un dels seus principals recolzaments.

La Malika somriu agraïda per la companyia i calor que li brinda la Fátima, que sent impotència de no poder fer res més per la seva veïna. «A més de tot el que té, l’altre dia li van robar el passaport i els pocs diners que tenia estalviats de l’habitació de la pensió. És una vergonya que permetin que aquesta dona visqui així. No pot passar cap altre hivern tot el dia plantada al carrer, malalta i amb el fred que farà, per poder pagar dia a dia una pensió que tampoc està en condicions», assenyala enfadada la Patty, una altra de les veïnes que es preocupen per la Malika, membre de Raval Ravel, xarxa veïnal que interpel·la el districte de Ciutat Vella. Demanen que hi posi «coratge i imaginació» per oferir-li una solució a la dona malgrat el mur que suposa la seva irregularitat administrativa. «L’únic que li donen és l’opció d’agafar arròs i alguns aliments aquí, a la parròquia, però no li serveixen de res perquè a la pensió no pot cuinar», denuncia la Fátima traduint la Malika mentre li escalfa carinyosa les mans en un banc a la Rambla del Raval, molt a prop del lloc on passa els dies.

«És molt important que li ofereixin un allotjament en condicions aquí al barri, on té la seva única xarxa. Si l’envien fora, lluny d’aquí, sense conèixer l’idioma i sense veure-s’hi, acabaran amb ella», afirma la Patty, que denuncia també la diferència de tracte que reben les dones àrabs de l’assemblea quan van a serveis socials si van soles o a l’oficina de vivenda, sense dominar l’idioma, a si van acompanyades per una persona blanca. «La Malika tenia una treballadora social i, no sabem per què, l’hi van treure. Ara torna a tenir-la perquè vam pressionar des de Raval Rebel, però en ve una que no sap àrab una vegada a la setmana a veure-la un moment aquí, a la fleca, i això no la treu de res», prossegueix la jove activista, que exigeix, com a mínim, una treballadora social que sàpiga àrab perquè puguin entendre’s. «Avui mateix [per aquell dilluns] té una visita a l’Hospital del Mar per fer-se una prova a l’estómac i no hi ha ningú que pugui acompanyar-la. ¿Com hi anirà?», critiquen les veïnes de la Malika, empadronada a Barcelona sense domicili fix.

Abans d’acabar a la pensió, la Malika vivia rellogant una habitació, però la dona que li rellogava el llit va començar a posar més persones al pis, li va apujar el preu i la situació es va tornar insostenible. Va ser llavors quan va entrar a la pensió, per la qual paga 20 euros la nit, també gràcies a la mediació de Raval Rebel, que va impedir que li apugessin el preu de la nit a una quantitat encara més inassumible.

«Un peix fora de l’aigua»

Com la Patty, la Fátima insisteix en la necessitat que l’allotjament que li ofereixin a la Malika sigui al barri. «Ella fora d’aquí és com un peix fora de l’aigua», remarca la dona, que també té clar que apressa que l’administració ajudi la Malika al més aviat possible, atesa l’extrema vulnerabilitat que suposa per a una dona sola que ni s’hi veu ni parla l’idioma local, estar tot el dia exposada al carrer.

Notícies relacionades

Més enllà de la duresa de passar el dia a la intempèrie, les nits a la pensió tampoc són gaire millors. «No s’hi pot descansar. Hi ha molta gent, molt soroll, mals hàbits, bronques, està molt brut...», relata la dona, malalta, que també té dificultats per accedir a la medicació. «La treballadora social de l’hospital va intentar contactar amb la treballadora social de l’ajuntament per arreglar el tema de la medicació, però no la va localitzar», lamenta.

Els moviments socials pel dret a la vivenda –i al barri– fa molt temps que denuncien les males condicions de vida de les famílies obligades a viure en pensions per la falta de pisos públics a la ciutat. Situació que és encara més extrema en els casos, com el de la Malika, en què han de pagar-la elles mateixes per falta d’ajudes.