Dos barcelonins a la taula de Bill Gates

Cañadas va apostar perquè Barcelona sigui la nova capital del Mediterrani i, en clara al·lusió a Guardiola, va descartar obrir una seu a Madrid. Quan un soci veterà li va suplicar un últim intent de pacte, Cañadas va ser taxativa: «Si el Jaume vol integrar-se a la nostra candidatura, n’estarem encantats». Salvador Alemany, que ha sigut l’únic expresident que ha assistit a totes dues presentacions, va actuar amb el seu habitual ‘fair play’ i imparcialitat Això sí, també van repetir Luis Conde, Martínez- Rovira, Sílvia Alsina o Anna Balletlbó. Vam veure Ricardo Rodrigo, Heribert Padrol, Josep Maria Sancliments, Gay de Montellà, Ramon Palou o Elvira Vázquez.

En fi, que seria bo per al Cercle, com va dir una jove sòcia, que després de les eleccions no hi hagués ni guanyadors ni vençuts. Complicat. No obstant, si els nous ‘fitxatges’ són tots de la categoria de Pol Morillas, director del CIDOB, que formarà part de la candidatura de Guardiola o de Rafa Vilasanjuan, director d’Anàlisi d’ISGLOBAL, que estarà amb Cañadas, segur que pujarà el nivell intel·lectual i es mantindrà aquest bon rotllo que molts socis reclamen.

Per cert, dilluns Rafa Vilasanjuan era al Cercle, i dijous, a Madrid amb Bill Gates. Vilasanjuan i Sergi Loughney van ser els únics barcelonins entre els 17 elegits que van sopar amb el filantrop i empresari nord-americà. La resta de comensals eren expresidents, exministres, científics i empresaris. El motiu de la trobada és l’obsessió de Bill Gates per fomentar una nova organització per frenar la pròxima pandèmia. Gates pretén crear una aliança formada per 3.000 experts mundials que xifra en un cost de 1.000 milions de dòlars a l’any. La conclusió és que veient quant ha costat la crisi de la covid en recursos públics, 1.000 milions per salvar el món d’una nova pandèmia és el més barat que es pot finançar. Doncs això, que més val prevenir que curar.

Tornant al tema del Cercle, va sorprendre la presència de Pere Navarro, delegat del Consorci de la Zona Franca. Navarro no n’és soci, però el Consorci patrocina les jornades, i Cañadas no va oblidar convidar-lo. A més, l’hi va agrair públicament i va recomanar als assistents que visitessin el nou espai de la zona Franca, DFactory.

El futur de la indústria 4.0

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Així que vaig agafar el guant que va llançar la candidata. L’hi vaig comentar a Pere Navarro i l’endemà, amb pluja inclosa, vaig visitar l’espai més modern de Barcelona. El DFactory és a la Zona Franca, però hi ha una parada del metro a dos minuts i es pot aparcar a la porta. És espectacular. DFactory té la intenció de convertir Barcelona en un dels epicentres de la innovació i la tecnologia més enllà de les nostres fronteres. Navarro està orgullós d’un espai que impressiona. Ocupa 17.000 metres quadrats i darrere hi ha una inversió de 30 milions d’euros destinats a la indústria 4.0. A tot això, crearà 1.500 llocs de treball directes i 5.000 d’indirectes. El DFactory es va començar a construir a finals del 2019 i ja està en marxa. Aviat s’espera fer una inauguració sonada on em temo que hi haurà cops de colze entre les autoritats per sortir a la foto. Només Nova York i París tenen un espai futurista similar al DFactory. L’edifici és obra del despatx d’arquitectes barceloní, Turull Sorensen. Des de la terrassa del DFactory es divisa el Tibidabo, Montjuïc i una nova visió del port de Barcelona. O sigui, que ho té tot.

Més esdeveniments internacionals

Dimecres, em vaig creuar a plaça Catalunya amb el tinent d’alcalde, Jordi Martí. Un d’aquests polítics amb qui es pot parlar de tot. És persona de confiança d’Ada Colau i aquests dies camina encantat després de presentar l’ISEA 2022 Barcelona. Es tracta d’un dels esdeveniments més importants del món dedicat a la confluència entre l’art, el disseny, la ciència, la tecnologia i la societat. Un esdeveniment que ha escollit la seva celebració a la ciutat després de 10 anys fora d’Europa. Un més.