El fiscal avala l’arxivament de la causa contra Colau per les subvencions a entitats afins

La Fiscalia Anticorrupció no s’oposa a l’arxivament de la causa oberta contra l’acaldessa de Barcelona, Ada Colau, per les subvencions atorgades a entitats afins. L’acusació pública sosté que de les diligències practicades no s’intueix la comissió de cap delicte i que «convé desterrar la temptació d’atribuir possibles responsabilitats penals» a la regidora «sobre el dèbil argument» de ser la màxima responsable de l’Ajuntament de Barcelona, «justificant així una mena de responsabilitat vicària basada en una presumpció extensiva» que, al seu entendre, «no té fonament ni justificació» processal i penal. D’aquesta manera, el fiscal avala la petició d’arxivament presentada pels advocats defensors Olga Tubau i Àlex Solà. La querella va ser presentada per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica. 

En el seu escrit, el fiscal destaca que les «advertències» per part de la interventora delegada de l’ajuntament sobre algunes d’aquestes subvencions, «no arriben al nivell d’objecció suspensiva» (no paralitza l’expedient) i té el valor d’«observacions». Per tant, tal com va manifestar la testimoni en la seva declaració, «el fet que l’òrgan administratiu destinatari de la seva observació no assumís el seu contingut, no implica cap il·legalitat, per la qual cosa la decisió administrativa» no es pot considerar «prevaricadora». En aquest punt remarca que tot això «no té res a veure amb l’única investigada en aquesta causa», Ada Colau, que, a més, «no dicta ni una sola resolució –arbitrària o no– als expedients administratius investigats», ni «en conseqüència ho pot fer tot i saber-ne la injustícia».

Des del punt de vista de l’omissió, el fiscal expressa que «tampoc podem considerar que la no intervenció (no acció) de la investigada adquireixi caires delictius, ja que la delegació de competències en matèria de subvencions exclou no només la responsabilitat per l’absència d’una acció que, d’altra banda, no li era exigida, sinó també la posició de garant (insistim que tal posició no s’adquireix pel mer fet de ser alcaldessa) i la possibilitat d’evitar un resultat sobre el qual, a més, no pesa el més mínim indici d’il·licitud penal».

El passat activista

L’acusació pública recalca que «vincular el passat activista» de Colau amb les subvencions atorgades, per exemple, a l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals o amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca «no passa de ser un exercici d’imaginació sense la més elemental base que sustenti la continuació de la investigació portada a terme fins ara i que donaria lloc a, entre altres conseqüències, una injusta preterició de les entitats afectades com candidates a percebre una subvenció, en consideració al nou estatus polític d’una dels seus membres»

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Segons la seva opinió, «no té sentit jurídic prolongar la instrucció d’aquesta causa, ja que el seu objecte està clarament delimitat pels fets descrits en la querella: la vinculació suposadament criminal de la investigada amb la concessió de subvencions molt concretes tramitades en expedients molt determinats en favor d’entitats plenament identificades». I afegeix que «sense entrar a valorar la qualificació jurídica proposada per l’acusació popular, el cert és que, exclosa la prevaricació, decauen la resta dels tipus delictius plantejats, al portar causa tots d’una inicial i negada actuació il·lícita» per part de l’alcaldessa de Barcelona.

.