La desobediència dels Antics Cavallers Legionaris de Barcelona

El 2013, fa pràcticament una dècada, el llavors delegat especial del Consorci de la Zona Franca –ens dependent directament de l’Estat i propietari dels terrenys de les velles casernes de Sant Andreu des del 2004– va firmar amb aquestes tres germandats la cessió «gratuïta i temporal» de 5.000 metres quadrats de terreny per a les seves «activitats»: és a dir perquè poguessin desfilar per recordant temps afortunadament superats. Fins aleshores, els legionaris utilitzaven (des de feia bastant temps) el local com a cantina, però la firma també els cedia llegament l’enorme parcel·la exterior. «Tot i que la seva presència al barri i els moviments de rebuig venen de molt abans, el conveni del 2013 era especialment feridor perquè els cedia, a més, uns terrenys que portàvem anys reivindicant per a equipaments», s’enfada al recordar-ho Santi Serra, president de l’associació de veïns.

Pisos privats

Malgrat que en l’instant de la cessió l’alcalde era Xavier Trias, des de l’actual ajuntament insisteixen –potser també per disculpar que després de sis anys del seu govern, l’entitat militarista encara hi és– que la firma va dependre en exclusiva del Consorci de la Zona Franca, és a dir, de l’Estat –en aquell moment amb Mariano Rajoy al capdavant–, i que l’ajuntament no va jugar cap paper.

Els terrenys en qüestió, en què els veïns no han pogut entrar, però n’hi ha prou de veure la vetusta decoració de les parets per imaginar-se l’interior, estan qualificats com a vivenda. A la seva pàgina de Facebook exhibeixen fotografies de murals al recinte amb missatges com «la nostra raça encara no ha mort».

El CZF va cedir en custòdia a l’Ajuntament de Barcelona aquests conflictius terrenys en la reparcel·lació de velles casernes, però el destí final pactat és la vivenda privada que ha d’impulsar Adif, un altre dels actors d’aquest embolic urbanístic. Bé, Adif haurà de convocar el concurs per trobar les constructores privades que aixequin finalment els futurs pisos.

Pressió veïnal

Després de molta pressió per part de l’associació de veïns i el districte, el gener del 2020, el Consorci de la Zona Franca finalment va enviar un burofax a les tres germandats per rescindir la cessió dels espais. Els van oferir 9.400 euros a les dues primeres germandats i 12.600 a la tercera. És a dir, 30.000 euros en indemnitzacions per acabar amb el problema. Però la cosa no va ser tan senzilla, és clar. En el primer moment cap de les tres germandats es va presentar a recollir els diners i es va fer el dipòsit.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

L’abril del 2021, més d’un any després –la pandèmia tampoc va ajudar a accelerar els tràmits–, es va demanar formalment la convocatòria de la junta de compensació en què es va sol·licitar el desnonament. Va ser llavors quan, l’estiu del 2021, les dues primeres germandats van acceptar els diners, tot i que no ho va fer la tercera, que es continua resistint. Llavors se’ls va donar una data límit per abandonar l’espai, que era el 10 de febrer. Però va arribar la data i, ¡sorpresa!, no van marxar. Ara, segons asseguren des del consistori, estan en «l’última fase de redacció de la demanda», i un cop estigui a punt, ben aviat, la presentaran als jutjats per iniciar el desnonament per la via judicial.

«Falta de voluntat»

«Falta de voluntat»Santi Serra, un dels activistes veïnals de Sant Andreu que ha estat més a sobre durant tot el procés, es mostra molt enfadat. «N’estem molt farts. Els legionaris fa un mes i mig que havien de ser fora. El 10 de febrer era la data límit. Si no eren fora aquest dia la via judicial s’havia d’obrir l’endemà i encara no han portat la demanda als jutjats. Aquí hi ha una falta de voluntat política clara per part de tothom», es lamenta el líder veïnal.