15 acusats admeten un frau en les llicències per a pisos turístics a Ciutat Vella

El pas del temps i les dilacions indegudes en la instrucció de la causa judicial ha descafeïnat el judici que aquest dijous va començar a Barcelona contra una trama en la qual figuraven funcionaris municipals que, de manera fraudulenta i arbitrària, tramitaven llicències de pisos turístics al districte de Ciutat Vella; en alguns casos a canvi de diners. La Fiscalia Anticorrupció, després d’un pacte amb les defenses, ha rebaixat considerablement les penes que demanava per a 15 imputats, que han admès els càrrecs, i ha retirat l’acusació contra tres més, amb la qual cosa la vista només se celebrarà per a cinc persones. El que al seu dia va ser un dur escrit de qualificació (es reclamaven fins a 18 anys de presó) s’ha transformat. Les condemnes exigides per als imputats que han reconegut els fets oscil·len entre uns mesos de presó i com a màxim, quatre anys i dos mesos.

Els principals acusats són Heliodoro Lozano, que durant vuit anys va ser cap de serveis tècnics de Ciutat Vella i després va ser traslladat a Nou Barris, l’empleada pública i exassessora jurídica Elena Ariza (no ha acceptat el pacte amb la fiscalia) i l’enginyer Joaquim Quílez. A la llista també hi figuren funcionaris municipals i propietaris de pisos turístics. Aquest presumpte cas de suborn va ser descobert arran d’un altre procés per corrupció d’empleats públics en relació amb clubs de cites (el cas Saratoga) en el qual estava imputat Quílez. A les entrades i registres practicats al seu domicili i al seu despatx professional es va trobar un full manuscrit amb una llista d’adreces, noms i locals i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes i pagaments que havien de fer els clients a l’enginyer amb motiu d’obres o llicències.

Fa 15 anys

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Els fets es remunten 15 anys enrere, quan, amb l’objectiu d’abordar la problemàtica que hi havia a Ciutat Vella per la proliferació de pisos turístics, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el juny del 2005 un pla especial per establir una regulació per a aquest districte. El consistori va prohibir l’obertura a la zona de noves vivendes d’aquest tipus, i va permetre, no obstant, que les que ja desenvolupaven aquesta activitat poguessin continuar fent-ho sempre que prèviament obtinguessin una llicència municipal urbanística de canvi d’ús. Davant l’allau de sol·licituds d’aquestes característiques, el consistori va tirar endavant el 2018 unes mesures d’actuació i es va crear un equip per a la tramitació d’aquests permisos.

Va ser arran d’aquesta situació quan, segons l’acusació, Quílez va contactar amb Lozano, que era el director dels serveis tècnics de Ciutat Vella, i li va proposar que, a canvi de percebre una contraprestació econòmica, «procedís a desenvolupar les actuacions necessàries per agilitar la tramitació» dels seus expedients i «obviar» els defectes que poguessin concórrer a les sol·licituds, «fins i tot i quan fossin de tal entitat que d’acord amb la normativa d’aplicació haurien de conduir a la seva denegació». L’acusació remarca que Lozano, «obrant amb ànim d’obtenir un il·lícit benefici patrimonial», va traslladar l’acord a Ariza, donada la seva condició de cap de l’assessoria jurídica i del dispositiu especial creat per tramitar les llicències. Ella s’encarregaria, «aprofitant-se de la seva privilegiada posició», d’aconseguir que els tècnics municipals passessin per alt les irregularitats que hi pogués haver a les sol·licituds i d’agilitzar la tramitació dels expedients, segons la fiscalia. I així ho va comunicar als funcionaris, alguns d’ells interins, segons afirma l’acusació.