PER SUBORN I PREVARICACIÓ

El fiscal reclama presó per a una xarxa corrupta de pisos turístics a Ciutat Vella

L'acusació pública sol·licita entre un any i mig i 18 anys de presó per als 22 acusats

Entre els imputats figuren vuit funcionaris municipals i propietaris d'apartaments

zentauroepp51809702 200119142626

zentauroepp51809702 200119142626 / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Presumptament tramitaven de forma fraudulenta i arbitrària llicències de pisos turístics al districte de Ciutat Vella; en alguns casos, a canvi de diners. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes que oscil·len entre l’any i mig i els 18 anys de presó per als membres d’una trama en què figuren vuit funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona i propietaris de vivendes, segons l’escrit a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. L’acusació pública atribueix als 22 imputats delictes de diversa índole, entre ells els de suborn, prevaricació urbanística i amenaces.

Els principals acusats són Heliodoro Lozano, que durant vuit anys va ser cap de serveis tècnics de Ciutat Vella i després va ser traslladat a Nou Barris, l’empleada pública i exassessora jurídica Elena Ariza i l’enginyer Joaquim Quílez. Per als dos primers la fiscalia reclama 11 anys i sis mesos de presó, mentre que per al tercer demana 18 anys i mig, a l’imputar-se-li, a més, delictes d’amenaces.

A cinc funcionaris més se’ls demana per presumpta prevaricació cinc anys de presó i a una sisena, un any i mig; més inhabilitació per a tots. Els propietaris de vivendes s’enfronten, al seu torn, a fins a cinc anys de presó pel mateix delicte i per suborn.

L’origen del cas

Aquest presumpte cas de suborn va ser descobert arran d’un altre procés per corrupció de funcionaris públics en relació amb clubs de cites (el ‘cas Saratoga’) en què estava imputat Quílez. A les entrades i registres practicats al seu domicili i al seu despatx professional es va trobar un full manuscrit amb una llista d’adreces, noms i locals i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes i pagaments que havien de fer els clients a l’enginyer amb motiu d’obres o llicències.

La fiscalia afirma que, amb l’objectiu d’abordar la problemàtica existent a Ciutat Vella per la proliferació de pisos turístics, el juny del 2005 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un pla especial per establir una regulació per a aquest districte. El consistori va prohibir l’obertura a la zona de nous apartaments d’aquest tipus, i va permetre, no obstant, que aquelles vivendes on es desenvolupés aquesta activitat poguessin continuar fent-ho sempre que prèviament obtinguessin una llicència municipal urbanística de canvi d’ús. Per obtenir-la, s’havien de complir uns requisits.

Pautes d’actuació

Com que a finals de desembre del 2006 es van presentar davant de l’ajuntament de la capital catalana 675 sol·licituds per a l’obtenció d’aquesta autorització, l’abril del 2008 el consistori va aprovar unes mesures d’actuació. Aquestes pautes d’actuació van suposar la creació d’un equip de treball dedicat «exclusivament» a la tramitació d’aquestes llicències, un grup de què formaven part sis dels funcionaris imputats, que el fiscal qualifica d’«alt nivell tècnic».

A fi d’agilitar les gestions per obtenir les llicències, la principal associació d’explotadors d’apartaments turístics va contactar amb Quílez i així aquest va aconseguir «molts» contractes de gestió. Iniciada la tramitació, segons la fiscalia, aquest imputat va contactar amb Lozano, que era el director dels serveis tècnics de Ciutat Vella, i li va proposar que a canvi de percebre una contraprestació econòmica «procedís a desenvolupar les actuacions necessàries per agilitar la tramitació» dels seus expedients i «obviar» els defectes que poguessin concórrer a les sol·licituds, «fins i tot i quan aquests fossin de tal entitat que conforme a la normativa d’aplicació haurien de conduir que es deneguessin».

Menyspreu a l’Administració

Notícies relacionades

L’acusació pública remarca que Lozano, «obrant amb ànim d’obtenir un benefici patrimonial il·lícit, així com amb manifest menyspreu per l’Administració Pública», va traslladar l’acord a Ariza, donada la seva condició de cap de l’assessoria jurídica del districte i de l’operatiu especial creat per tramitar les llicències. Ella s’encarregaria, «aprofitant-se de la seva posició privilegiada», d’aconseguir que els tècnics municipals passessin per alt les irregularitats que hi pogués haver a les sol·licituds i d’agilitar la tramitació dels expedients.

Segons Anticorrupció, «en dates no determinades» però pròximes a la creació del grup de treball (el 18 d’abril del 2008), Ariza «va suggerir» als altres funcionaris encausats, alguns d’ells interins, la possibilitat que «s’obviessin aquelles irregularitats que ella els indiqués, i que si haguessin sigut apreciades motivarien la denegació de les llicències». Aquests tècnics, detalla la fiscalia, van accedir per motius que no han quedat degudament acreditats. L’acusació pública sol·licita el decomís de 70.300 euros presumptament vinculats amb els suborns rebuts pels capitostos de la trama.

Amenaces a la regidora i a la gerent

Sobre el mes de juny del 2007 es va produir un canvi en la regidoria de Ciutat Vella, amb l’entrada d’Itziar González  i la gerent Mercè Massa. Totes dues, segons el fiscal, van adoptar una sèrie de mesures per acabar amb determinades males praxis. Tot això va causar «situacions de tensió» derivades de les decisions a adoptar en relació amb expedients de les llicències de pisos turístics. Arran d’això, segons l’acusació, Joaquim Quílez i la seva companya sentimental van prendre la decisió d’acovardir una arquitecta municipal, la regidora i la gerent, a qui van remetre cartes amenaçadores.