L’oposició força Colau a comprometre’s a treure la llosa del mercat provisional de Sant Antoni

El ple municipal de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició del grup de Junts per Catalunya que crida a retirar la llosa de la ronda de Sant Antoni que continua allà com a últim vestigi del mercat provisional que es va instal·lar en l’espai mentre es rehabilitava l’oficial. La petició de Junts advoca perquè el govern d’Ada Colau «liciti i iniciï immediatament les obres de retirada de la llosa, així com la seva reurbanització». També reclama «un pla de xoc social per abordar la problemàtica de seguretat, venda de drogues i incivisme»

Elsa Artadi ha qualificat de «pas endavant» el recolzament dels socis del govern municipal a la mesura, que ha prosperat per unanimitat, però ha remarcat que és necessari que la seva posició no es quedi en un gest i que cal concretar-ne la retirada. Artadi ha afirmat que el govern «rectifica» únicament perquè la pressió veïnal l’ha forçat.

Projectes diferents

El regidor de l’Eixample, Pau Gonzàlez, ha entonat un ‘mea culpa’: «Hem tardat molt a retirar la llosa», ha admès. «Cal treure-la al més aviat possible, i ho farem abans que acabi aquest any, tot i que estem pendents de fixar la data». Gonzàlez ha indicat que la intenció és «actualitzar» el projecte previst per al carrer el 2018, que contempla un carril de circulació per sentit compartit per a bus i vehicle privat i un de bidireccional en el centre per a bici. El pla alternatiu del govern de Colau era el de convertir en zona de vianants la zona i generar-hi un nou espai d’urbanisme tàctic.

No obstant, com en altres qüestions, els socis que dirigeixen el consistori, Barcelona en Comú i el PSC, no estan totalment d’acord sobre aquesta qüestió. Els socialistes són partidaris de mantenir el projecte del 2018 i fonts del grup expliquen que la retirada de la llosa ha passat de dependre d’Ecologia Urbana, és a dir, de Janet Sanz, a Mercats, és a dir, de Montserrat Ballarín. Al seu torn, Sanz ha explicat que el projecte de futur està obert i que s’abordarà amb els veïns, si bé ha descartat ja el carril de bici central.

Limitar els creueristes

El ple ha debatut i aprovat una proposició d’ERC que inicialment advocava per limitar a 200.000 els creueristes que visiten cada any Barcelona. La xifra habitual és de 400.000 d’anuals. Però al final, perquè hi hagués acord, la iniciativa s’ha llimat una mica, o un molt, fins a quedar descafeïnada, si bé té la seva lògica que quedés així, perquè l’ajuntament per si sol no està facultat per determinar quants creueristes poden visitar Barcelona. És costum del consistori debatre amb certa pompa qüestions sobre les quals no té competències.

La iniciativa ha sigut presentada pel regidor d’ERC que més domina les qüestions relacionades amb el turisme, Miquel Puig, que ha advertit: «Hem dit que la ciutat seria millor amb la meitat de creueristes. El govern municipal s’ha compromès a elaborar un estudi sobre la capacitat de càrrega de la Rambla, veurem el que diu, però em sorprendria que es poguessin suportar més de la meitat de creueristes».

El republicà ha recordat que un creuerista que passa per Barcelona en trànsit deixa uns 50 euros a la ciutat i hi passa «en ramat», cosa que genera molèsties. En canvi, un que embarqui en el port de Barcelona en el creuer deixa 500 euros a la capital catalana i no genera molèsties per aglomeració. «Desgraciadament, en tenim molt més en trànsit que dels que embarquen aquí, i és necessària una política dirigida a canviar-ne uns per d’altres», ha considerat Puig.

Notícies relacionades

Els colors reals del drac del parc Güell

El més professional dels aficionats

Al final, s’ha donat llum verda a un text que reclama un nou pla estratègic sobre el turisme del 2023 al 2026, «posant especial èmfasi a potenciar la qualitat i sostenibilitat del turisme», així com a evitar la massificació als llocs en què es concentren més turistes. En definitiva, res gaire concret.

Francisco Ibáñez i Miguel Gallardo

El plenari ha aprovat l’entrega de la Medalla d’Or de la ciutat a diverses personalitats. Entre elles, als dibuixants Francisco Ibáñez i Miguel Gallardo. Ibáñez ha suscitat l’elogi general, per la gran presència de la seva obra en la infància i joventut, tot i que també en l’edat madura, de tants barcelonins. El segon, mort dilluns passat, ha rebut un reconeixement coral, especialment significatiu per part de Colau, que ha explicat que era pròxima a Gallardo i no ha pogut evitar que se li trenqués la veu.