L’oposició municipal

Eva Parera: «Quan prenc decisions difícils penso què faria Manuel Valls»

  • La cap de files de Barcelona pel Canvi confia a estar en el govern local o ser clau per a la seva formació el 2023

  • Rebutja identificar Vox com extrema dreta però no dubta a posar aquesta etiqueta a Junts per Catalunya

Eva Parera: «Quan prenc decisions difícils penso què faria Manuel Valls»

ZOWY VOETEN

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

«Jo no soc sòcia del govern. Ni temporal ni res. Jo soc oposició». Eva Parera porta uns mesos al capdavant del grup de Barcelona pel Canvi a l’ajuntament, des que Manuel Valls va acabar la seva inèdita aventura política barcelonina i va tornar a França: «La percepció és que som un partit polític com qualsevol altre. Encara no tenim militants, són simpatitzants».

Fa 10 dies, Parera va salvar el tràmit inicial dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2022, frustrant així l’atac que ERC tenia preparat amb el seu vot en contra. «No hi va haver acord, res a canvi. Era lògic si conceps l’oposició pensant en què convé a la ciutat». Que és, diu, guanyar temps per millorar els comptes i decidir al desembre si vota a favor o en contra.

El món de Convergència i Unió

En una vida anterior, Parera va arribar a la política el 2007, a temps parcial, sense deixar la feina d’advocada especialitzada en temes esportius. El 2011 va passar a dedicar-se del tot al tema, al convertir-se en senadora. Són uns inicis que van tenir lloc a Unió Democràtica de Catalunya, que va ser per a Convergència el que Jordi Alba per a Messi o Milú per a Tintín. El soci inseparable, amb un paper secundari però estable.

«Ara aquest món ja no existeix. No existeix res del que va ser Convergència i Unió. Els seus votants han mutat. Una part, cap a l’independentisme, sobretot la de Convergència, tot i que també gent d’Unió. Una altra en el seu moment va donar suport a Ciutadans com a vot útil i ara s’ha quedat a casa», afirma. «Me’n vaig anar el 2014, abans que (Josep Antoni) Duran i Lleida. Ell em va oferir una plaça en el Consell de l’Audiovisual i ho vaig acceptar i vaig abandonar la primera línia. Jo sabia de drets audiovisuals. Tenia sis anys de mandat però en vaig estar quatre, fins que vaig tenir l’oferta del Manuel».

«L’independentisme moderat no existeix. El nacionalisme moderat no existeix. El nacionalisme és nacionalisme, per definició és excloent i el que exclou no és moderat»

Valls i Duran

Són dues figures que han resultat clau per a Parera: «Sempre he comparat Valls i Duran i m’han semblat dos perfils molt semblants. Duran era un home d’Estat, un gran estadista, amb les coses molt clares, que se’n va en unes circumstàncies que crec que no es mereixia. Els anys li han donat la raó en tot el que deia. Ha decidit no reivindicar-se, mantenir-se en la vida privada. És respectable. Crec que Valls té una visió més europea. Fer política amb un exprimer ministre va ser fer un màster que no pots pagar en la vida. Em va ajudar a formar-me. Quan prenc decisions difícils sempre penso què faria Manuel Valls. Ell tenia una visió molt clara de com cal combatre el nacionalisme».

«Tot Unió és a Foment, i em fa l’efecte que allà falta un punt de valentia, que encara pesa la por de què diran. Va ser el gran drama d’Unió»

Elogia Duran, però té una impressió diferent d’altres exdemocristians: «Tot Unió és a Foment, i em fa l’efecte que allà falta un punt de valentia, que encara pesa la por de què diran. Va ser el gran drama d’Unió, ens va faltar confrontar la por de què diran». D’aquest món afirma que ha quedat en el passat: «Vaig ser de les primeres que vaig dir que el catalanisme estava mort i enterradíssim. I no tornarà. L’independentisme moderat no existeix. El nacionalisme moderat no existeix. El nacionalisme és nacionalisme, per definició és excloent i el que exclou no és moderat».

O Maragall, o Colau

Explica així el que van aconseguir Valls i els seus el 2019 a l’impedir que ERC governés: «Amb Maragall com alcalde la situació seria exactament com ara, la d’una ciutat desastrosa, però encara pitjor, absolutament entregada a la Generalitat d’Aragonès: independentisme, independentisme i independentisme com a única causa».

Sobre les eleccions del 2023 remarca: «A l’ajuntament diuen que soc l’únic candidat que segur que es presentarà». Cita una enquesta que li dona cinc regidors i augura la desaparició de Ciutadans en les pròximes eleccions. Aspira a «estar en el govern, o ser clau per al govern». Li agradaria una candidatura unitària del constitucionalisme, en què creu que el PSC no pot participar perquè ara «prefereix donar vida als nacionalismes».

Notícies relacionades

«A Vox no l’he sentit fer un discurs d’extrema dreta. A Junts, en cada intervenció»

Celebra que a l’ajuntament hi hagi «cortesia» i lamenta que al Parlament, on és diputada del PP, no n’hi hagi: «Allà hi ha un cordó sanitari contra Vox, un grup parlamentari que t’agradi o no és la primera força constitucionalista». ¿Vox és un partit d’ultradreta? Replica irada: «¡Que ho defineixin els seus votants!». En canvi, no dubta sobre Junts per Catalunya: «És un partit d’extrema dreta, totalment. A Vox no l’he sentit fer un discurs d’extrema dreta. A Junts, en cada intervenció. Em conviden a anar-me’n de Catalunya, em diuen que no soc catalana, que aquesta no és la meva terra. El discurs és: ‘Has de pensar com jo i si no ets estranger a la meva terra, i no ets benvingut’. Si això no és extrema dreta que baixi Déu i m’ho expliqui».