Barcelonejant

Hora i mitja sense parar de riure amb Carles Sans

  • Per fi va arribar l’estrena del ‘mudet’ Carles Sans a la setmana en què Rafel Nadal presenta nova novel·la, la que tanca la seva trilogia familiar i en què es va recordar l’enorme figura de Santi Santamaria.

Hora i mitja sense parar de riure amb Carles Sans

Joan Vehils

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

Des que va fitxar pel Barça que a Xavi no se l’havia vist riure tant com aquest dijous. També ho va fer Laporta, encara que al president del Barça ja estem més acostumats a veure-li riure a rialla neta. Va disfrutar també de valent i segur que li ha vingut bé al conseller Argimon. Ells i Carles Puyol, Vanesa Lorenzo, Ona Carbonell, Alex Corretja, Joan Manel Serrat, el granJosep Lluís Trapero, Eduardo Mendoza o Nandu Jubany no van faltar a l’estrena de l’espectacle ‘Per fi sol!’ de Carles Sans. I com no podia ser de cap altra manera també van ser al Teatre Borràs els seus amics i col·legues de professió de tota la vida. És a dir, Joan Gracia i Paco Mir. Ells, sense pujar a l’escenari, també són part d’un espectacle que no té res a veure amb el del tan estimat Tricicle.

En temps en què la gent camina necessitada de riure o com a mínim de somriure, Carles Sans ens mostra, després de 40 anys sense obrir la boca, la seva faceta més desconeguda. O sigui, que parla. Sí, sí, parla. Sans explica anècdotes reals, gesticula com només ell sap fer-ho i transmet un humor únic que aconsegueix que el públic assistent desconnecti durant l’hora i mitja que dura un monòleg molt treballat. En fi, que es fa curt i això que més d’un va sortir amb la mandíbula adolorida de tant riure. Serà al Borràs fins al 16 de gener i val molt la pena.

Una altra novel·la de Rafel Nadal

I a qui també li agrada parlar i molt és a l’escriptor i periodista Rafel Nadal que ha començat la promoció del seu nou llibre, ‘Quan s’esborren les paraules’ (Columna). Parla bé, però escriu millor i una prova és la seva nova novel·la en homenatge a la seva mare, ‘la baba Montserrat’, i que com diu la seva editora Glòria Gasch és un relat lluminós d’una literatura memorística i amb una excel·lent qualitat literària que el portarà a ser un nou èxit. En definitiva, un llibre tan íntim com emocionant que relata un temps que ja s’acaba.

Notícies relacionades

Nadal ens va explicar les seves sensacions a un grup d’amics i periodistes que també tenien coses per dir. Sense anar més lluny descobrim que Agnès Marquès debutarà com a escriptora amb el llibre ‘Ningú sap que sóc aquí’. Serà al març i ha posat tota la il·lusió del món en una novel·la sobre els sentiments i les relacions de parella. Vam saber també que el sommelier, a ell li agrada més que l’anomenin cambrer de vins, Josep Roca presentarà la setmana vinent un documental sobre la família Roca mentre encara celebren el premi rebut per l’interiorisme del seu restaurant ‘Normal’ a Girona. Per la seva part, Gerard Quintana va anunciar que també prepara un nou llibre alhora que va obrir un interessant debat sobre la música de fons que s’escolta als restaurants. A vegades evita poder mantenir una conversa i gairebé sempre sona distorsionada o malament. O sigui, que normalment és un menyspreu a la música i als cantants. Doncs sí. Una bona reflexió per als restauradors.

La gastronomia i el conseller Giró

Emotiu, merescut i ben organitzat acte en homenatge al xef Santi Santamaria a càrrec de l’Acadèmia de Gastronomia que presideix Carles Vilarrubí. Un deu per a l’Acadèmia i un altre per a Jordi Vilà, el xef del restaurant Alkimia, que va elaborar el sopar. Va ser aquest dimecres i hi era qui hi havia de ser i tot en la justa mesura com sol passar en tots els actes en què té mà Vilarrubí. No van faltar Joan Roca, Carme Ruscalleda, Carles Gaig, Nandu Jubany, els germans Torres, Joel Castanyé, José María Kao, Quim Vila o Josep Monje. Va tancar l’acte el conseller Jaume Giró que malgrat la setmana que li han donat els de la CUP es va preparar un discurs per a l’ocasió. S’agraeix que els polítics sàpiguen del que parlen, es preparin els seus discursos i no es limitin a llegir el que els serveixen amb safata l’escrivent de torn.