Ana Berenguer: «L’abordatge del canvi climàtic ja no és opcional per a una administració»

Tots els alcaldes afirmen que la seva tasca és la més pròxima a la ciutadania: ¿influeix saber que els veïns solen demanar més comptes a un ajuntament que a un govern autonòmic o central?

Crec que això està canviant bastant. A Espanya, en particular, molt. La meva experiència als EUA va ser en una alcaldia amb nou milions de ciutadans, i ara en una CCAA de cinc milions. En la nova manera de fer política, en els últims anys, en la meva experiència, arran de situacions de crisi, com la pandèmia o inundacions, cada vegada més els governs autonòmics s’han acostat al territori d’una manera molt clara. Al País Valencià ho hem vist amb la pandèmia. Amb les inundacions es va crear un pla no només per reparar els danys, sinó també de desenvolupament econòmic i social, que ha incorporat la ciutadania per identificar els problemes, que depèn del mateix president valencià, que s’ha acostat a la comarca afectada, la Vega Baixa. I no només en els dies posteriors a la catàstrofe. La gent la reconeix i se li acosta.

¿S’hauria de reformar el sistema de finançament municipal?

Definitivament, sí. Un dels grans desafiaments territorials d’Espanya és el que es pot anomenar l’Espanya injusta: l’intrafinançament, el del dúmping fiscal, hi ha d’haver un nou sistema de finançament en què no hi hagi perdedors. A nivell específic dels ajuntaments, hi ha una gran experiència a la qual vaig assistir als EUA, que resulten molt difícils d’implementar a Espanya, però no llanço la tovallola. L’equip en el qual jo treballava a Nova York gestionava els principals actius que té la ciutat: el sòl públic, edificis. Els beneficis d’aquesta gestió els invertíem en actuacions de desenvolupament econòmic i social per a la ciutat. Passa en altres parts del món. Si es trobés la manera de gestionar un bé públic per treure benefici per a la ciutat seria una font extraordinària i addicional de finançament. A València el nostre principal bé és el sol, la llum. Si es pogués abordar una gestió vinculada a això seria fantàstic.

¿Costa de vegades prendre decisions que convenen el municipi però no el partit de l’alcalde?

La meva experiència és doble i molt diferent. Als EUA, tant en el cas dels alcaldes, els governadors o els congressistes, l’important és el càrrec electe, la mateixa persona, no el partit. No hi ha disciplina de partit. El polític ret comptes davant el ciutadà.

¿Quina és la qüestió més sensible per a un alcalde: seguretat, neteja, l’estat de l’economia?

Crec que en el context actual la preocupació principal és indubtablement el context econòmic. Hem passat una crisi amb un impacte enorme. Alcaldes, governs autonòmics i centrals s’haurien de centrar en la recuperació econòmica i la sortida de la crisi.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

¿La lluita contra el canvi climàtic és ja una obligació indiscutible per a tot ajuntament o depèn de la sensibilitat de qui governi?

L’abordatge del canvi climàtic no és opcional. És part de la columna vertebral de qualsevol gestió, municipal o autonòmica. Qualsevol administració està obligada que això sigui així. N o hi ha dubte i ho diu la Unió Europea. I no pel que ha d’arribar, sinó pel que ja ens està passant. Ho hem vist amb Madrid Central, no és una cosa d’esquerres o dretes. L’actual alcalde ha continuat el que va començar Carmena.