48h Open House: nou i exitós cap de setmana de turisme sense sortir de Barcelona

Algunes dones joves –mares, a jutjar per la dimensió de les peces de roba que estenen–, aprofiten el magnífic sol d’aquest diumenge al matí per treure els estenedors plegables davant de casa, a la vorera o, alguna, directament a la calçada, entre els cotxes aparcats. Viuen en cases molt petites, on les alternatives són escasses. A prop, altres dones d’edat més avançada escombren la vorera també davant casa seva, una activitat que en aquesta barriada segueix estant a l’ordre del dia. Aquestes escenes tenen lloc a l’espai públic, no a l’interior de les petites vivendes, d’entre 40 i 60 metres, però són també retalls de la seva quotidianitat. No tot en el 48H Open House Barcelona és creuar la porta de les cases, el festival d’arquitectura de Barcelona serveix també per convidar la ciutadania a passejar per llocs de la ciutat que li són absolutament aliens, com ho és per molts el barri de Can Peguera, al districte de Nou Barris, conformat íntegrament per vivenda pública de lloguer; cases que fins fa poc més d’un lustre tenien els dies comptats, afectades pel Pla General Metropolità, però que la tenacitat dels seus veïns va salvar.

Segons el mapa del festival d’arquitectura, el punt de trobada per a la visita del barri –un dels 227 repartits per l’àrea metropolitana durant tot el cap de setmana– és el 29 del carrer de Vila-seca, el particularíssim bar del barri (el bar de tota la vida de l’enclavament, d’un temps ençà regentat per un artista d’origen xinès que ha convertit el local en el seu particular museu). A l’arribar-hi, els participants de l’Open es troben un paper, fet a mà, penjat a la porta: el punt de trobada per a la visita, la plaça de Sant Francesc Xavier. El que a primera vista podria semblar un error de l’organització és, al final, un regal –un altre– al visitant, que en el petit camí fins al nou punt de trobada descobreix escenes com les descrites a l’inici.

Els guies de la visita són voluntaris, com pràcticament tothom, ja que en aquesta ocasió són, a més, veïns del barri de tota la vida, que expliquen als participants del festival la seva història amb una barreja d’orgull i ganes. Mentre de la boca dels voluntaris s’explica el passat del lloc –que va ser un barri d’anarcosindicalistes que el 1936 van convertir l’església en ‘la casa del poble’– el passejant descobreix el present. Un barri on tots els nous veïns procedeixen de la taula d’emergència. «Aquestes portes són l’entrada al refugi antiaeri que van construir els nostres avis», prossegueix el guia. Al ser preguntat pels curiosos participants de l’Open, amb ganes d’entrar a tot arreu, sobre si pensaven obrir-lo, el veí respon que és una reivindicació veïnal històrica, adequar-lo per fer-lo visitable, però que en un moment de crisi, amb tantes necessitats com hi ha al barri, van renunciar-hi per invertir en partides més urgents.

Les històries del Mental

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

La ruta passa pel centre de dia i residencia Pi i Molist, que enllaça amb un altre dels edificis visitables del festival. Aquí van derivar, després del seu desmantellament, wls últims interns de l’Antic Institut Mental Pi i Molist, avui seu del districte de Nou Barris i comissaria de la Guàrdia Urbana, tots dos visitables aquest diumenge, tot i que en el segon no es permetés documentar-ho. Al pati de l’avui comissaria, la reforma del vell Mental –la part petita que va quedar dreta de l’immens edifici– va mantenir una torre amb grans finestrals que permeten que la caserna, al soterrani, tingui una llum que faci impossible ser conscient que s’està sota terra. «Aquesta torre era la sala d’autòpsies del Mental», assenyala la jove guia, que també explica que el pati vaig acollir el que es coneixia com ‘el xalet’. La casa que una família rica va fer construir per a una interna, que va ingressar amb la seva serventa. «Diuen les males llengües que el seu marit la va fer tancar per fer la seva», afegeix. El xalet va ser demolit amb la reforma però la seva història és enganxada a les parets, igual que el terra hidràulic original de l’edifici, que adorna una de les entrades de la comissaria.

Seguint la ruta de Nou Barris, uns altres tres edificis es van obrir aquest diumenge al públic: el castell de Torre Baró, que ofereix unes vistes impressionants de tot el districte, el Centre Esportiu Municipal Turó de la Peira i la promoció de vivenda cooperativa Cirerers. La vivenda cooperativa és una de les apostes d’aquesta edició, la dotzena, del festival, que ha obert també, per exemple, la vivenda cooperativa La Xarxaire, al passeig de Joan de Borbó, a la Barceloneta.