Barcelona impulsarà l’economia blava actuant en 52.000 metres quadrats del litoral

El tomb cap a l’economia blava plantejat fa uns quants anys per al litoral de Barcelona comença a guanyar cos amb la mesura municipal de govern que afectarà més de 52.000 metres quadrats de territori fins al 2025. Suma 43 iniciatives i 15 projectes perquè la ciutat pugui ser un referent internacional d’innovació, sostenibilitat i ocupació de qualitat, a partir de l’economia marítima i les seves múltiples ramificacions.

El pla s’ha començat a concretar, tot i que el gruix de la intervenció municipal en aquest període és la renovació del Port Olímpic, que de fet copa 40 milions d’euros (anunciats reiteradament) dels 40,5 que contempla de moment la mesura global. El més important, no obstant, és que aquest esforç exerceixi d’imant per a importants aportacions privades procedents d’empreses, fons d’inversió especialitzats i altres institucions, o dels fons europeus NextGenEU.

El primer tinent d’Economia, Jaume Collboni, juntament amb la directora de Projectes d’innovació empresarial de Barcelona Activa, Anna Majó; el president del Port de Barcelona, Damià Calvet; el regidor de Sant Martí, David Escudé, i l’expert en acció climàtica i cofundador de Greenpeace, Rémi Parmentier, han participat avui divendres en la presentació pública del full de ruta d’una de les grans apostes estratègiques de la ciutat en els pròxims anys, com a nou motor econòmic. L’escenari triat ha sigut la seu de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB),

Preservar l’ecosistema marítim és la consigna de fons d’aquest pla d’acció que aborda des del futur dels sectors vinculats més tradicionals (logística portuària, transport, nàutica, pesca, indústria, ciència o turisme blau) fins als emergents, entre els quals figuren la biotecnologia i l’energia marítima. Tot això encarrilat cap a la sostenibilitat i els objectius de l’Agenda 2030, destaca el document.

4,3% del PIB

Com a marc, s’ha de remarcar que el sector de l’economia blava dona feina actualment a 15.806 treballadors (1,4% de l’ocupació local), genera 3.826 milions d’euros de facturació anual i representa un 4,3% del PIB de la capital catalana. No obstant, Collboni està convençut que l’aposta de «mirar cap al Mediterrani» en termes econòmics permetrà propulsar la creació d’empreses i llocs de treball en tots aquests àmbits: «Obrirem un mar d’oportunitats sumant competitivitat econòmica i sostenibilitat ambiental». El regidor destaca que es tracta d’un actiu de Barcelona –amb 16 quilòmetres de litoral– que ha de ser aprofitat com «avantatge competitiu» respecte d’altres ciutats, així com per diversificar l’economia de la ciutat.

Segons ha emfatitzat, l’ambiciosa iniciativa contempla actuacions al voltant de vuit eixos pactats amb 70 entitats públiques i privades: el nou ‘hub’ o pol d’activitat entorn de l’economia blava, un pla d’ocupació i formació, la innovació i transferència al respecte, el desenvolupament de cada sector d’aquesta economia vinculada al mar, lligar-la amb la ciutadania, la conservació i regeneració de l’ecosistema marí, la promoció local d’àmbit internacional d’aquest relat i la gestió publicoprivada.

Portant-ho al terreny tangible, entre els projectes ‘tractor’ figuren el nou Port Olímpic, en què en lloc de locals d’oci nocturn hi haurà empreses i ‘start-ups’ del sector (s’espera generar 200 llocs de treball), així com un renovat dic d’abric, ja en marxa, i nova activitat ciutadana. La zona suma 40.000 metres quadrats. Però també s’ha de destacar el pes del nou Node Formatiu i Tecnològic de la Nàutica, amb 12.000 metres quadrats al moll de Llevant, molt a prop del suposat enclavament del museu Hermitage (encara en discussió), que s’especialitzarà en formació superior, capacitació professional i investigació. L’aposta local contempla impulsar també l’economia blava del Port Vell i el del Fòrum.

Ocupació i innovació prop del mar

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

El full de ruta inclou el projecte InnovaBlue, al voltant de la innovació per a sectors emergents, en col·laboració amb el Port, la Marina Barcelona 92 i el BCN Clúster Nàutic. També un Observatori de l’Economia Blava que avaluarà l’impacte del sector. I un programa d’emprenedoria per acompanyar fins a 15 empreses d’aquest sector en cada edició. Sense oblidar accions enfocades al sector de la pesca, l’oci i el turisme sostenible i els esports vinculats al mar

Parmentier ha explicat que la denominació ‘economia blava’ va néixer fa deu anys en una reunió a l’ONU i ha defensat que Barcelona té «l’oportunitat de recollir els fruits» i anticipar les necessitats del futur i el planeta. Entre altres, amb un port preparat per rebre abans que els seus competidors els barcos del futur, propulsats per hidrogen. Per la seva banda, Majó ha destacat les oportunitats de finançament «real», vist el creixent interès dels fons d’inversió en la matèria. Segons ha assenyalat, entre el 2011 i el 2014 només hi havia dos fons que invertien en empreses d’aquest sector, però en sis anys ja són 13.