«¡Que plori Colau!»

  • Grups d’independentistes, de cubans contraris al Govern de l’Havana i d’activistes antidesnonaments protesten amb intensitat variable durant el pregó de la festa de la ciutat

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

No eren gaires, uns centenars en total. Però l’energia amb què alguns dels concentrats a prop de l’Ajuntament de Barcelona aquest dijous protestaven contra l’alcaldessa, Ada Colau, els permetria arribar a Mart si es pogués convertir en combustible. Els que acudien a xiular-la han topat amb tots els accessos tancats a la plaça de Sant Jaume. Una senyora exclamava: «¿No es pot passar? Quina cara més dura. Jo vinc a xiular-la».

L’argument de l’ajuntament per tancar la plaça és la indicació del Procicat, és a dir la Generalitat, que cal evitar aglomeracions, seguint aquestes normes sanitàries que regeixen les nostres vides des de fa un any i mig. Com que a la plaça només hi podia haver 600 cadires, i com que no estava previst que les masses poguessin acudir a veure el pregó, ja que els de les cadires tenien entrada demanada prèviament per assistir el Toc d’inici, el començament formal de la celebració a Barcelona, no es va instal·lar pantalla gegant i no es podia seguir des de Sant Jaume el pregó de Custodia Moreno.

Decibels

El que se sentia a la plaça, per la part pròxima al carrer Ciutat, eren xiulets i botzines que deixaven malmesa l’oïda dels presents. I crits de «¡Colau dimissió» i «¡Fora Colau!». Que la protesta no arribaria a Sant Jaume se sabia, i a Twitter hi havia algun atrevit que proposava una concentració a la plaça de Sant Just a fi d’intentar arribar a Sant Jaume com fos. La presència policial i la falta d’efectius dels detractors de Colau han descartat qualsevol xoc. La crida en xarxes socials per acudir a esbroncar la regidora –en alguns missatges amb el ‘hashtag’ #XiulAda– ha tingut fruits moderats. Però les botzines i els xiulets del carrer Ciutat s’han deixat sentir durant almenys diverses hores.

A la plaça dels Àngels, agents de la Guàrdia Urbana i vehicles dels Mossos tancaven l’accés al trànsit per Jaume I. Per Llibreteria, no es podia passar ni a peu del carrer de Dagueria. També a l’altura de Dagueria estava tancada al públic Jaume I, i allà, al costat de les tanques policials la indignació es desencadenava.

Un grup presidit per una bandera estelada debatia sobre la situació. Algú explicava que les entrades per accedir a les cadires es podien demanar abans. Un desconfiat precisava: «Tot és mentida. Això és una olla de grills». Una dona s’emprenyava sola: «La progressista no vol que la xiulin. Està destrossant Barcelona». Al seu costat, una altra al·ludia al seu passat a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: «Que descansats es van quedar a la PAH quan va marxar. Que se’n vagi a Espanya a ser ministra». Una veïna de l’Eixample advertia sobre l’alcaldessa: «És una impostora. Ha enganyat molta gent. A mi no, però a la meva germana, sí».

Anticastristes

Notícies relacionades

Aquest col·lectiu, que s’ha desplaçat des de Jaume I al carrer de Ciutat, estava aparentment integrat per independentistes tot i que alguns senzillament estaven en contra de Colau. Un segon grup de protesta el formaven, a l’accés de la plaça de Sant Miquel a la de Sant Jaume, cubans que criticaven que l’Havana sigui ciutat convidada a la Mercè i que l’ajuntament hagi contractat alguns artistes que Idalmis Menéndez, una de les cubanes de la protesta, qualificava de «seguidors del règim».

El tercer grup, el més moderat, era d’activistes antidesnonaments de diversos grups que repartien fullets en els quals es defensaven els drets dels col·lectius més vulnerables. És la protesta a la qual, probablement, hagués anat Colau si no fos alcaldessa. El fullet indica que ara no seria tan bé rebuda: «Per més que els qui són a l’ajuntament parlin d’actuar en comú, lluny de beneficiar-nos a totes, miren de fragmentar-nos i debilitar les lluites dient ‘Ja ho fem nosaltres’». Sobre les 20.30 els xiulets havien remès una mica. Els independentistes del carrer Ciutat recordaven les llàgrimes de l’alcaldessa quan va ser esbroncada en el pregó de Gràcia i cridaven: «¡Que plori Colau!».