¿Qui és David Bondia, el nou Síndic de Greuges de Barcelona?

Bondia és president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i professor titular de Dret internacional públic de la Universitat de Barcelona. Nascut a Barcelona el 1969 (té 52 anys), viu al Poble-sec. De nen va residir entre el Poble-sec i la Barceloneta. Va estudiar a les Escoles Franceses Ferdinand de Lesseps. Es va llicenciar en Dret a la UB, on també es va doctorar. Té tres filles, dues bessones de 8 i una de 5 anys.

Serà Síndic de Greuges fins al 2026. Ho serà perquè dilluns Junts per Catalunya va decidir acceptar la seva elecció, diuen que el secretari general del partit, Jordi Sánchez, va ser decisiu perquè això passés, i perquè el PSC va aplicar l’acord que tenia amb BComú: recolzar el més votat dels candidats.

La tradició preveu que això succeeixi no només entre els socis de govern d’Ada Colau, sinó entre tots els partits. Fins ara, els aspirants amb més suport han acabat elegits per unanimitat, si bé la CUP es va abstenir en la reelecció de Vilà el 2016. És una norma no escrita que persegueix oferir una imatge de consens a l’elegir el defensor dels barcelonins. Però aquest estiu el procés va col·lapsar: el PSC preferia Ramon Nicolau, exregidor socialista i expert en política social, i Junts per Sí que no es decantava. Sense ser fans de Nicolau, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP rebutjaven especialment Bondia, per vincular-lo amb l’independentisme. I la decision es va postergar.

Veí del Poble-sec

Abans que els grups es posessin a debatre l’assumpte, el procés va registrar la fase en què hi ha una votació popular i en què les entitats poden mostrar el seu suport als candidats. Són dos aspectes que es van incorporar a la designació el 2016, però que no són vinculants, per la qual cosa els grups continuen sent els que prenen la decisió final.

És una cosa que Bondia no podia entendre: ell va guanyar la votació popular entre els vuit candidats inicials, si bé la participació va ser escassa. Va obtenir 1.414 vots contra els 410 de Nicolau, que es va imposar en adhesions d’entitats: 73, per sobre de les 57 de Bondia. Però tant la votació com l’adhesió de les entitats no són vinculants. El que pesa és el de sempre: la posició dels grups municipals.

Dos mandats

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

És una cosa que Bondia sap bé, perquè un acord dels partits el va deixar fora del càrrec fa cinc anys: el 2016 ja va optar al càrrec i llavors Vilà va ser reelegida. Bondia, com ha passat ara, resultava per a alguns massa pròxim per als ‘comuns’: entre les entitats que el van recolzar. La novetat és que aquesta vegada resultava a més massa secessionista per a altres, per haver defensat un referèndum sobre la independència i els indults dels polítics presos pel procés.

Bondia serà elegit en el ple municipal del dimecres 29 de setembre. Podria ser el primer síndic en rebre un vot negatiu, si Ciutadans, Barcelona pel Canvi o el PP s’acaben decantant per aquesta posició, com assegura algun dels grups. El 2026, podrà ser reelegit per cinc anys més. Dos mandats és el màxim previst per a un càrrec que per ara és poc conegut per la ciutadania. No es coneixen a hores d’ara actuacions contundents de la institució que hagin posat en un compromís un govern de la ciutat. El repte de Bondia és aconseguir-ho.