Els gimnasos de Barcelona intenten reconquerir els milers d’usuaris perduts

Amb la salut en el punt de mira des de l’inici de la crisi de la Covid-19, la població mai ha tingut tan clara la importància de cuidar-se i mantenir-se sa. Així que els responsables dels centres esportius i gimnasos creuen que després d’un any negre que en molts casos ha reduït a la meitat els seus usuaris habituals, és qüestió de temps que el sector remunti i guanyi encara més clients conscienciats sobre la salut que abans de la pandèmia. A aquesta idea s’aferren els equipaments de Barcelona, reinventats durant més d’un any per oferir un entorn segur i nous serveis amb els quals fidelitzar els seus socis, començant pels canals digitals per retransmetre activitats que es podien seguir des de casa durant el confinament i que continuen vigents. I traient partit com mai a les activitats programades a l’aire lliure, des de córrer fins a boxejar o realitzar circuits d’entrenament.

‘Fitness’ real i virtual

Benvinguts, doncs, als gimnasos del futur, perquè ningú dubte ja que el model omnicanal ha vingut per quedar-se, ja que permet a molta gent mantenir-se en forma alternant les visites al club de pertinença (sigui en interior o ‘outdoor’) amb les connexions virtuals. Pep Viladot, coordinador dels gestors dels centres municipals a Barcelona i president de Gestiona, l’Associació Catalana de Gestors d’Instal·laciones Esportives Públiques, explica que, malgrat la lenta recuperació del sector, a hores d’ara les xifres encara són demolidores: un 40% menys de socis i ingressos en els 44 equipaments esportius municipals de Barcelona, que, per cert, compta amb una xarxa pública sense comparació. Abans de la pandèmia sumaven gairebé 200.000 inscrits, molts dels quals posposen la seva tornada fins que no s’hagi de portar mascareta permanentment a les instal·lacions o fins que hi hagi més gent vacunada i la situació ofereixi més garanties.

L’expert detalla que el sector en ple, des de l’àmbit públic i privat, es va alinear fa un any en una gran plataforma per combatre a l’uníson el que consideraven decisions arbitràries des de l’Administració, com el tancament de juliol de 2020, que no van veure justificat, amb només un 0,5% de contagis als centres esportius a Catalunya. «Totes les empreses han tingut un nivell de responsabilitat impecable, però, a més d’oferir entorns totalment segurs sanitàriament, han possibilitat un control perfecte de la traçabilitat gràcies a les reserves d’activitats i els controls d’entrada», explica.

Han passat molts anys des de 1989, quan es va obrir la primera instal·lació de la xarxa pública a Gràcia, fins créixer per tots els districtes en un model mixt amb què concessiona la gestió a empreses especialitzades, com Eurofitness, Cet 10, Claror i d’altres. Aquesta fórmula que els ha permès mantenir-se al dia en tendències de ‘fitness’ ha servit en aquests mesos per poder implantar amb agilitat i recursos les classes virtuals per seguir des de casa. «Però en aquests moments encara hi ha gent que no s’atreveix a tornar als centres per por de contagiar-se o per la mascareta», assumeix. Estima que el sector va tocar fons el passat febrer-març per les successives onades i restriccions (ara del 70% d’aforament), però que a poc a poc recuperarà la confiança dels usuaris, cada vegada «més conscienciats amb la salut i els beneficis de l’esport».

Amb aquesta tesi coincideix Sergio Pellón, director general dels gimnasos Metropolitan. Afirma que la majoria dels seus socis han rebut la pauta de vacunació completa i que afronten els pròxims mesos amb «optimisme» perquè els seus usuaris s’han sentit «segurs» i s’ha constatat que «estar en bon estat físic és la base per a una bona salut». «La pandèmia ha incrementat la preocupació pel benestar» i es mostra convençut que això ajudarà a aconseguir els seus «objectius» i recuperar la normalitat progressivament en els pròxims mesos, tot i que continuïn les mesures sanitàries.

El hàndicap de la mascareta

Mentrestant, toca suar amb mitja cara tapada. «Està clar que és un conyàs, hi ha moments que sembla que et falta l’aire i te la treuries, però cal pensar que és per la salut de totstothom i intentar concentrar-se en l’activitat», afirma Raúl L., assidu client de la cadena DiR, on no ha deixat d’acudir cada vegada que es permetia. «Venir és més incòmode, però també sé que, com més en forma estàs, millor pots combatre una malaltia o millorar el sistema immunològic», testifica des de l’experiència d’haver passat el virus la primavera passada. Maite M., en canvi, és de les que es van donar de baixa de seguida perquè va voler minimitzar qualsevol possibilitat de contagi en tots els àmbits, confessa, als seus 74 anys. Quan es veu entrenar els socis més veterans d’aquesta cadena a Maragall, es demostra que més enllà del culte al cos, l’entrenament és totalment terapèutic per a molts usuaris –centenars de jubilats inclosos– que acudeixen al recinte més antic del club, obert el 1979, recorda Ramon Canela, el seu fundador i CEO. «Hi ha gent que ve de tota la vida i que ho necessita per salut», explica.

El malson que va començar el març de 2020 els va mantenir tancats en diverses fases un total de 160 dies, amb 1.300 empleats afectats, dels quals poc menys d’un centenar segueixen en erto. En aquesta espiral de canviants restriccions van aprendre a tota velocitat a adaptar-se al Procicat. «Es van aplicar moltes normes sense solta ni volta, sense saber si hi havia contagis», lamenta, recordant les «poques ajudes» que han rebut.

Canela afegeix altres ingredients a la pèrdua temporal de clients, com el fet que alguns dels seus centres estan zones d’oficines que ara s’han quedat gairebé desertes pel teletreball i la menor presència d’estrangers que viuen temporalment a la ciutat. Per no parlar de la pèrdua de capacitat econòmica de part de la població. La nova dinàmica dels seus 22 clubs (sense comptar la xarxa de franquícies B-Dir) passa per haver potenciat l’activitat a l’exterior, com classes de boxa olímpica, ‘hatha’ ioga o sevillanes que programen en espais variats, com els Jardins de Can Brasó, els de Can Millaretes, els del Baix Guinardó i el Turó Parc, entre altres. Però també per donar ales al seu canal digital Diracasa com a plataforma d’entrenament des de casa. En aquest apartat, insisteixen a garantir la qualificació dels seus tècnics davant l’allau de propostes d’entrenaments que es convoquen des de xarxes socials, que poden ser no professionals.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Els insòlits temps que corren, amb restricció d’aforament i menys associats, també els ha fet replantejar-se temporalment les activitats dirigides, que en horaris vall es fan presencialment als centres principals amb els millors professors, mentre que ara s’emeten en ‘streaming’ en sales de la resta de seus amb menys afluència. L’objectiu és mantenir l’oferta el màxim d’hores.

En aquest cas, la veterana marca aposta per recuperar «la confiança del ciutadà» amb incentius directes a la butxaca de l’usuari: regalen un any gratis afegit a qui s’inscrigui per a tot un any i mantenen les tarifes decreixents per a majors de 55 anys. Els tres representants del sector tenen la vista posada en l’enlairament de setembre –moment sempre punta d’inscripcions– si la pandèmia no dona nous ensurts.