Les festes de Bar-Fets-Ona

Una de les més sonades, amb més glamur i que pertany al grup de les legals és la que s’ha celebrat a casa de l’arquitecte Óscar Tusquets amb motiu dels seus 80 anys. I com que a Tusquets li agrada divertir-se, va congregar un grup d’amics, la majoria, més o molt més joves que ell, i tots disposats a passar-ho bé. Des de l’actriu Yolanda Font, l’escriptora Milena Tusquets, l’il·lustrador Jordi Labanda, els fotògrafs Poldo Pomés i Rafa Vargas, els periodistes Isabel Cordero o Joaquín Luna, l’arquitecte Juli Capella o els fills de Tusquets, Luca i Valeria. Doncs això, que sota el leitmotiv d’una nit de cabaret ho van passar en gran. Tant, que alguns van acabar a la piscina... Per cert, Tusquets, fent ús d’aquest humor negre que el caracteritza, desprésd el pastís d’aniversari i en temps de discursos, va demanar que es repetís una festa igual o millor el dia després de la seva mort. En fi, Tusquets va voler, per una nit, desmentir el titular del seu últim llibre. ‘Viure no és tan divertit, i envellir, un conyàs’.

L’amor d’e Hoffman

Diumenge passat, la terminal d’arribades de l’aeroport de Barcelona semblava una altra. Feia temps que no arribaven tants estrangers. Especialment nord-americans i xinesos. A tot això, al port de la ciutat, el xef Nandu Jubany cuinava un dels seus excel·lents ‘brunch’ en un barco que una de les principals empreses participants en el Mobile va llogar una setmana pel mòdic preu de 800.000 euros. Mentrestant, la ministra Nadia Calviño oferia una recepció al Museu Nacional. En fi, que Barcelona sempre hauria d’estar agraïda a l’aposta personal que el CEO de la GSMA, John Hoffman, ha fet per la nostra ciutat. És cert que no ens podem enganyar i aquesta edició ha sigut limitada. I és que en tot just 30 minuts un podia recórrer tot l’espai destinat al Mobile i únicament l’estand de Huawei ens recordava l’última edició. Només la zona de les ‘empreses emergents’ feia olor de ‘business’.

Poca moqueta, estands petits però moltes ganes d’emprendre. Una altra diferència respecte a anteriors edicions és la falta de polítics i vips passejant per poder explicar a Instagram que s’han interessat pel món digital. A excepció de la jornada inaugural on no va faltar ningú i vam veure Sánchez i Aragonès somriure al Rei, la resta de dies poc o molt poc. Una excepció va ser el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, amb qui em vaig creuar dimarts i que sembla encantat amb el seu nou càrrec de cap dels Mossos. En fi, esperem que es mantingui aquesta història d’amor entre Hofmann i Barcelona. Potser, a Hofmann, no estaria malament portar-lo a la pròxima reunió de la Taula de negociació...

Dos llibres, dos periodistes

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Per acabar, dos llibres que aquests dies han caigut a les meves mans. El primer, ‘Una altra Barcelona’, es va publicar durant el confinament i va passar una mica inadvertit quan és una joia. La periodista de BTV Eva Alderius retrata en primera persona la ciutat més compromesa i alhora més combativa. Deu històries reals de la Barcelona més desconeguda on ens mostra la cara B de la ciutat. Aquesta que existeix, que necessita ajuda però que molts prefereixen ignorar.

El segon és del nostre col·lega Pau Arenós. El tipus que sap més de gastronomia d’aquest país ha escrit ‘San Elvis prega per nosaltres’. Un homenatge a aquesta professió de periodista que porta molts anys en decadència. Li pregunto al Pau per què l’hauríem de llegir i em convenç immediatament: ‘Es tracta de cròniques i reportatges d’un temps en què Santiago Segura et convidava a entrar a casa seva, podies viatjar amb Serrat de gira i Barceló et rebia al seu estudi de París. Un periodisme desacomplexat, divertit i, potser, extingit’. Doncs sí, Pau, allò sí que era periodisme...