El Casc Antic i la Barceloneta es planten contra el ‘botellon’ per la seva salut i la dels seus barris

La reveladora imatge és només una de les infinites que els veïns del Casc Antic i la Barceloneta no es cansen d’explicar; necessiten fer-ho i és pràcticament impossible no posar-se a la seva pell al sentir-los. L’escena, a més, capta a la perfecció la magnitud del que està passant i la dificultat de trobar una solució (un detall no menor). Un fenomen nou –els ‘botellons’ han existit sempre, però no així– que ha situat aquesta qüestió en el centre de les preocupacions dels veïns de la Barceloneta, que fa alguns dies van arribar a demanar per carta la dimissió de tots els responsables municipals. De l’alcaldessa Ada Colau al regidor de Seguretat, Albert Batlle.

Estant així les coses des de l’aixecament del toc de queda –amb les platges convertides en discoteques a l’aire lliure i el moviment i soroll al carrer que això comporta–, al conèixer la convocatòria impulsada al barri veí per l’assemblea veïnal i l’associació de veïns del Casc Antic amb el lema ‘El veïnat contra els sorolls nocturns al barri, defensem la nostra salut’, no van dubtar a afegir-se a la manifestació amb les seves samarretes grogues de ‘La Barceloneta no és ven’. 

De fet, finalment hi ha hagut dues convocatòries paral·leles, una a les sis de la tarda al passeig del Born –l’epicentre dels ‘botellons’ al Casc Antic que van encendre la flama de la protesta– i una altra mitja hora després a La Repla –el centre neuràlgic de qualsevol protesta al barri mariner–. Dues protestes germanes amb un mateix objectiu que han reunit més de 300 persones cap a les set de la tarda a la Via Laietana per mostrar junts el seu malestar davant l’ajuntament, tant per la situació com per la falta de solucions per part del consistori.

Qüestió de salut pública

Qüestió de salut públicaEls veïns estan vivint aquesta nova crisi, que defineixen com a «completament insostenible», especialment malament per diversos motius. D’una banda, per una evident qüestió de salut pública: la pandèmia encara no s’ha acabat i aquestes concentracions de persones sota les seves finestres suposen un evident perill. Per una altra, insisteixen, es tracta d’una qüestió de salut mental. La festa constant davant casa seva és incompatible amb una cosa tan bàsica com poder dormir. A més, conviure amb aquestes molestes escenes sap greu especialment després del miratge que van viure els dos barris, molt pressionats pel turisme i l’oci nocturn des de fa molts anys, durant el confinament i el toc de queda; moments en què van tornar «a sentir els ocellets cantar», com assenyala Lourdes López, activista veïnal de la Barceloneta, que té clar que la solució per al seu barri passa per tancar la platja de nit. Planteja també altres mesures, de molt més fàcil i ràpida aplicació, com deixar oberts els lavabos públics de nit. «Evidentment és un risc, però pitjor és que la gent orini a les cantonades», diu.

Una altra qüestió és per què els ‘botellons’ massius s’estan concentrant en aquests punts de la ciutat i no en d’altres i qui els està protagonitzant. Això de la platja està clar. El passeig del Born és una altre qüestió. ¿Per què aquí? Alguns veïns apunten que el motiu cal buscar-lo en l’aposta per la concentració de bars de copes que es va fer en aquesta zona. Malgrat que els bars estiguessin tancats o tanquessin en determinat moment, la gent ja vincula aquest enclavament a l’oci nocturn, dins o fora dels locals.

La concepció de la ciutat

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

«L’incivisme està molt vinculat a la concepció que es té del centre de la ciutat. La gent té actituds incíviques aquí perquè no té en compte que hi viu gent, que té uns drets. El problema és la mateixa concepció de la ciutat de la gent que fa aquest tipus de coses aquí perquè concep que els barris del centre són llocs per fer-ho; i això és culpa del model de ciutat», resumeix Martí Cusó, president de l’associació de veïns del Gòtic, present en la manifestació.

Quant a qui protagonitza aquests ‘botellons’, òbviament hi ha perfils (i fins i tot edats) diversos, però, a més de turistes locals –barcelonins arribats dels altres barris– destaca la presència de joves europeus que viuen temporalment a Barcelona (el francès és un dels idiomes més parlats a les festes que torturen els veïns). Els coneguts com a ‘expats’; persones que o bé treballen aquí o bé teletreballen des d’aquí en empreses situades al seu país d’origen perquè «Barcelona és una festa».