HI HAVIA UNA VEGADA AL BARRI... (65).

Rap mestís contra el racisme estructural a Sant Gervasi

  • Alumnes de quart d’ESO de dos instituts de la zona alta de Barcelona han compost i gravat cançons en un taller antiracista al costat de joves migrants extutelats subsaharians.

  •  ‘Contra l’odi, fem art; per una societat antiracista’ és un programa educatiu de la Fundació Guné i l’Associació Dëkkandoo, que significa «veïns» en wòlof.

Rap mestís contra el racisme estructural a Sant Gervasi

Martí Fradera

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Razvan Morariu, alumne de quart d’ESO de l’Institut Montserrat, al barri de Sant Gervasi-Galvany, a Sarrià, col·labora amb Oumar Diaby, un noi de 19 anys de Guinea Conakry, que va deixar el seu país als 16 anys per ajudar la seva família i actualment viu en un pis compartit amb altres joves extutelats. No és la primera vegada que aquests dos xavals, d’edats tan similars i al cap i a la fi veïns de la mateixa ciutat, Barcelona, però amb realitats quotidianes tan diferents, s’asseuen junts. Tampoc la primera que es posen davant un micròfon –¡han compost i gravat un rap!–, però que la imatge de la germanor entre tots dos és poderosa i representa bé el que persegueix la iniciativa de què han vingut a parlar. És dimarts, 15 de juny, dia pel tancament dels CIE –la data escollida tampoc és casual, per descomptat– i els dos nois han anat a la Casa Orlandai per presentar el resultat de ‘Contra l’odi, fem art; per una societat antiracista’, programa educatiu de la Fundació Guné i l’Associació Dëkkandoo –«veí», en wòlof–, per sensibilitzar els adolescents sobre la situació de les persones migrades i conscienciar-los de la vulneració de drets que pateixen.

Per a Naty Oliveira, activista de Tanquem els CIE que ha participat activament en el curs, fer-ho a dos instituts de Sarrià-Sant Gervasi ha sigut un repte i una oportunitat. «Fem molts tallers al Raval, i està molt bé, però aquests nens ja saben què és el racisme. És molt important donar eines antiracistes als xavals dels barris amb més poder adquisitiu; nois que demà seran empresaris, seran a la Generalitat o seran caps de la Coca-Cola», apunta. David Sow, membre de Dëkkandoo, assenteix. «Fer el taller per sobre de la Diagonal ens ha servit a tots per treure’ns de sobre molts prejudicis. També a nosaltres, perquè els negres també tenim dret a tenir prejudicis», reflexiona el tallerista, vestit amb la ja clàssica samarreta de ‘Fake system, true clothes’ de la marca Top Manta.

«Una cosa que s’aprèn»

«El racisme és una cosa que s’aprèn. Quan algú té un gest racista amb mi sempre penso que és una cosa que ha après des de petit. Per això són tan importants aquests tallers, i és tan important fer-los en barris com aquests, amb poca immigració [pobre]. La gent no sap el que hem viscut, i crec que compartir les nostres històries amb aquests joves ha sigut important. I tots hem après de tots creant les cançons», assenyala l’Oumar, molt satisfet amb el resultat, igual que el professor Sergi-Carles Del Rio Hernando, responsable dels projectes d’aprenentatge i servei del Montserrat, també a la taula.

Art transformador

Art transformador«Som terra, som aigua, som vent... per la llibertat de moviment», diu una de les lletres escrites per aquest grup d’adolescents dels instituts Montserrat i Costa i Llobera, els dos centres de secundària que han participat en una iniciativa que pren l’art com a eina per a la transformació social i que ha mostrat als nois conceptes com el racisme institucional o els privilegis, tan invisible per qui els gaudeix i tan cruels amb qui no. L’Oumar explica que un dels privilegis de què ha sigut conscient convivint amb els nanos de l’institut, és el fet d’adonar-se’n que aquests no s’han de preocupar per treballar per ajudar la família «fins als 30». A la mateixa pregunta: ¿De quins privilegis has sigut conscient amb el taller? El Razvan respon que del fet que, «si ets blanc i et desplaces pel món, ets un viatger. En canvi, si ets negre, ets un immigrant».

Notícies relacionades

El curs, en què a més del taller de rap es van fer diversos debats i xerrades, va culminar aquest dimarts a la tarda, amb una ruta contra l’oblit pels carrers del barri en què joves i talleristes van mostrar imatges de les 14 persones mortes a l’Estat mentre estaven tancades en un CIE o durant el procés de deportació.

Una cosa en què la majoria d’alumnes coincideix és que el taller haurien de fer-lo abans. «Abans, si veia una persona negra pel carrer agafava fort la motxilla perquè tenia por que me n’anés a robar. Amb el taller, coneixent-nos, he après a treure’m de sobre aquests prejudicis», diu una de les noies que ha participat en el taller en un dels vídeos que també han fet. La seva sinceritat i, sobretot, el seu canvi de xip després de participar en el curs, emociona els talleristes.