Obre a Barcelona la primera «experiència sensorial» d’Espanya

Ha obert a Barcelona la primera «experiència sensorial» d’Espanya: Sensas (Entença, 91). És un invent francès que posa a prova els cinc sentits. Va inaugurar el primer centre fa cinc anys. Ja té 16 locals a França i s’ha estès per Barcelona, Londres, Ginebra, i ben aviat s’instal·larà a Austràlia i a Bèlgica. És un nou espai d’oci amb moral. ¿L’objectiu? «Crear conscienciació» sobre la diversitat funcional.  

«La teva mà està en contacte indirecte amb 15 penis al dia», t’adverteix un cartell a l’entrar. Aquí les parets parlen amb sorna de Trivial. «Un nas tapat pot alleujar-se amb un orgasme», afegeixen un pas més enllà. «El teu polze és de la mateixa mida que el teu nas», ho comproves mentre ho llegeixes. «I la circumferència del coll és exactament l’amplada del teu maluc», afegeix de viva veu l’Ariadna. «Comprant roba –relata– veuràs ara molta gent que agafa els pantalons i se’l posa com un Superman». Amb la pandèmia, ara ha de puntualitzar el cartell que provoca més ‘selfies’, ja no s’estrenyen mans amb contactes incerts. «Una cosa bona ha portat la Covid –riu–. Deixem de tocar 15 penis al dia».

Ariadna Antón, 30 anys, és la mànager de Sensas Barcelona. Una Viquipèdia errant. Pregunta-li qualsevol cosa. Tan aviat t’explica que el teu estat d’ànim afectarà el color que veus (compte si veus molt blau) que com es diu la llengua de les papallones («espiritrompa»). Ha sigut guia turística de persones cegues. La seva germana va en cadira de rodes. «Les anomenem discapacitats –apunta–, però és el contrari: supercapacitats». Aquí es comprova en primera persona. «Al posar-te en situació de diversitat funcional –justifica–, pots entendre molt millor com seria viure en aquestes circumstàncies». Per cada prova aconseguida, Sensas dona 20 cèntims a la fundació Aura.

«Venim a redescobrir els nostres sentits», resumeix l’Ariadna abans de començar. Són sis tallers: 12 reptes que posen a prova gust, tacte, olfacte, sentit, vista i capacitat motriu. Dues hores a les palpentes. El 80% del recorregut es fa a les fosques. Es recomana no llegir abans les preguntes freqüents del web. Deixen sense respondre la de «¿hi ha animals vius?».

Ara et fiquen a les fosques davant de 15 bols per degustar. Mastegues al ralentí. Sí, cal donar per fet que hi ha algun menjar amb potes. «Ai, em sona molt, però què és això». No seràs capaç d’identificar ni un míser cigró.

 «¿Per què menyspreo el sentit del gust?», et pregunta l’Ariadna. «Perquè vivim en una societat ràpida, estressant. Visual –es respon ella mateixa–. I l’ull és el nostre sentit més ràpid i el que més estem acostumats a utilitzar». Així que quan et fiquen en una habitació a les fosques, et sents més perdut que un votant de Ciutadans. «Perquè estàs deixant enrere la teva zona de confort –justifica la teva guia sensorial–. En el moment en què et trec la vista, el teu cervell es posa a la defensiva. És un instint bàsic: l’instint de supervivència. No t’esperes que dins d’una caixa hi hagi cotó fluix de sucre, unicorns i pètals de rosa. Et pots arribar a imaginar que hi ha fins i tot un tigre».

Hauràs de rebuscar fotos amb la dificultat d’un daltònic, identificar a les palpentes lletres en braille, reconèixer en penombra el llenguatge de signes, endevinar olors. Això que jures que és aiguarràs resulta que són txutxes de Coca-Cola. «¿Tu saps la de gent que diu que el vinagre fa olor de formatge?», diu rient l’Ariadna. ¿El que fa més fàstic? «La viscositat –respon–. I hi ha bastanta gent que té pànic a les aus i a les plomes». Com més gran, més costa. «A mesura que anem creixent, anem agafant moltes pors».  

¿El que més crida l’atenció? «Que depenguem tant de la vista», esbufega l’Emma després de dues hores aguditzant els sentits. «Trenca totes les idees preconcebudes que tinguis», apunta al costat la Glòria. 

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Acabareu en una habitació del revés després de creuar una sala plena de làsers, com si anéssiu a robar un museu. Potser et creus per un moment Tom Cruise a ‘Missió: Impossible’, però ara mateix et confondrien amb el de ‘Gangnam style’. «Posem la música de ‘Missió: Impossible’ a tota castanya –l’Ariadna justifica la teva matusseria–. Perquè la música fa que calculis pitjor la distància i l’espai». La mateixa raó per la qual quan aparques, abaixes el volum de la ràdio.

¿Per què posar a prova els sentits? «El motiu principal –detalla l’Ariadna– ve arran d’aquesta frase feta: “No sabia el que tenia fins que ho vaig perdre”. No hem d’arribar a l’extrem que ens falti un sentit per adonar-nos que els altres estan infravalorats».