La gestió de Colau envaeix els jutjats

Els plets contenciosos contra acords del Govern de Colau s’acumulen. En un ràpid repàs de la llista de recursos judicials interposats en els últims anys contra decisions municipals s’observa que molts són d’urbanisme, activitats i llicències o impostos. En les últimes setmanes, el Govern de comuns i PSC, per exemple, han rebut dues clatellades: l’anul·lació per qüestions de forma del pla d’hotels (PEUAT) i la creació d’un dentista municipal.

Els serveis jurídics de l’Ajuntament van tramitar el 2019 un total 1.314 expedients (1.013 contenciosos i 228 penals) i a l’any següent, el 2020, 1.437 (1.177 contenciosos i 201 penals). En els cinc primers mesos d’aquest 2021 n’han entrat 888, dels quals 786 són contenciosos. Si continua aquest ritme, l’augment a final d’any serà considerable. «És una tendència general que va més enllà de Barcelona. És la judicialització de la política. Passa en altres ciutats i països. Sobretot quan hi ha una voluntat de canvi i d’ampliar els drets de la ciutadania, en què es toquen alguns privilegis», reconeix el regidor Marc Serra.

De la guerra de l’aigua a les subvencions

Però hi ha processos judicials que es remunten a anys enrere. Per exemple, la guerra de l’aigua entre el Govern municipal i Agbar i que el Tribunal Suprem va concloure el novembre del 2019 a favor de la multinacional i en contra de la intenció del consistori de municipalitzar el servei. Mesos després, la companyia va presentar una denúncia davant el Tribunal de Comptes, òrgan fiscalitzador dels comptes dels organismes públics, per uns estudis sobre l’aigua i subvencions a diverses associacions.

En la mateixa línia, la Fiscalia de Barcelona està investigant els 3,4 milions atorgats per l’ajuntament a entitats socials afins, com l’Observatori Desc, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyers sense Fronteres. La denúncia de l’associació Advocats Catalans per la Constitució afirma que aquestes partides es van atorgar de forma directa per esquivar una licitació oberta o un concurs, amb la justificació del seu caràcter excepcional. Per a Colau, però, és «indiscutible» que aquestes entitats fan una tasca «imprescindible» a la ciutat.

El veto a l’hotel i als blocs de formigó

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO asseguren que habitualment les querelles i denúncies per la via penal contra membres del Govern de Colau han quedat en res. Malgrat això, hi ha algunes causes vives, com en la que està immersa la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, pel veto d’un hotel de luxe en una finca modernista, la Casa Buenos Aires, al barri de Vallvidrera. La tinenta d’alcalde va defensar al jutjat l’«interès públic» de la modificació del pla urbanístic que va permetre protegir l’edifici per destinar-lo a vivendes socials i equipaments per al barri. 

En un altre jutjat s’instrueix un altre procés penal per aclarir si els blocs de formigó instal·lats per l’ajuntament a la calçada del carrer de Balmes van provocar la mort de Marti Estela. El porter de l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona (CNB) va col·lidir amb els blocs coneguts com a ‘new jerseys’ després de tenir un accident quan circulava amb moto. L’ajuntament ha entregat els expedients requerits i la jutge decidirà si cita a declarar com a imputat el responsable municipal que va autoritzar la instal·lació d’aquestes barreres dissuasòries.