El problema de la vellesa

Barcelona detecta unes 300 persones grans soles i sense cap recolzament de l’administració

  • L’Ajuntament de Barcelona inicia un pla de recolzament contactant amb 2.700 persones grans que no estan ateses en cap servei municipal

  • La Diputació col·locarà polseres a les persones grans que viuen soles per actuar davant possibles caigudes

Barcelona detecta unes 300 persones grans soles i sense cap recolzament de l’administració

Emilio Morenatti

Es llegeix en minuts

Fa anys que les entitats que coneixen el drama dels més grans que envelleixen en soledat alerten que es tracta d’un problema majúscul del qual amb prou feines hi ha dades. Davant aquesta dura realitat, les administracions catalanes comencen a posar límit per conèixer l’abast de la soledat no desitjada entre els més vulnerables. El primer a disposar de resultats és l’Ajuntament de Barcelona, que fa un mes que contacta amb persones grans a la ciutat que no estan ateses en cap sistema públic. El 10% dels enquestats –270 persones de més de 70 anys– afirmen que viuen en soledat no desitjada malgrat que ningú ho sabés.

Cap administració abans s’havia dedicat a buscar la gent gran per saber si estan vivint en condicions òptimes. Ha sigut l’ajuntament amb el projecte ¿Com Està? que a partir de la pandèmia ha decidit trucar a les 70.000 persones grans de la ciutat per saber com els han afectat les restricciones. Els primers a ser telefonats han sigut persones entre 70 i 84 anys que no utilitzen cap servei municipal: ni teleassistència, ni servei d’atenció a domicili, ni recolzaments d’entitats socials. En total, 2.700 persones grans. Segons les dades publicades per la regidora de Salut, Gemma Tarafa, un de cada quatre ha admès que la pandèmia li ha empitjorat la salut anímica. Un 16% ha vist com se sent més trist en tan sols una setmana de diferència. I un 10% assumeix que pateix soledat no desitjada. Gairebé 300 persones grans no tenen, per tant, cap recolzament moral ni emocional. I un 5%, 135 persones grans, han sigut derivades a algun recurs municipal o entitats de recolzament perquè els enquestadors han vist que la seva situació era fràgil.

El projecte municipal és el que està més avançat, però altres administracions també comencen a actuar. Per exemple la Diputació de Barcelona, que vol poder detectar les caigudes a temps. Segons una enquesta dels usuaris de la teleassistència, més de la meitat d’ells havien tingut accidents per caigudes. A Catalunya, cada any moren més de 200 persones grans per caigudes i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) rescata any a any més de 1.000 octogenaris per contusions, esquinços o ferides obertes al cap, el coll i el tors.

Mesures tecnològiques

Notícies relacionades

«En els pròxims mesos canviarem el sistema de la teleassistència perquè ja no es tracti d’una línia telefònica, sinó que permeti que altres aparells i sensors s’hi puguin connectar i donin l’alarma als tècnics», explica Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi i diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social. Un d’aquests són els detectors de fums davant possibles incendis. Els altres, les polseres per a les caigudes. «Es tracta d’unes polseres que portaran posades les persones usuàries perquè si cauen de sobte o de forma accidental el sensor ho detecti i avisi directament la centraleta de la teleassistència, que en el seu cas els pot trucar i comprovar que estan bé, activar una ambulància o personar-se a casa seva», explica.

El projecte, en realitat, busca implantar mesures tecnològiques que permetin auxiliar al moment les persones grans que viuen soles. I neix d’una necessitat detectada en els últims anys, però també a partir de les peticions fetes pels mateixos avis durant els mesos de confinament més estricte. El 2020, el servei de teleassistència va rebre 2,5 milions de trucades de gent gran dependent sola. «Hem pres nota d’això, la majoria ens expressaven pors, inquietuds, que volem resoldre», explica Moret.

Temes:

Envelliment