A Mercedes Milá li prova més el 69

El dia 5 va ser el seu aniversari i ho porta fatal. Diuen que el set porta sort, però ni això. A Mercedes Milá li agradava més la combinació del sis amb el nou. «Doncs sí, el 69 era divertit i genial i els 70 m’han caigut com un plom al cap, però caldrà digerir-ho». No dubtin que ho assimilarà ràpid. Tant és així, que per celebrar-ho es va banyar a les aigües gelades de Menorca i va ser despenjar el telèfon i apreciar que continua tan enèrgica com sempre. De fet, es resisteix a explicar-me el seu nou projecte televisiu, per això que no porti mala sort, en una mostra més de la seva frenètica activitat. Parlem de les ganes que té de vacunar-se, de llibres i del molt que vam conversar un estiu, de fa ja 20 anys, a la seva estimada casa del port de Maó...

Per cert, ara que ens acostem a Sant Jordi, em recomana l’últim llibre que ha llegit i que l’ha entusiasmat ‘Volver la vista atrás’ (Alfaguara), de Juan Gabriel Vásquez. Es tracta d’un relat sobre les relacions entre pares i fills marcades per les idees polítiques i el fanatisme. I és que per Mercedes Milá els llibres són mitja vida. «Per mi són imprescindibles, em fan disfrutar, m’ajuden i m’ensenyen». Segurament per això, per aquesta passió, és sòcia de la llibreria +Bernat del carrer de Buenos Aires de Barcelona i per on donem fe que val la pena passar. Doncs això, que mentre escolto de fons lladrar el seu gos Scott, m’explica que ella no escriurà un llibre perquè li costa. «El meu fort és parlar i preguntar». I així ens acomiadem perquè ja està de tornada a Barcelona. Bé a Esplugues, que Milá és d’Esplugues de Llobregat. Per molts anys, setantona!

Alguns restaurants resisteixen

Abans de continuar parlant de llibres, llegeixo a la pàgina web d’EL PERIÓDICO que la societat de restaurants El Barri que agrupa el Tiquets, Pakta, Enigma, Hoja Santa i la Bodega 1900, propietat dels germans Iglesias i Albert Adrià, estan a punt d’abaixar definitivament la persiana. ¡Quin desastre! Barcelona pot perdre un dels seus millors actius turístics culinaris. I mirin que dimarts en vaig estar parlant quan em van explicar que en un dels restaurants que ara està triomfant, l’Alquímia, del xef Jordi Vilá, hi van estar dinant el fundador de la societat gastronòmica Casacas Rojas, Gregori Salas, l’hoteler Jordi Serra que també resisteix i amb èxit amb el seu Hotel The Serras i el seu restaurant Informal que gestiona l’estrellat Marc Gascons i Albert Arbós, d’Interprofit. En fi, que s’ha de valorar l’esforç que fan tots aquests restauradors que resisteixen i no se’n van allà on deixen obrir, fins i tot a la nit...

Per cert, m’alegra saber que el grup hoteler català, Chic & Basic, liderat per l’empresari Hugo Bertrand s’ha aliat amb el grup Isabellas per quedar-se amb l’emblemàtic restaurant Senyor Parellada i continuar amb la seva tradicional cuina.

Llibres i més presentacions

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

En fi, que de la tristesa del sector a la infinitat de llibres que hem descobert aquesta setmana. Divendres, el periodista Jordi Mercader va presentar, al costat del ministre Miquel Iceta, el llibre ‘El pla Necker’. Dos dies abans, amb l’exministre Salvador Illa, però al costat de Duran i Lleida, Sánchez Llibre o Carles Tusquets, Marius Carol va presentar ‘El camarote del capitán’ i dijous, el gironí Miquel Fañanàs va baixar a Barcelona per presentar ‘Les Drassanes del Rei’.

Això sí, a qui més hem vist i sentit parlar del seu llibre és a l’investigador mèdic, Oriol Mitjà. El 9 de març de l’any passat, en ple tsunami de la pandèmia, l’epidemiòleg va rebre un correu de l’editora Gloria Gasch on li plantejava escriure les seves vivències personals sota el títol ‘A cor obert’. Mitjà va acceptar i el llibre ja està a la venda. No es calla res. El Rei no en surt ben parat, Aragonès tampoc i Torra, regular... I per acabar un altre col·lega que debuta aquest any amb una novel·la i que no és cap altre que @acaradeperro. Bé, em refereixo al periodista esportiu Santi Giménez, que escriu ‘Hombres de papel’. Una novel·la sobre periodisme, amistat, corruptes, bordells i nazis. A més, tot passa a Benidorm. Déu-n’hi-do...