Barcelona restaura unes obres gòtiques amb el primer escut pintat de la ciutat

Eren allà i ningú les veia. Un tresor amagat de més de 600 anys sota del sostre actual del pati de l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona. Gairebé esborrades de la història i ocultes, durant unes obres rutinàries de neteja es van trobar unes pintures originals gòtiques del segle XIV, datades des de 1371 a 1567. La primera de les decoracions pictòriques restaurades ja és ara visible a l’entrada del pati del que va ser la capella del Trentenari. 

El descobriment d’aquestes creacions es va produir el 2008, tal com explica Anna Ribas, la responsable de manteniment dels edificis municipals. «En unes obres rutinàries descobrim que un dels teginats on estem treballant ara, que és el del pis de dalt, observem que hi havia pintura renaixentista a sota de la pintura moderna». Després de la troballa, el 2017, l’ajuntament va atorgar 2,4 milions a l’estudi dels sostres i la seva conservació. Després de descobrir 12 espais en els quals hi ha decoració gòtica, sis restauradores estan treballant des del juny de l’any passat en la recuperació de quatre d’elles: dues a la planta baixa, una a la planta noble i una primera intervenció en un petit tram del Saló de Cent. 

Privilegi reial

Batejat com ‘Jota’, el primer teginat finalitzat ha fet florir dos fets importants per a l’època medieval. El primer, és que Pere El Cerimoniós va donar un privilegi reial al Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 1345, tal com ho constata l’historiador que ha assessorat les tasques de restauració, Reinald Gonzàlez. El segon és que la troballa de les pintures gòtiques suposa que l’escut pintat de Barcelona sigui el primer que s’hagi trobat. «El sostre permet veure dos tipus d’imatge, la imatge de l’escut de Barcelona que s’identifica clarament per la creu de Sant Jordi i el senyal reial, que són les quatre barres. Té una enorme importància perquè no tothom pot lluir el senyal reial», explica.  

La datació tan exacta del decorat, realitzat entre el 1369 i 1373, és possible perquè han pogut constatar que el sostre formava part dels fonaments de la construcció del Saló dels Cent Jurats, l’actual Saló de Cent. Posteriorment, el 1401, es va convertir en la capella del Trentenari, coneguda també com la Capella de Bon Govern. «No és capella fins a anys més tard, aquest element està més o menys pintat en la cronologia en la qual es realitza el Saló de Cent, que és la primera obra que es fa», explica Gonzàlez. 

La segona de les restauracions s’està portant a terme en una de les dependències de l’antic òrgan de govern municipal, el Trentenari, que era el govern pròpiament dit per les dificultats en l’època per reunir-se els membres del Consell. En aquesta decoració medieval s’han trobat tres tipus de pintura: la gòtica, la renaixentista i la moderna. La segona capa és la que s’està recuperant «perquè l’arquitectura que ens ha quedat és renaixentista i perquè a més és una pintura molt bona», assenyala Anna Ribas.

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

Precisament en l’estrat del renaixement les figures i icones van d’acord amb la importància que el govern de l’època li donava a ensenyar el valor ètic del Bon Govern. «Hi ha una voluntat gairebé institucional de demostrar aquests ítems de Bon Govern, amb la representació de les imatges que tenen a veure amb la moral o la temperància», comenta l’historiador. Així, les iconografies se centren en figures humanes, animals i florals associades a faules i ficcions clàssiques com la coneguda faula del lleopard i la guineu. Entre 1831 i 1847, aquesta zona del Trentenari es va escurçar i reformar de la mà de Josep Mas i Vila per construir la façana principal coneguda en el dia d’avui. 

Exposat a l’aire lliure

Exposat a l’aire lliureEl mal estat dels teginats ha sigut un factor afegit en les tasques de restauració, tant per la climatologia com pel fum dels vehicles als anys 60. «És molt important tant la neteja com la fixació d’aquests estrats. Sobretot aquesta última, que ve lligada amb les condicions ambientals i crea una sèrie de problemes que cal atacar», explica Marta Marquès, l’encarregada de dirigir totes les tasques de restauració. La previsió és rematar-les a finals de l’any que ve. «Aquest (el segon enteixinat) s’acabarà al mes de maig, el de la primera planta a finals d’any i l’any que ve haurem de fer la campanya del Saló de Cent», conclou Ribas.