El PP sospesa trencar ja amb Bou i creu que es presentarà amb Vox el 2023

Josep Bou ha aconseguit afartar el PP. Les seves diferències amb el partit no són d’ara, van néixer gairebé amb el mandat, el primer que l’empresari panificador viu a l’Ajuntament de Barcelona, la seva primera etapa en la política. Va entrar com un elefant en una terrisseria, però entenc com a terrisseria no el consistori, sinó el partit: té molt millor relació amb regidors d’altres grups que amb l’altre representant del seu grup, Óscar Ramírez.

Per primera vegada, el PP sospesa trencar amb Bou malgrat que aquesta decisió li causaria no pocs perjudicis. En vista que res indica que l’empresari accepti abandonar l’ajuntament, tant ell com Ramírez es convertirien en regidors no adscrits. Al no existir el grup, es perdria la subvenció anual que rep, 107.000 euros anuals, així com a sis assessors i tres consellers. Ni Bou ni Ramírez podrien presentar iniciatives. No estan els temps per perdre recursos, i menys en un PP que a Catalunya compta amb una representació sota mínims en aquests moments.

De l’emprenyament a l’afartament

Fa un any, es preveia impossible que els populars tallessin de soca-rel la relació, malgrat que Bou ja havia aconseguit que estiguessin indignats. Havia fet fora dos assessors, Alfredo Bergua, vicesecretari de Comunicació del PP de Barcelona, i Miguel Raposo, president del PP de Gràcia, i Joan Castelló, cap de comunicació del PP a l’ajuntament des del 2007, que hi treballava des del 2004.

Ara els populars continuen indignats però, a més, estan farts d’humiliacions. La guinda han sigut, de nou, unes destitucions: les de dos consellers de districte, Xavier Cañigueral, president del partit a les Corts, i Isaac Martín, president a Sarrià-Sant Gervasi, i un assessor, l’exregidor Eduardo Bolaños, cap de gabinet del president regional del partit, Alejandro Fernández. Bou les va comunicar dimarts i tindran efecte el 31 de març, si res canvia.

Candidatures del futur

Existeix una novetat respecte a fa un any. El PP no només mira amb recel Bou pel seu menyspreu al partit. Els dirigents populars estan convençuts que l’empresari prepara el seu fitxatge per Vox per ser el seu cap de llista en les municipals del 2023 a Barcelona. No és que sigui un pla ultrasecret: el mateix Bou va declarar la setmana passada a Betevé que no exclou ser alcaldable de Ciutadans o Vox: «Em veig sent candidat de qualsevol partit constitucionalista». Bou va assegurar en aquestes mateixes declaracions que només se n’aniria si el president del PP, Pablo Casado, l’hi demana, i va afegir: «No vol que me’n vagi».

Potser ara això ja no és així. En un context en el qual els populars estan sumant incorporacions per part de Ciutadans, no és exagerada la previsió que el PP recuperi el 2023 algun dels regidors perduts en mans del partit d’Inés Arrimadas en les últimes dues eleccions. Però menys forassenyat és donar per fet que Vox té possibilitats d’entrar a l’ajuntament d’aquí tres anys.

Les bases i la direcció

Aquest dimarts a la nit, les agrupacions del PP de set dels deu districtes de Barcelona (tots menys Horta-Guinardó, Nou Barris i Sants) van firmar un comunicat conjunt en el qual demanen que Bou «dimiteixi com a president del grup municipal del PP a l’ajuntament i torni l’acta de regidor perquè pugui ser ocupada per un dels afiliats del Partit Popular». Si Bou renunciés, Inma Delgado el substituiria com a regidora popular.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El text critica les destitucions dels dos consellers, fetes «sense consultar la direcció del partit», demana que es revoquin, i remarca que Bou sol faltar al respecte a integrants del partit. També recorda la seva disposició pública a ser candidat d’altres forces polítiques i critica nomenaments de gent afí per part de l’empresari. La carta està firmada pels presidents i secretaris generals d’aquests set districtes.

Aquest diari va intentar obtenir la versió de Bou. Fonts pròximes al regidor afirmen que per ara prefereix no parlar del tema, però sí que precisen que la carta de protesta no és en realitat de les bases del PP, ja que argumenten que dels deu presidents de districte només quatre han sigut elegits per la militància i els altres sis van ser designats pel president provincial. I que, d’aquests quatre, tres són els que no han firmat la missiva.