Efectes de la pandèmia

«El Born és una discoteca a l’aire lliure»

  • Centenars de persones es continuen reunint al passeig del Born, Lluís Companys i el seu entorn per prendre copes i socialitzar malgrat les restriccions sanitàries

  • La Guàrdia Urbana intenta dissoldre els grups massius a cops de mànega tot i que les festes de carrer es reprodueixen passats uns minuts

  • Els restauradors dels bars serveixen sense parar begudes alcohòliques per emportar en vasos de cafè, per dissimular el consum

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Això és una discoteca a l’aire lliure», resumeix capbaix un dels vint agents de la Guàrdia Urbana que aquest dissabte a la tarda mirava de dispersar més d’un centenar de persones que es reunien per prendre alcohol al passeig del Born de Barcelona. L’escena recorda la vida anterior a la pandèmia. Joves xerrant, ballant i prenent alcohol en ple carrer. «Necessitem socialitzar», justifiquen molts dels presents. Els bars de la zona no donen l’abast. «Entenc que els veïns es queixin però necessitem treballar i no incomplim la normativa: està permès vendre per emportar i és justament el que fem», respon també un altre restaurador.

El sol i la calor ha tornat aquest dissabte a Barcelona, omplint moltes terrasses, bars i locals de la capital. A les cinc de la tarda els restauradors han hagut d’abaixar la persiana. Però la gent no tenia ganes de marxar cap a casa. Un exemple d’això l’il·lustrava el passeig de Lluís Companys. Poc abans de les set de la tarda, centenars de joves ocupaven la via. Alguns prenien alcohol en petits grups. D’altres ballaven i tocaven la guitarra. És el cas de Diana Palafolls, una jove que ballava salsa i batxata en ple carrer al so d’un potent altaveu. «¿Que si em preocupa ser aquí i infectar-me? Bé, només cal veure’m la cara. Clarament no», responia. Efectivament, portava la mascareta per la barbeta.

«Hem vingut amb un grup d’amics i això ja sembla un concert. És que no ens podem quedar a casa», explica la noia. L’envoltaven una vintena de persones atretes per la música, i probablement l’alcohol. Diverses furgonetes dels Mossos s’apostaven a la zona, esperant una convocatòria de manifestació contra la sentència de Pablo Hasél. «M’ha estranyat perquè no ens diuen res. Només que no ens abaixem la mascareta», deia amb un somriure. A les nou de la nit el passeig continuava ple de gent.

Poc abans, a les set de la tarda, la Guàrdia Urbana irrompia a cops de mànega contra el terra en un atapeït passeig del Born. Es comptaven per desenes les persones xerrant, rient i bevent alcohol al carrer. «Fem el que podem amb els agents que som, però parar la festa no la pararem. Només aconseguim que es vagin dispersant a altres carrers», relatava un urbà que portava des de les quatre de la tarda avisant els presents que no podien beure al carrer i havien de posar-se la mascareta. «Ens falten mans, és evident», assenyalava.

Moltes ganes de festa

«Si et dic que no estem fent caixa et mentiria. Últimament els caps de setmana s’omplen de gent. Tenen unes ganes de festa que és inassumible», explicava Martín darrere de la barra d’un dels bars del passeig del Born. Es passava la tarda servint cerveses, copes de vi, gintònics i altres còctels. «Sembla que nosaltres en tinguem la culpa però l’únic que volem és treballar. Tant de bo poguéssim tenir clients als bars, a les discoteques... ja veuries com els carrers es buidarien», es defensava.

Notícies relacionades

Els restauradors, de fet, no incompleixen cap restricció. Ells poden servir menjar i beguda per emportar fins a les deu de la nit. Molts donen als seus clients vasos de cafè que dins amaguen begudes alcohòliques. Un d’ells és Marcos, un professor d’FP de 35 anys que pren un gintònic en un vas que sembla el d’un caputxino. «Jo vaig veure les imatges del Born la setmana passada i els vaig dir als meus amics, hem d’anar allà. I aquí som», respon somrient assenyalant el seu grup. «He passat diverses quarantenes, he viscut un any dur i necessito socialitzar, parlar amb gent...», justifica l’enginyer.

Jose i Estefanía, de 38 i 34 anys, justificaven la seva presència per la mateixa raó. «Si podem sortir a treballar també podem sortir a prendre una copa al carrer ¿no?», argumentaven. Recordaven, a més, que en altres ciutats com Madrid els bars es mantenen oberts fins al toc de queda. «És que ens estan marejant i m’he cansat de sentir-me com una marioneta», assumia ell. Un motiu similar és el que argumentava Omry, un arquitecte de 35 anys que també viu a Barcelona. Ell bevia una ampolla de vi al costat d’un altre amic al carrer d’Allada-Vermell, on es reunien més de 50 persones prenent alcohol. «Vinc diversos dies aquí. Si no ja m’hauria tornat boig», confessava. A dos quarts de nou de la nit un furgó de la urbana irrompia al lloc. Els presents es van moure, però sense anar-se’n. «Ens hem cansat del confinament», responia un altre d’uns trenta anys, vas en mà i en direcció a un altre carreró de Ciutat Vella.