La síndica remarca que BCN va eliminar el 2020 ajuts a famílies i menors

«És el meu últim informe». La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que deixarà el seu càrrec després de l’estiu vinent, quan conclou el seu segon mandat com a defensora de la ciutadania, ha presentat aquest dimecres un informe sobre la seva activitat durant el 2020, l’any de la pandèmia. Entre altres aspectes, ha destacat que el consistori va deixar d’entregar l’any passat ajuts preexistents a famílies monoparentals així com les que es concedien per menor de 0 a 16 anys.

Vilà ha precisat, al llegir l’informe sobre la seva activitat el 2020, que l’ajuntament va deixar d’entregar l’any passat les subvencions per al pagament de l’Impost de Béns Immobles (IBI) que rebien les famílies monoparentals i les viudes amb pocs recursos. I ha relatat que, qüestionat per aquesta decisió, el govern d’Ada Colau argumenta que la dificultat social causada per la crisi sanitària ha obligat a redirigir l’ajuda a persones molt necessitades. 

Vilà, no obstant, constata que les famílies monoparentals rebien la subvenció des del 2012, de manera universal, i considera que és més que probable que aquest col·lectiu també hagi vist deteriorada la seva situació econòmica per la pandèmia. 

L’informe de Vilà també remarca que l’ajuntament no va convocar l’any passat el fons extraordinari per a ajuts puntuals dirigides a menors de 0 a 16 anys. Es tracta d’un fons que el 2019 va ascendir a 12,9 milions d’euros, i la síndica recomana, a la vista que considera provada la seva eficàcia estava provada, que es reactivi, malgrat que el consistori no hi està obligat. 

En els dos casos, és de lògica pensar que necessitats més apressants van obligar a dedicar aquests recursos a altres àmbits en un dels anys més durs de la ciutat, però la tesi de Vilà és que els col·lectius que els han perdut també han d’haver vist deteriorada la seva situació.

Les xifres

Les prèvies són algunes de les idees clau d’un informe que atribueix les següents xifres a l’activitat de la síndica durant el 2020: 3.543 actuacions, de les quals 1.988 de vinculades amb queixes de la ciutadania, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici i dues visites de barri. Per àmbits sectorials, encapçalen el rànquing les queixes sobre mobilitat, 299; sobre activitat econòmica, 229; sobre serveis socials, 166, i sobre seguretat ciutadana, 146.

Un dels aspectes que Vilà ha destacat és el de l’accés a una vivenda d’emergència. El termini per aconseguir-ho pot superar els dos anys i les sol·licituds ateses s’han reduït en els últims tres anys: 618 el 2018, 486 el 2019 i 210 el 2020. El desembre passat, 634 famílies esperaven una vivenda d’emergència. 

Urbanisme tàctic

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La taula d’emergència, diu l’informe, va adjudicar 12,66 vivendes al mes l’any passat. Vilà constata el que ja se sabia: el problema que suscita la falta de pisos socials per part del consistori es manté des de fa anys. L’informe recorda dues dades sobre com de car que és accedir a una vivenda a Barcelona: el lloguer mitjà era l’any passat de 979 euros mensuals de mitjana per un pis (14 euros per metre quadrat al mes) i 442 euros de mitjana per una habitació.

També l’urbanisme tàctic ha generat queixes, tot i que Vilà no n’ha detallat la xifra, perquè pel que sembla estan vinculades amb diverses àrees sectorials. Protestes relacionades amb el rebuig, conegut, que en alguns casos ha generat la retallada de l’espai al cotxe en alguns carrers, la instal·lació del carril lateral de Via Laietana i la dificultat en algunes zones per a l’accés de persones amb mobilitat reduïda, així com el trasllat de contenidors a punts molt pròxims a carrils bici, amb el risc que pot suposar en la interacció entre qui circula amb bicicleta i qui es disposa a llençar una bossa d’escombraries.