Barcelonejant

Una Barcelona òrfena de prodigis

  • L’escriptor Eduardo Mendoza mostra el seu neguit sobre la ciutat i la fuga de joves mentre guarda en secret la nova novel·la que ja ha acabat

  • El Consorci de la Zona Franca prepara un centre de formació per a les persones desfavorides i té a punt un centre tecnològic punter

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

Tot i que no ho sembli, l’escriptor Eduardo Mendoza també fa anys. Va ser aquest dilluns. El mateix dia que va participar en un debat al Palau Macaya en què es va parlar sobre la Projecció cultural de Barcelona. Mendoza, que va viure 11 anys a Nova York i ha passat també etapes a Londres, veu la nostra ciutat «una mica aturada» i té la sensació que s’està expulsant la gent jove. En fi, que aquest any s’ha quedat sense celebrar el seu aniversari amb la penya d’amics canalles que abans de la pandèmia es reunien un cop al mes.

Ara, el premi Cervantes passa moltes hores a casa i, gràcies a això, m’explica en primícia que acaba d’entregar el tercer llibre de la seva trilogia. Després de l’èxit d’‘El rey recibe’, amb més de 100.000 exemplars venuts, i d’‘El negociado del yin y el yang’, ja ha acabat la tercera novel·la. «Està previst que surti a la primavera». No em revela el títol.

Amb Mendoza parlem de Pasqual Maragall que, capricorn com ell, ha fet 80 anys aquesta setmana. «Tenia un talent extraordinari, una gran visió de futur i sabia delegar. Barcelona encara és gran gràcies a Maragall». Ho diu una persona que el va tenir allotjat a casa seva a Nova York el 1973, quan l’exalcalde estudiava a la prestigiosa New School for Social Research. Almenys aquesta maleïda pandèmia ens ha portat una nova novel·la d’aquest home tranquil, savi i educat. Un gentleman que ha aprofitat el confinament, però que s’ha avorrit molt amb el Barça. Bé, com tothom.

Oliveras, joier i mecenes

En el debat hi havia també Miquel Roca que després de nou anys ha deixat el seu càrrec de president del MNAC en favor de l’empresari joier i mecenes, Joan Oliveras. Roca, va ser contundent sobre la possibilitat d’allotjar un Museu Hermitatge a Barcelona. «Estic rotundament en contra de gastar diners en nous museus quan els de la ciutat estan empobrits». Queda està.

Dimecres vaig coincidir amb l’editora Ester Pujol. No para. Anava camí de la llibreria Documenta, on presentava un llibre. Allà l’esperaven els escriptors Miquel Molina i Àlex Susanna. M’explica que li agrada mantenir les presentacions presencials i m’anuncia que la setmana vinent surt a la venda un nou llibre d’Arturo San Agustín sobre Roma. Un autor que el seu íntim amic Rafel Nadal, l’escriptor i periodista, defineix com el millor escriptor català en llengua castellana.

L’11% del PIB de BCN

De la cultura tradicional a la cultura industrial. Per això me’n vaig a la seu del Consorci de la Zona Franca. Passo per Fira Montjuïc 2 i se’m remou el cos al no veure ni rastre d’activitat. Tot tancat. Em rep el delegat especial de l’Estat que no és cap altre que Pere Navarro. Qui va ser alcalde de Terrassa i primer secretari general del PSC. Doncs sàpiguen que descobreixo que el Consorci no li costa ni un euro a l’administració pública, que aporta l’11% del PIB de Barcelona, que contribueix a crear 137.000 llocs de treball o que allà mateix hi ha el primer incubador europeu d’impressió 3D.

Notícies relacionades

A tot això, m’explica Navarro que a l’edifici de Correus estan preparant un centre de formació per a les persones més desfavorides i que sortiran d’allà amb acords laborables o que estan a punt d’inaugurar la catedral de les noves tecnologies, o sigui el Hub Tecnologic D-Factory. En fi, que no sabem el que tenim. Per cert, els quadros i pintures, que pengen dels principals despatxos i passadissos del Consorci són de Miró, Tàpies, Barceló, Mariscal... La majoria els va comprar Enrique Lacalle quan va ser el delegat. Donen per a una exposició.

Per acabar, permetin-me un aplaudiment especial als actors i actrius que aquest dimarts es van abocar en repartir menjar a companys de professió seriosament afectats per aquesta maleïda crisi. Marcel Borras, Andrés Herrera, Maria Molins o Àlex Casanovas són alguns dels que han preparat cistelles d’aliments. L’acció, coordinada per l’associació Actúa Ayuda Alimenta, va ser una iniciativa de l’actriu Nora Navas. Tan trist com admirable.