L’onada de fred se suma a la Covid en un dur hivern al carrer

«Hi ha matins que arriben amb la roba rajant, tremolant; xops fins al moll de l’os, i això afecta evidentment a la salut física, però impacta més enllà; sobretot en les persones que ha portat al carrer aquesta crisi, per a qui aquest està sent el seu primer hivern al ras, i quin hivern,» prossegueix. Per intentar reduir aquest impacte, malgrat que el servei que tenen contractat amb l’ajuntament inclou només el serveis de dutxes, al Sant Pau ofereixen també menjar, en col·laboració amb entitats com Nutrició sense Fronteres, Health Warriors i Acció Planetària. «Hi ha estudis que diuen que una persona que està al carrer ha de caminar set quilòmetres per poder dutxar-se, canviar-se de roba i menjar. Si com a mínim podem estalviar-los la caminada...», afegeix des del gimnàs, sobre el qual pesa una ordre de desnonament per al pròxim dia 20. 

«Acumulació de fenòmens meteorològics adversos»

L’educador social Roger Fe, treballador d’ASSÍS, té clar que «el fred mata, però el que mata de veritat és la falta de vivenda; la falta d’un Estat que realment protegeixi els drets dels ciutadans». La vida al carrer és dura sempre. Enmig d’una epidèmia mundial, bastant més.

L’Ajuntament de Barcelona anunciava aquest dissabte que ha reforçat el dispositiu d’atenció a aquestes persones «per l’acumulació de fenòmens meteorològics adversos» i destacava que la capital catalana compta durant aquests dies amb prop de 2.900 places per acollir-les, comptant les places públiques, les de les entitats i els dos equipaments extraordinaris posats en marxa amb l’activació de l’Operació Fred el 24 de novembre. Malgrat la feina feta pel consistori –que assegura haver invertit 45 milions d’euros en l’assumpte només el 2020– la crisi és tan profunda que la qüestió queda lluny d’estar resolta.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

«El problema és que aquests dispositius especials no serveixen per a tothom. La gent que porta més temps al carrer defuig d’aquests espais tan grans i temporals, perquè són llocs en què la convivència acostuma a ser complicada, i són recursos de curta durada, i haver de tornar després una altra vegada al carrer és molt dur», reflexiona Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels.

Segons dades de la fundació, a Barcelona hi ha 4.200 persones sense llar i 1.239 d’elles dormen al carrer. Els seus treballadors de carrer fa mesos que observen «un augment en la frustració, ansietat, estrès i impotència entre les persones que viuen al carrer a causa de la pandèmia i les seves conseqüències». «Quan encara estàvem en confinament i en estat d’alarma, vam sortir una nit al carrer per saber quantes persones vivien a la intempèrie a Barcelona i vam comptabilitzar 1.239 persones. A finals de novembre, vam tornar a sortir a la nit per entrevistar-les; vam parlar amb 367 persones i 8 de cada 10 ens van explicar que, com a conseqüència de la pandèmia, la seva situació va empitjorar o seguia igual», acaben des de la fundació.