Els Reis d’Orient tornen la il·lusió des de la distància a Barcelona

Amb mascareta, com manen els nous temps, els Reis d’Orient han desembarcat aquesta nit a Barcelona al pailebot Santa Eulàlia disposats a recuperar la il·lusió dels que no donaven gaire crèdit a la ‘no cavalcada’ virtual que ha imposat la pandèmia. El tradicional recorregut per la ciutat no va existir aquesta vegada per evitar aglomeracions i contagis, però va ser rellevat per un meritori espectacle televisat que gairebé va treure més partit al Parc del Fòrum que aquell esdeveniment mundial de les Cultures 2004 per al qual va ser creat i que avui ja pocs recorden. 

 Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar puntuals a una cita anual marcada (per a la història) per les distàncies. En lloc de les 900.000 persones que s’arriben a congregar pels carrers per contemplar el pas del seguici reial, en aquesta ocasió els esperaven uns centenars d’assistents –tan separats com a la terrassa d’un bar del 2020–, entre els quals hi havia 300 fills de famílies amb membres en serveis sanitaris i essencials. Era l’homenatge de la ciutat a l’esforç d’aquests progenitors que es van guanyar més que ningú un regal aquest 6 de gener.

Completaven la recepció a terra representants dels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià, amb l’alcaldessa Ada Colau al capdavant. Sabedors del terreny que anaven a trepitjar i de les prioritats municipals, Ses Majestats van portar com a presents una llavor cridada a ser arbre, un mineral que simbolitzava la ciència i el talent, i una ploma del paradís, que convidava a cuidar el medi ambient i la sostenibilitat. A canvi, es van emportar el pa i la sal, de mans d’una representació infantil convenientment abillada amb gorros amb l’eslògan de Barcelona. I, sobretot, van obtenir la imprescindible clau màgica per poder colar-se sense problemes a totes les llars.

Més merescut que mai 

Colau, «nerviosa i emocionada», va encertar a l’explicar-los que els nens i nenes es mereixen aquest any més regals que mai. «Han fet un esforç extraordinari», va dir. Han après a conviure amb un virus i una confinament. A rentar-se les mans com si fossin cirurgians i a viure amb mitja cara tapada. Per fortuna, l’alcaldessa va atorgar als Mags un permís especial per saltar-se literalment el toc de queda. Hi havia molta feina per endavant, així que els va acomiadar reivindicant una ciutat «amable» en la qual a ningú li falti casa, menjar ni subministraments, va intervenir.

Per tranquil·litzar l’audiència, Melcior va assegurar que les joguines havien arribat amb temps i que personalment anaven a supervisar el carregament. No va oblidar receptar «esforç per a la victòria», «sort, bondat, alegria» i molt coratge, perquè «vindran dies alegres», va prometre.

Després d’aquella mitja hora retransmesa en directe, es va oferir un muntatge produït per l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), sota la direcció de Marta Almirall, en el qual els Reis recorrien el seu campament del Fòrum, instal·lat des del 28 de desembre. 

A falta de cavalcada i de l’emoció que només la proximitat en ple carrer pot infondre a la tropa infantil, l’Icub va apostar per imaginació, creativitat, sensibilitat i tecnologia, que la pantalla del televisor va aconseguir exaltar. Treia partit, a més, d’aquesta instal·lació que (prèvia reserva) havien pogut visitar en diverses jornades unes 40.000 persones (5.000 més no van utilitzar les seves entrades). De manera que centenars de milers d’espectadors van poder endinsar-se des del sofà en aquest parc de la Màgia d’Orient.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal del carrer de Consell de Cent a Barcelona

Renfe cessa definitivament Antonio Carmona com a director de Rodalies

Els Reis van anar pentinant els vuit ambients d’un recorregut de 700 metres que inclou des de la recepció de cartes als dominis de cada un d’ells. Els acompanyaven 200 patges i un desplegament de ballarins i actors de companyies de dansa locals, de l’Institut del Teatre i del Centre de Dansa de Catalunya. En l’espai de magatzem, des d’una gran cinta transportadora que no deixava d’escopir regals, van poder convèncer el més escèptic que n’hi hauria per a tothom. I tot i que ningú aspira al carbó, potser la coreografia més estel·lar es va viure en el tram de les mines, on amenaçaven amb aquest càstig a qui no estudia, fa soroll o no fa petons.

La resta de municipis catalans van haver de recórrer, amb més o menys inventiva i recursos, a fórmules estàtiques perquè els tres reis es deixessin veure. A distància i amb la mascareta de rigor.