El patinet i la vorera, segona part

I aquí comença el debat: ¿fa tres anys que els patinets no pugen a les voreres a la capital catalana? La majoria dels consultats, en un sondeig oficiós, diuen que no és així, que l’ordenança del consistori no ha persuadit gaires usuaris.

Una inspecció superficial, un passeig d’una hora i mitja per l’Eixample, aquest dilluns, llança un balanç considerablement exculpatori de la societat patinadora. Als carrers visitats durant aquella estona, amb prou feines s’aprecien infraccions. Cert és que hi ha tant carril bici en aquestes vies que has de ser amic de la provocació per preferir les voreres. Però hi ha de tot en aquest món. Poc abans de les dues de la tarda, per l’acabat d’estrenar carril bici d’Aragó, dues adolescents circulen juntes en un patinet, una cosa que està prohibida, mentre criden com possesses. Circulen contradirecció: això també està vetat.

El decret

Dissabte, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar les noves normes per als vehicles de mobilitat personal, que són unes quantes: rodes que la gent es col·loca entre les cames, plataformes, cicles de més de dues rodes. Però gairebé tothom pensa en patinets elèctrics quan li parlen d’aquest tema.

El decret del Govern determina diverses limitacions: els patinets elèctrics no poden circular per les voreres ni les zones per als vianants i no poden superar els 25 quilòmetres per hora. Els seus usuaris hauran de complir amb les normes a les que estan obligats altres conductors: no podran posar-se auriculars mentre circulen ni utilitzar el mòbil, i podran veure’s obligats a passar una prova d’alcoholèmia o de drogues.

La norma barcelonina

L’Ajuntament de Barcelona estudia el reial decret per adaptar la seva normativa a l’estatal en el que sigui necessari. I tot i que tardarà uns dies a fixar els canvis i anunciar-los, algunes modificacions són la reducció de velocitat, ja que en alguns punts de la ciutat es permetia fins a 30 quilòmetres per hora i el límit ara és de 25. Els patinets amb seient deixaran de ser considerats vehicles de mobilitat personal. Un altre canvi que introdueix el decret, en aquest cas relacionat amb la circulació en general, és que la velocitat màxima es fixa en 30 quilòmetres per hora en les vies d’un únic carril i en 50 en les de dos. Una cosa que també regia ja a la capital catalana i que en altres ciutats s’aplicarà des del maig.

Tornant als vehicles de mobilitat personal, Barcelona imposa sancions des de fa temps. Per infraccions lleus, fins a 100 euros; les greus, fins a 200 euros, i les molt greus, fins a 500 euros. El 2018, la Guàrdia Urbana va denunciar a un total de 1.868 usuaris d’aquest tipus de vehicles per infracció de l’ordenança municipal. La majoria dels expedients, 806, es van incoar per generar un risc per a la circulació, 625 per circular per on no correspon, 402 per infringir la seguretat viària i cinc per excés de velocitat. La xifra s’ha incrementat cada any: Les denúncies es van elevar el 2019 a 6.546 denúncies i el 2020, a 8.124.

Les queixes i la defensa

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La realitat és complexa i els testimonis, variats. Perquè hi ha qui afirma que una mirada als carrils bici indica que els patinets elèctrics circulen generalment per allà. Però hi ha barcelonins que diuen que per poc que un es fixi es donen diverses disfuncions. Que es veuen molts patinets per les voreres. Que alguns no paren als semàfors, una cosa que abans feien moltes bicis, cada vegada menys.

Una altra protesta està relacionada amb la nit: hi ha qui té la sensació que la foscor estimula l’incompliment, en primer lloc, el de circular amb prou llum com perquè no t’atropellin o no atropellis ningú. Perquè el patinet ha segat vides. La primera víctima a Barcelona va ser Josefa Montoya, 82 anys: un patinet elèctric la va atropellar al Raval el novembre del 2019. La primera a Espanya va ser una altra àvia, de 92 anys, atropellada a Esplugues de Llobregat, l’agost del 2018.