Barcelonejant

Del cocoter de l’Oriol Mitjà a la solidària Judit Mascó

  • El metge i investigador està convençut que podrem disfrutar d’un estiu gairebé normal gràcies a l’efecte de les vacunes

  • L’empresària, model i presidenta de la Fundació Ared participa en el naixement d’un vi solidari elaborat pels presos de Can Brians

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

La primera alegria del 2021 me la va donar a finals del 2020 el metge i investigador Oriol Mitjà. Entre tuit i tuit vaig aconseguir parlar amb l’epidemiòleg que aquests dies està preocupat per les conseqüències de tanta celebració. El doctor, resideix ara a Badalona, però porta gairebé 10 anys a Lihir on ha realitzat una feina impagable contra la malaltia infecciosa denominada pian. «Pots posar que abans del juliol penjaré al meu perfil de Twitter una foto a Papua amb els meus gossos i sota d’un cocoter». Mitjà m’explica que les vacunes són molt bones i que podrem disfrutar d’un estiu gairebé normal.

Tan convençut està que pronostica que els seus 177.000 seguidors de Twitter aniran desapareixent perquè ja no tindrà res a aportar. Ni a qui criticar, dic jo. «Faig tuits per servei de responsabilitat professional i crec que dono bona informació». Mitjà és una persona empàtica i cordial, però com tots els personatges públics que no es mosseguen la llengua té detractors i aduladors. Alguns el comparen com el Guardiola de la medicina i li agrada: »Al Pep no el conec, però com és una persona amb empenta, determinant, treballador, exigent i intel·ligent, m’agrada la comparació».

De tornada a Papua

Afirma que és d’esquerres i que no fa política a favor de Junts ni en contra d’ERC. «Critico qui no ho fa bé, sigui del partit que sigui, però em sembla una vergonya que premiïn amb nous càrrecs a polítics que ho estan fent malament». En fi, que una vegada acabi tota aquesta moguda, tornarà a Papua. Mentrestant, segueix al servei de malalties infeccioses de Can Ruti que dirigeix el doctor Bonaventura Clotet. Doncs res, esperem veure aviat aquesta nova foto a sota del cocoter. Serà senyal del final de la pandèmia. A partir de llavors, diu que desapareixerà del primer pla mediàtic. Ja veurem. 

El Covid-19 ens manté tantes hores tancats que va ser una alegria trobar-me la Judit Mascó a l’Eixample. L’empresària, model i presidenta de la Fundació Ared està lesionada per un problema al colze, però està tan activa com sempre. M’explica tot el que fa la fundació i és d’admirar. El principal objectiu és acompanyar les dones més vulnerables a trobar una feina digna. Podria escriure un llibre d’iniciatives i ajudes que han realitzat, però em quedo amb un dels últims projectes. Es tracta del naixement d’un vi solidari elaborat pels presos de Can Brians.

Un tortell de Reis benèfic

El vinicultor, Pepe Raventós, en col·laboració de la Fundació Ared i la direcció general de presons de la Generalitat, han impulsat un vi que contribuirà a la reinserció social i laboral dels presos. A més, els beneficis, d’aquest xarel·lo ecològic denominat Ciutat Nua, aniran a la reinserció de dones de Wad-Ras i a les obres de Can Brians 2. I és que, en una de les visites a les vinyes pròximes a la presó, Raventós va descobrir una masia denominada Can Margarit i ja estan construint un celler per donar feina a presos. Podria continuar sense parar perquè la Judit també està ajudant el forner Daniel Jordà i el pastisser Oriol Balaguer a elaborar un tortell de Reis per recaptar diners per a l’Hospital de Sant Joan de Déu. En fi, que és d’agrair la feina i el valor que aporta a aquests projectes solidaris i que tant necessaris són en aquests temps que corren.

Notícies relacionades

Dilluns, baixant pel carrer de Balmes, abans de la Diagonal, vaig entrar al restaurant Fermí Puig per saludar Alfred Romagosa. El flamant maître que acaba de ser premiat com el millor cap de sala de l’any per l’Acadèmia de la Gastronomia Catalana que presideix Carles Vilarrubí. L’Alfred és al costat del Fermí escoltant la roda de premsa del Procicat. Els dos respiren profundament a l’escoltar que no incrementen les restriccions. Per cert, que el conseller Sàmper és un bon client de la casa. En fi, no oblidin felicitar l’Alfred i que els expliqui com servia els gintònics a la reina mare d’Anglaterra en l’època en què va treballar al Ritz de Londres. Aquí ho deixo.