«Barcelona no pot ser el desaigüe de les destinacions que no volien aquest tipus de turisme»

Més de 300 hotels tancats i barrats (fins i tot tapiats) a la mateixa Barcelona que fa un any va allotjar nou milions de turistes només en aquests llits retraten els efectes «catastròfics» de la pandèmia al sector. Pitjor encara, si es té en compte que els 118 oberts estan pràcticament buits. Res a veure amb el panorama que es va trobar quan va arribar al càrrec, fa més d’un any, el nou president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Mestre. En uns mesos ha hagut de reordenar tots els reptes de l’hoteleria local, que ha passat de la sobredosi d’èxit a l’amenaça de fallida. Però enmig de la crisi, l’empresari també veu una oportunitat de «millorar» i esborrar la «política erràtica» que va conduir que Barcelona exercís, segons la seva opinió «una mica de desaigüe de totes les destinacions que no volien aquest tipus de turisme».  No vol que ho torni a ser.

Des del fòrum de debat Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO assegura, per via telemàtica, que els hotels de la ciutat estan preparats per reobrir, quant a instal·lacions i a la formació del seu personal. No obstant, el calendari incert de la crisi sanitària manté el sector aterrit i en suspens. «No veiem la sortida del túnel, perquè depenem de la demanda, bàsicament internacional, i les perspectives encara són molt dolentes», afirma des del seu despatx.

En el col·loqui ‘El repte de la supervivència i la recuperació dels hotels de Barcelona’, Mestre és crític en el passat i el present. Primer, per les polítiques locals sobre turisme i hoteleria dels últims anys. «Ha millorat una mica amb el PSC [a l’equip de govern]», matisa, però ara és moment de resetejar i buscar expressament el «viatger de negocis, cultural, gastronòmic o esportiu», entre d’altres, «perquè si no, vindrà el que no volen els altres». I en aquest sentit al·ludeix tant al turisme de borratxera com a fenòmens que van del top manta a l’ocupació delictiva o el tràfic de drogues, enumera.

Mestre, que també presideix Selenta Group, confia que les campanyes que prepara Turisme de Barcelona, com va avançar aquest diari el dia 11 de novembre, potenciïn aquest avenç a la «qualitat», «no només en termes econòmics sinó de civisme» o d’interessos del visitant.

Però també arremet en el dia d’avui, com altres patronals, contra la política d’ajuts de les administracions. «Esperàvem més, a més de crèdits ICO, ertos o pròrrogues de pagament», en especial quant a impostos, ja que molts hotels «han ingressat zero euros en vuit mesos», insisteix, abans dels successius confinament, restriccions, tancament de fronteres o forrellats de l’hostaleria i els municipis els caps de setmana.

Un hotel és un hotel

El president de la patronal de Barcelona lloa l’esforç dels establiments oberts per abocar-se alternatives al desert turístic, com promocions i reclams per al client local o reformular-se temporalment com a ‘colivings’ i ‘coworkings’. Però assumeix que els hotels estan dissenyats com a allotjament i que la resta de recursos no són suficients.

Fent balanç de la paràlisi que ha viscut l’activitat que representa, reflexiona: «Si s’ha de treure una cosa positiva d’aquesta situació catastròfica és que per fi tothom s’ha adonat de la importància del turisme». L’hoteler rememora l’anterior crisi del 2009, que «no va ser tan greu per a Barcelona perquè tenia turisme» (internacional). Recuperar-lo ara serà qüestió de confiança, per a la qual cosa reclama un corredor segur amb un test d’antígens per als viatgers. «Si es va fer a les Canàries es pot fer aquí», diu. Tret que la vacuna estigui prou estesa quan es reprenguin les connexions aèries amb altres països afectats.

L’horitzó, al qual no s’atreveix a posar dates, està avalat per la «reputació i prestigi de Barcelona». «El turisme de negocis i oci ha vingut per quedar-se», manté des del lleuger consol que la situació que viu la ciutat és comparable a la de moltes grans destinacions europees. «És important fer els deures per estar preparats», cosa que tradueix en «treballar pel turisme que tots volem».

¿Hi ha risc que alguns establiments hagin de baixar pel camí? «Esperem que hi hagi un punt d’inflexió ràpid, perquè si no, hi haurà molts tancaments» d’hotels i altres negocis, afirma, al·ludint a una estimació d’una possible pèrdua del 30% de negocis (de tot tipus) a la ciutat.  

Sorgeix la inevitable comparativa amb Madrid, on no s’han deixat d’obrir hotels mentre a Barcelona es passava el forrellat per frenar una possible saturació. Ho atribueix «tant a l’administració local com autonòmica i a la política fiscal» de la capital, convertida en «competidor seriós», a qui només li falta el mar, diu fent broma. Esmenta el Four Seasons, vetat a Barcelona i al qual Madrid va donar tantes «facilitats».

Després de la Covid-19

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En aquest sentit, quan la situació millori, tocarà parlar de les modificacions del PEUAT. «El bo és que l’ajuntament se’l plantegi», perquè «és una contradicció que al reformar un hotel s’hagi de renunciar al 20% de places. Som els primers interessats en posar al dia les instal·lacions i optar al client de qualitat». 

Per acomiadar-se, Mestre dispara contra la tesi que «s’ha de deixar de ser turístics i ser industrials o apostar per la digitalització». El president del gremi aplaudeix millorar el PIB en aquests àmbits, però sense «deixar caure el del turisme». «Espanya i França són punteres a nivell mundial. És la nostra font de riquesa principal», clama. «¿Per què ara tenim complexos de ser turístics?». Diu compartir amb el sector la idea que si no hi ha petroli, però sí altres atributs (cita el clima, la cultura, la gastronomia o l’oci), el millor és fer-ho bé i treure’ls partit. «Que vinguin a gastar els diners aquí», afirma.