Barcelona acull 1.500 espècies d'arbres i plantes i 532 d'animals

Durant el confinament s’ha doblat el nombre de papallones a Barcelona. És una de les dades que ha donat aquest dilluns el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, per defensar que la naturalesa pot recuperar terreny si la població, i les institucions, hi aposten. Badia ha presentat l’ampliació de l’‘Atles de la biodiversitat de Barcelona’ que recull les espècies de fauna i flora que es troben en la trama urbana. 

«L’atles ens permet tenir un coneixement més exacte de la biodiversitat, i permet l’aportació de la ciutadania. És una eina molt interessant i amb futur», ha dit Badia. L’atles ja analitzava arbres, plantes i ocells, i ha ampliat el focus a embassaments, papallones, rèptils i amfibis. L’enriquiment de l’atles parteix no només de la tasca científica, sinó també de l’aportació ciutadana, en forma d’observació animal i vegetal.

El recompte

Segons aquesta eina, que pot consultar-se ‘online’, a Barcelona han sigut detectades 441 espècies d’arbres, 1.191 de flora ornamental, 200 d’herbes urbanes, 9 d’orquídies, 113 de líquens i 28 de comunitats vegetals. Quant a la fauna, a la ciutat conviuen 19 espècies de mamífers, 169 d’ocells (83 de les quals nien a la ciutat), 10 de rèptils, 3 d’amfibis, 42 de papallones, entre d’altres, 16 de libèl·lules, 73 de llimacs de mar i altres invertebrats, 48 espècies d’aranyes, 61 d’escarabats, 27 de mosques, 32 de cargols, entre d’altres.

L’ampliació del recompte de l’atles ha sigut viable gràcies a l’aportació de diverses fonts: projectes de ciència ciutadana, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), Galanthus, Oxygastra, Urban Butterfly Monitor Schemeu (BMS), Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS),  Universitat Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), entre altres entitats. 

«Sense biodiversitat no tindríem res, no tindríem vida», ha remarcat Marga Parés, cap del Programa de Biodiversitat de la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat del consistori, que també ha definit el que estudia l’atles com «la infraestructura verda». «Les infraestructures tenen una funció, la naturalesa és multifuncional», ha afegit, i ha posat exemples de benefici per la naturalesa a l’urbs: la qualitat de l’aire, la salut mental, l’adaptació al canvi climàtic, entre d’altres.

Parés esmenta tres maneres d’estimular la naturalesa per buscar aquests beneficis: la creació d’hàbitats, la instal·lació d’estructures de fauna i els canvis en la gestió del «verd de la ciutat» per «activar els sistemes naturals», treballant amb «connexions verdes». Ha destacat com a exemple la naturalització d’embassaments (que comptin amb la presència de flora i fauna), per a la protecció dels amfibis, que, ha precisat, han trobat un lloc per viure amb més confortabilitat a Montjuïc. «El total d’espècies a Barcelona no el sap ningú. A l’atles se n’han entrat 1.400, però n’hi ha més. Sabem que a Montjuïc hi ha 3.000 espècies de plantes que no han pogut entrar a l’atles», ha afegit Parés.

L’especialista ha explicat que mitjançant l’atles es pot conèixer la informació de les espècies que hi ha en un barri concret. Es pot fer una recerca per la direcció en què estigui qui consulti la web, que proporciona el nom científic i el comú de cada espècie, una petita descripció i en alguns casos una fotografia o il·lustració. La web permet veure el grau de cobertura vegetal de la ciutat.

Notícies relacionades

Trobades 39 tombes de l’antic cementiri jueu de Montjuïc

Collboni té en estudi 21 dels 30 interiors d’illa que va prometre

 «No volem que d'aquí 50 anys sigui una ciutat en què no se sentin ocells», ha advertit Badia, que ha insistit que el confinament ha demostrat que hi ha «capacitat de resiliència» per la fauna i la flora urbanes. 

La pandèmia i la naturalesa

El regidor ha sigut preguntat per la presència excessiva de barcelonins aquest dissabte en algunes zones verdes urbanes, i ha afirmat que s’estudia la possibilitat de prendre mesures més restrictives en algunes zones, com Collserola i la Ciutadella: «La situació de dissabte va millorar diumenge gràcies a la presència més gran d’informadors i Guàrdia Urbana. Hem de ser responsables. Estem pensant si prenem més mesures».