«Això és un erm cultural»

Davant la falta de respostes malgrat la seva admirable insistència, van buscar alternatives. Van crear dos petits clubs de lectura al ‘casal de la gent gran’, el punt socialitzador i de dinamització cultural més important d’aquest barri dormitori. Van funcionar amb esforç, però són un dels infinits projectes que la pandèmia ha espatllat. Com a alternativa, María Eugenia Ibáñez, la seva impulsora, va començar a gravar uns vídeos casolans amb recomanacions literàries per als seus companys de casal. «L’objectiu és que no es trenqui la mínima activitat cultural que hi havia al barri», assenyala la periodista jubilada i amb una llarga trajectòria a EL PERIÓDICO. Ella és també el motor de la campanya veïnal per demanar una biblioteca al seu barri, batalla que fa més d’una dècada que lluita i que en els últims mesos ha viscut un doble gir de guió.

A l’inici d’aquest mandat, la nova regidora d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, va convocar l’associació de veïns a una reunió al costat de la regidora de Vivienda, Lucía Martín, per parlar sobre la construcció de vivenda pública al barri. Abans d’entrar en matèria, Alarcón va exposar als representants veïnals la possibilitat de recuperar un espai al Pavelló de la República per ubicar una sala de lectura per al barri, ja que al desembre acaba el conveni actual de cessió de l’espai a la UB i la redacció d’un nou contracte obria aquesta possibilitat. Paraules que cadascuna de les persones que hi havia a la reunió van interpretar de manera diferent. Alguns, potser els més optimistes, van entendre que la regidora oferia la integritat del pavelló; reproducció exacta del de l’Exposició Internacional de París del 1937 en què es va exposar el Guernica per primera vegada, per allotjar la seva barallada biblioteca.

Notícies relacionades

Territori obre les portes a incrementar les llicències de taxi

Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic

A l’intentar confirmar quin era l’oferiment exacte d’Alarcón  –el que el barri portava anys demanant era una biblioteca, amb tot el que aquesta significa– aquesta va respondre sense dubtar que una «sala de lectura». «Mai vaig dir que la UB se n’aniria, només que estàvem negociant que ens cedís una sala per poder obrir una sala de lectura per al barri», rasa.

Tallers per fer el testament 

«¿Què és una sala de lectura? ¿Cuatro taules i quatre cadires per asseure’t a llegir un llibre?  Això no és un equipament que resolgui el buit cultural que pateix aquest barri, que no té biblioteca, no té llibreries i, des de l’estiu, no té ni quiosc on comprar la premsa, que has de creuar la ronda per comprar un diari», respon Ibáñez abans de recordar que el primer equipament «de barri» que van tenir va ser el casal i ja va néixer petit», i des del qual fa anys que demanen a l’ajuntament conferències culturals. «Tot el que tenim està organitzat per pompes fúnebres, tallers sobre com fer el testament... Som grans, però tenim temps i ganes», conclou la veterana periodista, que adverteix que no llançaran la tovallola.