«Ens hem passat de frenada a la Rambla. Ho hem de rectificar»

Hi ha gent que s’ha quedat en una Rambla idealitzada per la nostàlgia, és legítim. ¿Que ens hem passat en aquests últims anys? Cert. Amics de la Rambla ja va promoure el 2014 la primera moratòria de llicències d’hotels i restauració. Ens van caure els retrets del sector econòmic i cap copet a l’esquena dels intel·lectuals i les entitats que estan en contra del turisme. El gruix és de comerciants, però també som amics i veïns.

¿Quants veïns hi ha a la Rambla?

Amics de la Rambla té 30 veïns associats. Ens deien que hi vivien 48 persones. Al novembre, l’ajuntament va encarregar un estudi que indica que hi ha 680 veïns. Ens fan falta veïns, però no tot és culpa de l’activitat comercial i turística. Part del problema, ho diu l’estudi, és que això està ple d’edificis de les administracions buits. Haurien de ser vivendes, equipaments. Tots tenim part de culpa.

¿No creu que s’ha fet una cosa pesada en els últims anys passejar per la Rambla?

Generacions anteriors ja deien anys enrere que la Rambla ja no era la Rambla. ¿Que ens hem passat de frenada? Sí. Ho hem de rectificar.

¿I com es fa? ¿Hi ha una manera d’arreglar-ho?

Ara hauríem de fer la reforma de la Rambla que es va aprovar. La reforma data del 2014, tot i que el projecte es va aprovar fa dos anys. Si comença l’any que ve, que no ho farà, parlaríem de set anys de retard.

¿Què suposarà la reforma prevista?

Pacificarà el trànsit, donarà més espai per passejar. Hauria d’anar acompanyada d’eines que li falten. Itziar González [l’arquitecta i exregidora, cap visible del pla de reforma] parla molt, amb bona intenció, d’equilibrar el comerç.

¿Recuperar comerç local de proximitat?

Comerç local no n’hi ha hagut mai a la Rambla. En algunes reunions amb l’Itziar ens deien: «És que no hi ha fleques a la Rambla». Jo responia: «¿Quan hi ha hagut una fleca a la Rambla?» Hi ha d’haver comerços on vagi gent de Barcelona. Amb la moratòria d’hotels i restaurants aconseguim algunes coses. On hi havia una pizzeria per a estrangers hi ha un Oysho. Sí, és Inditex. No és un comerç petit, però és que un comerç petit no pot pagar els preus de la Rambla. No és proximitat, però la meva filla i treballadors del barri entraran a comprar unes sabatilles. No entrarien a menjar una pizza.

¿I com tenir més botigues de l’estil de les que tots diem que ens interessen com a ciutat?

Amb una gestió públic-privada de l’espai, si l’ajuntament cregués en ella. És el model dels BID, Business Improvement District. Funciona al món anglosaxó. Aquí l’anomenen APEU, Àrea de Protecció de l’Entorn Urbà. I dius: a tot el passeig, només una botiga Zara. Casa Beethoven es protegeix. Si és necessari, la comprem. Però no només l’ajuntament. No és una immobiliària. Diners públics i privats. Salvar l’espardenyera del carrer d’Avinyó amb el carrer de Ferran et dona prestigi de ciutat. Hauria d’anar-se’n cap a això. Es pagaria mitjançant l’IBI, amb un recàrrec als amos dels locals.

 ¿I l’ajuntament com ho veu?

No hi creu.

¿Quin pla alternatiu existeix llavors?

Per al comerç i la restauració, el més efectiu a llarg termini, tot i que sembli utòpic, seria omplir això amb gent de Barcelona. L’únic que tenim que pot fer que la gent de Barcelona vingui és l’atractiu cultural. Sigui oci, cultura popular, l’aquari, les orenetes, el Museu Marítim, el Poliorama, el Romea, l’Ateneu.

¿Li sembla estrany que aquesta gent deixés de venir?

La gent es trobava desplaçada.

¿No va perdre la Rambla la seva identitat prèvia?

No, hi continua havent floristes, i part de la Boqueria continua sent una meravella. Els quioscos han de vendre souvenirs, si no ho fessin, no quedarien quioscos.

¿Tenen la sensació que l’ajuntament els ha ajudat en aquests anys?

L’ajuntament ens ajuda bastant, però molt menys del que podria.

¿Com es degrada una zona fins a canviar botigues de qualitat per aparadors amb barrets mexicans, que és una mica estrany si no ets a Mèxic?

Durant molts anys, l’excés de demanda perjudicava l’oferta. Hi havia dies que posessis el que posessis es venia. ¿Com pots apel·lar a la qualitat si ningú la valora?

¿No passarà que quan tornin els turistes tot tornarà a anar com abans?

Podria ser. La Unió Europea es basa en el lliure mercat. Hi ha coses que semblen xorrades, però que es noten: presència policial a les nits. Si els llauners saben que no podran vendre cervesa, els turistes que les compren diran: ostres, quin rotllo de ciutat. A Jaume Asens [antic tinent d’alcalde del govern d’Ada Colau] se li posaven els ulls així quan li demanàvem que el turista que agafessin comprant cervesa al carrer el fiquessin 72 hores al calabós. En tres hores tens a Tripadvisor comentaris: «Quin rotllo de ciutat». És que voleu turisme, diuen. Aquest turisme, no. Fa fora el bon turisme. Quan es parla de turisme de qualitat, s’equipara al consum. No, parlem de turisme respectuós.

¿No hi haurà qui sospiti que demanen accelerar la reforma per preparar el pis per quan tornin els turistes?

Si la gent de Barcelona troba motivacions, tornarà. Cal fer una promoció turística pensada per als turistes i per als barcelonins. Part del problema també és que molts catalans, que han tingut el negoci aquí davant dels seus ulls, no han cregut mai en la Rambla, i va venir gent de fora que va apostar pels negocis. No sabem com quedarà, globalment, el turisme. Per això, hauríem d’accelerar una llavor que permeti oferir atractius a la gent de Barcelona.

¿Quants locals han tancat a la Rambla?

Definitivament, vuit o deu. A la llarga, tornaran. En alguns carrers de l’Eixample ja ni abaixant preus hi haurà demanda.

¿Quin futur els espera, als amos de locals?

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Si això dura molt, els amos dels locals hauran de rebaixar els preus i viure amb menys. Ens empatxem de turisme i ara podem aprofitar per fer la digestió. El risc és que, per tenir massa fam, mosseguem massa fort quan tornin els turistes. «Amb la urgència de la recuperació correm el risc de tornar a la trampa del volum turístic»

Conclou l’entrevista i un venedor de roses s’apropa amigablement a Villar, que li pregunta com va la venda. «Res, res, una merda. Està tot mort».