02 des 2020

Anar al contingut

Megaprojecte urgent i encallat

La nova connexió per tren i carretera amb el port de Barcelona reprèn impuls

Les diferents administracions firmen un nou conveni per arrencar la necessària infraestructura

L'obra ampliarà l'entrada i sortida de mercaderies a la zona portuària i millorarà la seva connexió europea

Óscar Hernández

La nova connexió per tren i carretera amb el port de Barcelona reprèn impuls

FERRAN NADEU

Al port de Barcelona li urgeix millorar la seva connectivitat física amb la resta d’Europa. Després de 13 anys d’aturada del projecte inicial, aquesta tarda representants de Foment, Generalitat i el port barceloní han subscrit el protocol de col·laboració per reprendre la construcció dels nous accessos, tant ferroviaris com viaris, del recinte marítim.

L’acord, rubricat aquest dimecres pel ministre José Luis Ábalos, el conseller Damià Calvet i la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, entre d’altres, permetrà desenvolupar tres grans projectes bàsics per a la logística portuària. Un d’aquests és un accés ferroviari exclusiu al port, en un tram de via doble i ample mixt (ibèric i estàndard), des de la bifurcació del nus de Bellvitge fins a l’inici de la platja de vies del futur centre logístic Nou Llobregat, que construirà Port de Barcelona però fora d’aquest acord.

La segona infraestructura ferroviària és el futur ramal de connexió del nou accés amb Can Tunis Oest en ample mixt i adaptació de vies d’aquesta terminal a l’ample de via estàndard. En els dos projectes ferroviaris estan incloses les instal·lacions de comandament, electrificació i senyalització.

Nou quilòmetres d’autovia

El tercer gran projecte que queda també desbloquejat ara és l’anhelada connexió per als vehicles, especialment els camions, des de la ronda Litoral, a Cornellà, fins al nus distribuïdor de l’enllaç d’entrada al port conegut com a Nus Nord. 

Aquest nou vial per al trànsit rodat, de nou quilòmetres i dos carrils en cada sentit, permetrà descongestionar de camions la Ronda Litoral i agilitar les entrades i sortides de mercaderies del port. Aquest futur tram ja va ser presentat el 2014 per la llavors ministra popular Ana Pastor, que va presidir la col·locació de la primera pedra.

La realització d’aquest megaprojecte de connexió ferroviària i viària amb el recinte portuari és, a més, de gran complexitat tècnica, ja que en diversos punts els vials hauran de ser compartits o discórrer superposats. Per exemple, en plena Zona Franca les noves vies de tren i el futur tram d’autovia coincidiran en alguns trams amb la línia del metro a l’aeroport, que discorre a l’aire lliure, a més d’altres infraestructures.

Uns 500 milions d’euros

Després que al seu dia, per abaratir costos i accelerar les obres, s’optés per separar el projecte viari del ferroviari, ara s’ha tornat a unir-los. Es calcula que el cost total de les obres rondarà els 500 milions d’euros, que finançaran majoritàriament Foment i Port de Barcelona.

El primer pas després de la firma avui del conveni és la creació d’una comissió de seguiment en la qual estaran representades totes les administracions i entitats afectades: Ministeri de Foment, Direcció General de Carreteres, Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries), Ports de l’Estat, Port de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

Els estudis previs de les obres que ara comencen podrien estar aprovats en un termini de nou mesos. En aquests estudis es determinaran, costos i terminis, i el que és més important, la coordinació de tots els projectes i les diferents administracions perquè no hi hagi nous retards ni interferències.

El necessari nus logístic ferroviari del Vallès i el Prat

El nou protocol firmat aquest dimecres pel ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damà Calvet, i la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, entre d’altres, al Museu Marítim, no es limita només a les entrades i sortides de mercaderies del recinte portuari.

L’acord proposa fer diversos estudis (tècnics, econòmics i jurídics) per a la planificació i gestió del nus logístic ferroviari de l’àrea de Barcelona, que estaria format per les terminals intermodals i logístiques del Vallès, a la Llagosta, i de Can Tunis i ZAL-Prat, al Prat de Llobregat, així com una futura terminal per als serveis d’autopista ferroviària. Aquesta terminal, que s’ubicaria en l’antic curs del Llobregat, permetria que els camions de mercaderies s’incorporessin a l’itinerari ferroviari sense conductor.