Barcelona refunda el 22@ amb més pisos i un ventall empresarial més ampli

El 22@, gairebé com si fos un pacient que requereix la descàrrega d’un desfibril·lador, recuperarà els forts batecs amb què va néixer fa ara 20 anys. Aquest, tot i que amb algunes ombres, és el pla que aquest dimecres han presentat conjuntament els tinents d’alcalde Janet Sanz i Jaume Collboni. Amb el suport d’Esquerra (de manera que ja suma dos terços del ple municipal, o sigui, un amplíssim suport), l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el procés de modificació del Pla General Metropolità (PGM) per donar un nou impuls i un nou enfocament (amb més pisos i amb un ventall més ampli d’empreses ben rebudes, per exemple) al que temps enrere va ser l’àrea industrial del Poblenou i que el 1999, en una proposta electoral de Joan Clos que va deixar KO els seus rivals a les urnes, es va convertir en un barri que acollia amb els braços oberts els emprenedors de les noves tecnologies.

Uns 90.000 llocs de treball es calcula que va crear el 22@ sobretot en els seus primers 10 anys de vida. Gairebé 10.00 empreses. Després, el 2012, amb Xavier Trias com a alcalde, es va desmantellar l’oficina que s’encarregava de buscar empreses i dirigir el seu aterratge a la ciutat. Amb reiteració, Sanz i Collboni han remarcat aquell error. De fet, una de les mesures adjacents a la modificació del PGM és precisament la refundació d’aquella mena d’oficina comercial, però aquesta vegada dins de la mateixa estructura municipal, amb el propòsit, per exemple, d’agilitar els tràmits administratius. Fins a dos menys de paperassa, segons Sanz.

Però l’oficina només és el lubricant del nou motor econòmic que es pretén que sigui el 22@, que en aquesta segona vida que se li vol donar s’oferirà, sí, a les empreses de les noves tecnologies, però també a les vinculades a l’economia verda i a la solidària. El ganxo, com el 1999, és que l’ajuntament gratificarà amb un plus d’edificabilitat les empreses interessades. Llavors va funcionar i es confia que torni a fer-ho.

La gran novetat, no obstant, és una altra. L’equip de govern d’Ada Colau, en especial, el bloc dels regidors de Barcelona en Comú, s’ha fixat en el 22@ com a gran jaciment immobiliari que permeti alleujar la falta de vivenda assequible a la ciutat. En la primera versió del districte tecnològic de la ciutat, fa 20 anys, el repte va ser evitar que, com es deia llavors, es dugués a terme allà un colossal ‘pelotazo’ immobiliari. El nombre de vivendes previstes llavors, que s’entremesclaven amb les oficines per aconseguir la mixtura de perfils que tan bon resultat ha donat en algunes zones de l’Eixample, van ser 9.300. Ara, amb el nou PGM seran 15.800. El salt és notable. D’aquestes, dues terceres parts hauran de ser a preus assequibles, i del total, un terç ho hauran de ser en règim de lloguer.

Els carrers premiats

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

El desfibril·lador que es farà servir a ple cor del Poblenou també haurà de modernitzar a fons, que ja li fa falta, el barri en la direcció cap on empenyen els nous vents de l’urbanisme. De cada tres carrers, ja sigui de la trama vertical o de l’horitzontal, un serà verd. Almenys així l’han batejat, molt premeditadament, els impulsors del projecte. En aquests carrers, el 70% de l’espai públic estarà consagrat al vianant i a la vegetació. Tindran aquesta sort els veïns dels carrers d’Almogàvers, Pujades, Doctor Trueta, Bolívia, Cristóbal de Moura, Àlaba, Ciutat de Granada, Fluvià, Treball i Puigcerdà. Aquesta, de fet, és una de les dues ombres del projecte esmentades al principi. Fonts municipals molt pròximes a la cuina del pla sospiten que es pretén que aquests carrers ‘verds’ cobreixin la quota de zona verda que exigeix la normativa urbanística. Anys enrere, en un episodi que ha caigut en l’oblit, una regidora d’Iniciativa, Imma Mayol, va mirar de computar com a increment de les zones verdes de la ciutat la gespa que hi ha entre els raïls del tramvia.

L’altra ombra, no menor, és la viabilitat econòmica de les promocions immobiliàries que es pretenen dur a terme. L’increment de l’edificabilitat, segons aquestes mateixes fonts, no és aconsellable que es realitzi a costa que els edificis siguin més alts, no per qüestions estètiques, sinó perquè l’altura encareix les promocions per diferents raons, de manera que situa el projecte fora dels estàndards acceptables d’inversió.