El transport públic després de la pandèmia

Un de cada dos usuaris renuncia al metro en la nova mobilitat

TMB posa tots el combois en servei i aconsegueix una altíssima freqüència de passada, però no aconsegueix impedir la 'metrofòbia' desfermada per la Covid

ambiente en el metro el primer dia de trabajo postvacacional / periodico

6
Es llegeix en minuts
Carles Cols

El metro de Barcelona funciona al 100%. Tots els combois disponibles, aquest dilluns, primer dia postvacacional de la nova mobilitat, estaven en ruta durant la suposada llarga hora punta del matí, entre les sis i les 10. Totes les mesures possibles contra la metrofòbia, un més dels danys que ha causat la Covid-19, s’estaven, com es diu vulgarment, coent. El nombre d’usuaris, no obstant, ha sigut molt baix. El total de passatgers ha sigut només un 49% del computat el primer dia postvacacional del 2019. Un de cada dos usuaris no ha tornat al metro. La xifra és inaudita i suma diverses causes: per por, perquè el teletreball ho permet o, el que és pitjor, perquè part dels usuaris diaris s’han quedat sense feina. La nova mobilitat, filla de la nova normalitat, farà parlar molt.

Els usuaris durant la primera hora punta postvacacional van ser un 49% dels que hi va haver fa ara un any

El sobreesforç fet per combatre la metrofòbia ha sigut majúscul. Els treballadors de TMB, en no pocs casos, han alterat les seves vacances per avançar 15 dies la data en què el servei pateix un estrès més gran, és a dir, a mitjans de setembre, quan reobren les escoles. Les baranes es desinfecten, sembla que exitosament, amb llum ultraviolada, de la qual es diu que és tan kriptonita dels coronavirus com el lleixiu. La ventilació del suburbà incorpora virucides. Els usuaris també hi posen molt de part seva. Un 99% porta l’obligatòria mascareta. En resum, més a penes es pot fer. Les dues línies més demanades, l’L1 i L5, tenien durant l’hora punta unes freqüències de pas gairebé sense precedents. Cada tres minuts, de mitjana, passava un tren per la línia vermella. Cada dos minuts i mig, per la línia blava. L’ocupació dels vagons era, així, saludablement molt baixa.

Posats a buscar una taca en aquesta jornada minuciosament preparada per TMB, l’únic remarcable ha sigut que tres combois de metro no estaven llestos per al servei per culpa de les colles de grafiters que de nit es colen a les cotxeres per deixar la seva firma als vagons. Habitualment això ja és un problema. Amb la situació actual, es pot considerar que és fins i tot un atemptat contra la salut general.

Passatgers a l’andana del metro de Barcelona / manu mitru

En comparació amb dilluns de la setmana passada, el metro ha augmentat el nombre de passatgers. Això, per descomptat. Un 17% més. Però la xifra referencial és aquesta caiguda del 51% en comparació la mateixa data del 2019, sobretot perquè del transport suburbà depèn absolutament la gestió del trànsit a la superfície.

Impuls a la bici

A falta encara de xifres, la presència als carrers de bicicletes i altres mitjans de transport unipersonals (patinets, per exemple) era aquest dilluns clarament notable. La Covid, si és que una cosa bona pot haver portat, és una empenta a un nou tipus de mobilitat més neta i sana. L’‘amsterdamització’ de Barcelona era una meta difícil d’aconseguir abans de l’electrificació de les bicicletes, però ara sembla més factible. No només s’han venut aquest estiu més unitats que mai, sinó que fins i tot els tallers de reparació han arribat a patir la falta de materials davant la gran demanda dels usuaris.

El trànsit de motor es recupera més ràpid que el del metro, però canvia la tipologia. Creix l’associat al repartiment de mercaderies

Del que sí que hi ha xifres és del trànsit d’automòbils. No és fàcil ni aconsellable comparar els seus percentatges amb els del transport públic. Les escales a les quals es mouen són molt diferents. En capacitat, ningú li tus al metro. Però el cert és que l’efecte Covid és menys intens al cotxe. En comparació amb dilluns de la setmana passada, el trànsit de vehicles era aquest primer dia de nova mobilitat un 19% més gran. En comparació amb la mateixa jornada del 2019, era un 22% inferior. És a dir, tres de cada quatre cotxes que circulaven pels carrers de la ciutat el mes de setembre de fa un any, tornen a ser allà, almenys en teoria. Segons la regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, el que pot haver canviat són les tipologies de vehicles. La crisi sanitària ha augmentat notablement la compra per internet i, per tant, el repartiment de mercaderies amb furgoneta.

Durant l’hora punta del matí, les principals entrades de la ciutat registraven un 21% menys de trànsit que fa un any. Dins de la ciutat, el descens era del 25%. En les rondes de circumval·lació, aquesta disminució era només del 13%.

Les sancions a la Zona de Baixes Emissions començaran en la data prevista: 15 de setembre

Tota aquesta barreja de xifres, segons Alarcón, serà estudiada dia a dia per polir i corregir estratègies gairebé en temps real. Per exemple, de moment, aquest augment en el trànsit de mercaderies dins de la ciutat no ha ocasionat encara un dèficit en el nombre de places de càrrega i descàrrega, però si la recuperació econòmica comporta un augment d’aquesta modalitat de compra, l’immediat serà revisar el mapa d’estacionaments disponibles per a aquesta funció.

La planificació a mitjà i llarg termini ha saltat en part pels aires. La previsió més prudent per part dels responsables municipals és que el metro no recuperi la seva activitat pre-Covid fins a d’aquí dos anys. Si és abans, molt millor, però segons l’opinió dels experts de TMB, amb la vacuna no es resoldrà miraculosament la crisi econòmica que la pandèmia ha desencadenat. El precedent de la crisi immobiliària del 2008 ofereix algunes pistes en aquest sentit. També llavors va caure el trànsit, en totes les seves modalitats, i en el cas particular del suburbà no era per cap episodi col·lectiu de metrofòbia.

L’única previsió que es manté inalterable és que partir del 15 de setembre finalitzarà el període de gràcia que es va concedir abans de començar a tramitar multes als conductors de vehicles vetats a l’anomenada Zona de Baixes Emissions (ZBE). La data inicialment prevista per estrenar el període sancionador era l’1 d’abril. Era llavors absurd. L’àrea metropolitana estava llavors pràcticament paralitzada per l’estat d’alarma. Eren els dies més durs de la pandèmia. És més, eren les jornades en què l’aire era més net des de feia, com a poc, 100 anys. Llavors es va anunciar que la nova data seria el 15 de setembre, però només per als turismes i motocicletes. Per a les camionetes de repartiment, el final del període de gràcia serà l’1 de gener, i per als autocars de transport de passatgers, un any més tard.

La meta, com se sap, és aconseguir una ciutat que compleixi amb les exigències europees de qualitat de l’aire, però també un entorn més amable. En aquest sentit, l’actual equip de govern de Barcelona ha reiterat que les zones per als vianants guanyades a les calçades ja no seran reversibles. El propòsit és que, quan la disponibilitat pressupostària ho permeti, substituir per noves voreres el que fins ara simplement s’ha senyalitzat amb pintures

La ‘newsletter’ del director

Notícies relacionades

Rebeu al correu l’anàlisi de la jornada del director d’elPeriódico.com, Albert Sáez. 

Subscriviu-vos-hi