LA CONTRA

De l'H-16 al tren de la bruixa

Aquests són 5 dels cops ocults de la xarxa ortogonal, el tramvia, el metro i el ferrocarril

De l'H-16 al tren de la bruixa

JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Bernat Gasulla
Bernat Gasulla

Subdirector

ver +

El transport públic està ple de cops ocults. Aquests en són només cinc:

1. L’H-16, ‘COAST TO COAST’ La línia d’autobús H-16 ofereix un servei ‘coast to coast’. Des del Campus Diagonal Besòs fins a la Zona Franca. Gairebé 70 minuts per recórrer tot Barcelona i entrar a Sant Adrià de Besòs, al costat del nou campus universitari, al qual gairebé ningú volia anar. L’H-16 és un dels més destacats exemples de les virtuts i les carències del servei ortogonal d’autobusos. Sobre el paper sona bé, però a la pràctica salten les costures. Esperes no sempre raonables, excessives parades, falta de sincronització amb els semàfors... Com a conseqüència de tot això, una velocitat de creuer lamentable: 12 km/h, una de les més baixes d’Europa.

2. TRAMBESÒS, EL TREN DE LA BRUIXA El tramvia serveix com a metàfora del transport públic de Barcelona. Falta de connectivitat, lentitud... El Trambesòs, que podia haver sigut un nou servei de punta a punta del tramat urbà metropolità, ha quedat a mitges, en una espècie de tren de la bruixa: poca capacitat de transport massiu de viatgers i poca comoditat en els enllaços (el menys complicat, el de Glòries).

3. CICATRIUS DEL TREN Diuen que el tren vertebra territoris. Però hi ha excepcions, i greus. La línia que parteix l’Hospitalet de Llobregat en dues meitats n’és una. Sento que el tren se soterrarà a la segona ciutat de Catalunya des dels anys 80. Han passat alcaldes, regidors, ministres i presidents, però les vies segueixen allà, apartant de la resta de la ciutat barris com Can Serra o Pubilla Casas.

Notícies relacionades

4. LA MARATÓ DE LA PLATJA La integració tarifària permet enllaçar El Masnou amb la platja de Castelldefels amb un sol bitllet de la primera corona metropolitana. Gairebé una marató (uns 40 quilòmetres) en prop d’hora i mitja. Aquesta meravella va tenir un efecte secundari, batejat com l’efecte T-10. Vivendes situades a uns 20 quilòmetres del centre de Barcelona es venen a preu d’or. Ara no hi ha T-10, però no trigarem a rebatejar el fenomen.

5. METRO SENSE MANS L’L-9 va significar una fita en l’automatització del metro. No només els combois van sense conductor, sinó que l’obertura de les portes de les andanes també és totalment automàtica. Però el metro sense conductor té gairebé mig segle de vida a Barcelona. Un hàbil sistema de cèl·lules fotovoltaiques va permetre que els combois poguessin circular ‘sense mans’. La broma va durar poc. El passatger se sentia insegur, i els responsables del servei van esperar a temps millors.