TEMPERATURES AL LÍMIT

Xafogor amb mascareta

Els barcelonins i els visitants de la ciutat afronten la pujada de la temperatura amb sobrietat

La falta de turistes marca la imatge de les terrasses i el front marítim, on abunda gent a cara descoberta

zentauroepp54295962 bcn200730172027

zentauroepp54295962 bcn200730172027 / laura guerrero

7
Es llegeix en minuts
Toni Sust / Juan Fernández / Julia Camacho

La calor se sent, la gent ho nota, però sense gaires queixes: altres problemes s’emporten la majoria de la inquietud. És el primer estiu amb mascareta i tot i que tots ho esperen pocs afirmen amb seguretat que serà l’últim. En un carrer de Gràcia, dos operaris que treballen en una petita obra a penes aconsegueixen contestar un parell de preguntes. Tremendament acalorats, l’un ni es gira i l’altre explica que, bé, que no és més dur que a principis de setmana i que la mascareta no és el pitjor en la seva situació. Sembla que fa un esforç per respirar. És una cosa que la majoria comparteix: la mascareta és un complement més. Ja no ve d’uns graus més. 

De camí a la zona de les platges, Barcelona és la que és últimament, una ciutat relativament buida, cosa que alguns celebren joiosos mentre d’altres veuen amb inquietud pels diners que no s’ingressaran aquests mesos.

Terrasses buides

Passat el migdia, hi ha gent a la platja. No gaire. ¿És per la calor? Dos empleats del punt d’informació que hi ha a prop de la sorra, a la platja de la Barceloneta, afirmen que tot i que en fa una mica més que ahir l’ocupació és similar a la d’altres dies de la setmana. A la tarda, l’afluència creix. «Fa calor, a un senyor gran li estan mirant la tensió per això», explica un. L’altre informador diu que precisament per l’onada d’altes temperatures han hagut de canviar de mascareta. Ara en porten una de quirúrgica i no les que utilitzen habitualment, les FFP2: «És que amb aquestes no podem respirar».

Com al desembre

A la terrassa d’un restaurant, on hi ha tres persones on caben 36 clients, el David, el responsable, ho comenta decebut: «Treballem un 15% de l’habitual en altres estius. Com un dia dolent del mes de desembre». Sí, admet, potser la calor ha acabat de convèncer la gent perquè no surti, però només una petita part. Els altres o no sortien ja o no han vingut a la ciutat. Vaticina en quin moment la normalitat i els turistes hauran tornat: «Per Setmana Santa». Al front marítim sorprèn l’elevat percentatge de gent sense màscara. A 100 euros la multa no hauria de costar més de mitja hora recaptar 3.000 euros.

Per a l’Ahmed, pakistanès de 45 anys, que faci calor és especialment molest a causa de la seva feina, és un repartidor de Glovo. Mentre espera en una hamburgueseria l’entrepà que li toca portar a domicili, relata que la mascareta ja li és igual fins i tot quan crema el carrer: «Hi estic acostumat». L’inquieta més, diu, guanyar 30 cèntims d’euro per quilòmetre recorregut i 1,3 euros per cada repartiment. «Abans guanyava 80 euros al dia. Ara 40».

A prop, una senyora que passeja el gos li diu a una altra: «¿Ho veus? Només vol anar-se’n a casa, mira com busca l’ombra». I la Marta, una dona que camina vigorosament malgrat la xafogor, afirma que ahir a casa seva hi va haver un debat ràpid i es va optar per no deixar l’aire condicionat obert tota la nit. Una cosa que potser avui no podrà repetir si divendres, el dia més calorós de l’any, segons la previsió, comença fort.

Madrid: operació asfalt a 41 graus

La virtut més gran de la primera onada de calor oficial del 2020 és que ha agafat els cossos preparats. Almenys a Madrid, on els termòmetres porten instal·lats a la zona vermella des de fa una setmana i estan patint nits tropicals –amb mínimes per sobre de 20 graus– des de fa dues. Aquest dilluns passat, a la capital es va arribar al rècord de temperatura d’aquest estiu –41,8º– i al llarg de la setmana les màximes diàries han estat sempre per sobre de 38.

Amb aquestes xifres, es comprèn la cara de sorpresa que el Javier i la Rosa posaven aquest dijous al matí al parc del Retiro al saber que a aquelles hores entrava en vigor l’alerta taronja per altes temperatures, que està previst que acabi demà. «¿Ara comença l’onada de calor? ¿Llavors què hem viscut l’última setmana?», preguntava incrèdula la parella, d’uns vint anys, al costat de les barques de l’estany, de les quals no van poder disfrutar a la tarda. L’ajuntament havia anunciat que a partir de les 18 hores s’evacuaria el recinte per temor que la tempesta d’estiu que s’esperava per al capvespre provoqués caigudes d’arbres, una altra conseqüència de l’onada de calor.

El cert és que la ciutat fa que està adaptada a la xafogor des de mitjans de juliol. Les càlides nits es porten com es poden, acudint a ventiladors, aires condicionats i finestres obertes, i durant el dia ha continuat l’activitat habitual amb una única novetat: «El problema no és la calor, sinó la mascareta», es queixava suós Edgar Ramírez a les obres de remodelació de la plaça d’Espanya, que van haver de parar-se durant el confinament i aquest estiu avancen a bon ritme.

El termòmetre d’una estació de bus de Madrid marca els 46 graus, aquest dijous. / EFE

Malgrat les altes temperatures, aquests dies també es manté la rehabilitació de l’estadi Santiago Bernabéu, així com l’operació asfalt, que cada estiu aprofita l’estampida estiuenca dels madrilenys per modernitzar les calçades més deteriorades. Com el carrer de Sebastián Elcano, sobre el qual aquest dilluns, el dia del rècord anual de calor, els operaris s’escarrassaven a abocar noves capes de quitrà bullent.

Madrid està estrany aquest estiu, però no és per la calor –encara no s’han superat els 41,9 ºC del dia de sant Pere del 2019–, sinó per l’absència absoluta de turistes, una cosa que dona un aire espectral als racons habitualment més freqüentats. «¿Avui comença una onada de calor? Doncs és just el que ens faltava», sospirava aquest dijous Luis Martínez, cambrer d’una de les terrasses de la plaça Mayor. El seu lament es podia sentir al quadrilàter desert i canicular de la plaça. L’agost no anuncia millora.

Sevilla: Ventall i tapaboques, la nova combinació

«És com si et posessin una mà enmig de l’alenada, i fins allà respires». Ser asmàtic en plena onada de calor i haver de portar mascareta és un autèntic calvari, explica el José Luis, refugiat a la parada del metro, on l’aire condicionat alleuja lleument la sensació d’ofec. A Sevilla la gent està més que acostumada a la rutina sota altes temperatures, però aquest any el comentari és generalitzat a causa de les mesures de protecció davant el coronavirus: «és insuportable».

Notícies relacionades

De res serveixen els ventalls o les ampolles d’aigua. Amb termòmetres superant els 40º des de primera hora, la suor cau per la cara de molts, amarant les mascaretes. A penes es veuen ja les FFP2, i la majoria opta per les quirúrgiques o les de tela, que molts expliquen que fan sensació de ser menys asfixiants. «Me la vaig posar l’altre dia i vaig creure que em desmaiava», relata la Reyes, que aprofita la primera hora perquè la seva filla petita es desfogui i corri una estona. Malgrat això, «moltes persones grans van amb la mascareta sota del nas perquè comenten que els costa respirar». Això sí, quan s’aprecia l’ombra d’un policia, el temor de la multa fa que torni al seu lloc ràpidament.

Amb molts sevillans de vacances, el matí encara respira l’activitat habitual del mes de juliol als carrers més comercials o pròxims a centres de treball, sobretot en la franja de 9 a 11 hores. Les ombres dels arbres es converteixen també en un dels espais més cobejats per, després d’una ràpida ullada per assegurar-se que ningú és a prop, abaixar-se la mascareta una estona. Al passeig fins a l’oasi en el qual es converteixen les botigues i bars amb potents aires condicionats ajuden també els tendals que l’Ajuntament instal·la a les artèries vitals del centre de la ciutat. Però arriba el migdia i la ciutat es queda deserta. No reviu fins passades les 19 hores, com testifiquen diversos comerços que no comencen a atendre fins gairebé la seva hora de tancament. «La gent està comprant menys, perquè diuen que per a què si a penes surten», explica l’Ana, propietària d’una botiga de roba en un cèntric barri. «És que és molt asfixiant», sentencia la Teresa, de camí al metge, «així no es pot fer res». 

Temes:

Calor