La majoria de xiringuitos de platja de Catalunya han obert contra vent i marea

La reconquesta de les platges aquest estiu després del duríssim confinament per la Covid-19 no hauria sigut el mateix si els banyistes s’haguessin trobat un litoral blau però sense les barres que posen color a l’altre costat de la sorra. Tan negra pintava la temporada que molts es van plantejar la renúncia. No obstant, finalment uns nou de cada deu xiringuitos catalans han obert contra vent i marea  (literalment), en la que serà la seva temporada més curta i complicada. Tant en la seva operativa com en la facturació.

La certesa que seria un estiu insòlit va portar a l’abril un operador del sector a Roses (Alt Empordà) a buscar la complicitat dels seus col·legues i defensar les seves posicions. «Ens sentíem molt indefensos. Malgrat la quantitat d’impostos que paguem i com millorem l’oferta de les platges era complicat parlar amb l’Administració», diu Basel Junaidi, a la fi president de l’Associació Xiringuitos de Catalunya, que representa ja més de 140 establiments de les 210 concessions al territori. «Vaig trucar a tothom, des de Portbou a Amposta», confessa.

Diferents socis de l’entitat reivindiquen un paper estival que va molt més enllà de la canya gelada que refresca una jornada de platja. O de la paella que sadolla la gana marinera. «Des de cada xiringuito oferim lavabos, lluitem contra el ‘'top manta’, fem d’informadors turístics, ajudem gent que es perd, mantenim la platja...», relata Junaidi. El col·lectiu batalla fa anys sense èxit per un gir total en la política administrativa que ha convertit els suposats concursos de concessió de les llicències en una mera subhasta, segons el parer dels afectats. «Es premien els diners, en lloc de pensar en la qualitat de l’oferta, o els criteris sostenibles, o la implicació econòmica en el municipi al qual pertanyin», es queixa un operador del Maresme. 

Com a associació, han trucat ja a les portes d’ajuntaments, Govern, ministeris... Al tinter tenen molts temes per resoldre, des de fiscals fins a logístics (¿com estar proveïts de producte fresc sense gairebé espai de cambres?). 

Però aquest any la pandèmia va forçar un important retard en les obertures dels xiringuitos, que per a molts feia inviable econòmicament el seu projecte si les taxes municipals no es reajustaven. Amb menys aforament i protocols de seguretat, rendibilitzar les fortes inversions semblava missió impossible. A sobre, plovia sobre mullat, ja que el temporal ‘Gloria’ va danyar moltes platges que encara no han sigut recuperades per complet, o les va deixar sense gairebé sorra per instal·lar els seus muntatges.

Barcelona ho va aconseguir

Després d’un pols titànic, els de Barcelona (11 de 15) van poder obrir amb una rebaixa del 75% del cànon. Altres ajuntaments van optar també pel diàleg per facilitar aquest servei: Platja d’Aro, Lloret de Mar, Masnou, Castelldefels i Roda de Berà en són alguns exemples.  Alguns ajustant les taxes, d’altres posposant els pagaments fins a final de temporada, ampliant terrasses, prorrogant contractes, o fins i tot amb cànon zero.

En alguns municipis la situació continua sent complicada, expliquen tant des del xiringuito H2O com des del TottaNua, a Arenys de Mar, on el pols es lliura ara als tribunals i un dels xiringuitos de la platja de la Musclera ja ha desaparegut. A Vilassar afegeixen que també han posat un recurs contra el consistori davant l’oferta que els pagaments depenguin de demostrar pèrdues. I emfatitzen que els caps de setmana, quan es treballa de veritat, es tallen els accessos tot i que l’aparcament quedi buit. També han d’acreditar pèrdues per aconseguir acords els empresaris de Badalona, entre altres casos. I d’altres han hagut d’obrir contra la seva voluntat per no perdre la concessió. 

Entre l’aproximadament 10% que no ha obert, segons una estimació d’aquesta patronal, figuren negocis de tota la costa, a Barcelona, Begur, l’Ampolla, Pineda de Mar, Blanes i d’altres. 

Olga García Escalera, portaveu de l’associació, destaca que a hores d’ara de la temporada encara són molts els que desconeixen les seves regles del joc econòmiques per a aquest estiu, i acorralen per tant la seva possible rendibilitat. El col·lectiu, unit per sobre de les rivalitats, s’enfronta a més a les incerteses de noves restriccions sanitàries i d’aforament. 

Sense estrangers

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

¿Compensaran el turisme interior i les escapades de cap de setmana l’absència de turistes? En el còmput global, clarament no, responen uns i d’altres. Aquesta falta de visitants forans ha fet que molts establiments estiguin treballant molt poc entre setmana, tot i que el cap de setmana arribin a penjar el cartellet de ple davant la gran demanda del públic local que ha optat per no viatjar aquest any i es consola en platges pròximes. A Caldes d’Estrac o Vilassar, per posar-ne algun exemple, és difícil asseure’s a menjar un diumenge. La proximitat amb Barcelona juga aquest any a favor del litoral del Maresme o el Garraf. 

A la capital catalana hi ha instal·lacions estratègicament ubicades per les quals s’arriben a pagar més de 800.000 euros per temporada, que fan molt difícil oferir al consumidor preus assequibles i quadrar números aquest any. Israel Flores, president de l’associació local, certifica que davant de l’absència de turistes «no hi ha prou volum» per encoratjar l’activitat, ja que el tiquet mitjà per client és baix i «la facturació ha caigut en picat». Com a queixa final, diu que la venda il·legal «s’ha descontrolat com mai».