09 d’ag 2020

Anar al contingut

crisi sense precedents

Barcelona tremola en vista de l'efecte econòmic d'un estiu sense turistes

Afronta la crisi de la pandèmia amb les vendes al 50% a mitja ciutat i amb prou feines un 20% d'hotels oberts

El comerç i l'hostaleria preveuen nous tancaments a la tardor i temen milers de pèrdues d'ocupació

Patricia Castán

Barcelona tremola en vista de l'efecte econòmic d'un estiu sense turistes

FERRAN NADEU

Només tres estius separen la Barcelona amb pancartes proclamant «turistes go home» (‘marxeu a casa vostra’) en ple centre, de la Barcelona que aquesta setmana va ser escenari d’un capítol (d’autobombo) del programa ‘Masterchef’ amb presència activa de l’alcaldessa Ada Colau. O de la que està a punt d’engegar una intensa campanya de promoció per recuperar un turisme espanyol que compensi l’internacional, que aquest any amb prou feines viatjarà. La bufetada de realitat, al passar la ciutat de la massificació en alguns punts a gairebé la deserció, ha evidenciat la importància vital del turisme (potser excessiva) en l’economia local. Per això, aquest estiu, amb només un 20% d’hotels oberts i en baixa ocupació, amb una caiguda de facturació de fins a la meitat als comerços i restaurants més cèntrics, i milers de llocs de treball en escac (la meitat dels treballadors del turisme segueixen en erto), posarà a prova la capacitat de remuntada local.

De com transcorrin els pròxims mesos i l’arrencada de la tardor dependrà un segon semestre que la patronal Foment Comerç vaticina de possiblement «devastador» en xifres. Es basen que alguns barris, com el Born, ja presenten una quarta part d’establiments tancats, com confirmen a Born Comerç. Però són molts els establiments que han obert per eliminar estocs durant les rebaixes i que possiblement no continuïn a la tardor.

El comerç genera uns 96.000 llocs de treball a la ciutat, una quarta part dels quals estan en risc

Nuria Paricio, directora de l’associació d’eixos més turístics Barcelona Oberta, estima que hi ha en joc uns 10.000 llocs de treball, mentre que la xifra podria créixer fins a 25.000 si es comptabilitza l’anomenat «gran centre» que va de l’Eixample esquerra a la dreta, agafa part de Gràcia i Ciutat Vella, manté Roger Gaspa, president de Foment Comerç. Les despeses fixes estan ofegant molts empresaris, la continuïtat dels quals demanarà la negociació de lloguers, els crèdits ICO i polítiques institucionals que afavoreixin el consum, defensa.

Les vendes al comerç han caigut d’un 40% a un 50% a moltes d’aquestes zones, emfatitza després d’enquestar al sector, mentre que els barris més perifèrics mostren descensos més suaus i fins i tot estabilitat gràcies a la fidelitat del client de proximitat. El conjunt del comerç ocupa 96.000 persones a la ciutat, segons dades municipals.

Sis de cada deu, de fora de la ciutat

La singular conjuntura es basa que el 57% de compradors del gran centre són turistes o residents de fora de Barcelona, moltes vegades de l’àrea metropolitana. Els primers han deixat d’arribar fins a veure com evoluciona la pandèmia, i els segons cada vegada venen menys, segons les diverses patronals, per culpa de les restriccions de mobilitat amb cotxe que ha imposat l’Ajuntament de Barcelona, i que ara s’han suavitzat, però tornaran a l’octubre, es queixen les entitats. Defensen altres polítiques ecològiques i un pla consensuat per al futur. En el conjunt de la ciutat, el turisme suma un 19% de les vendes del comerç, tot i que la proporció és molt dispar segons les zones.

En l’àmbit de l’allotjament, aquesta setmana Barcelona s’acostarà a una cinquena part dels seus hotels oberts, en molts casos amb ocupacions de només el 25%, com va informar aquest diari divendres. La majoria estan tancats en un passeig de Gràcia sense clients forans, tot i que les grans marques de la moda que hi tenen els seus rutilants aparadors «resistiran» a la zona perquè tenen prou estructura i poden esperar a la recuperació, assenyala Luis Sans, el seu president. Els barris de Ciutat Vella, amb negocis menors i altes rendes, mostren menys resiliència. N’hi ha prou amb recórrer el Gòtic per comprovar-ho.

S’estima que dels 11.000 milions d’euros que deixa el comerç minorista, uns 3.000 depenen del comprador no resident a Barcelona, a qui s’atribueix la supervivència de molts negocis. El turisme, amb un 16% del PIB local si inclou llocs de treball indirectes (proveïdors i serveis), se la juga si al setembre no recupera el viatger de negocis en un horitzó d’incerteses que dependrà de com evolucioni el coronavirus. Però els plans de promoció turística i les expectatives de recuperació, tant sectorials com en el pla d’acció de l’ajuntament, no veuran la llum al fina del túnel fins a la primavera del 2021.  

El Periódico ha recollit el testimoni d’alguns barcelonins l’activitat dels quals s’ha vist afectada de ple per l’impacte de la pandèmia en l’activitat turística i econòmica:


ADEU AL BORN DESPRÉS DE 19 ANYS EN UN COMERÇ PIONER

Olga Menchén va ser una pionera en aquest barri històric una mica degradat que un bon dia es va posar tan de moda que va morir d’èxit. Va arribar al carrer del Rec fa gairebé dues dècades a la seva fantàstica botiga Menchén Tomàs, a la qual la Covid-19 ha donat l’estocada final en aquesta ubicació.

«Vaig intentar renegociar el lloguer i no hi va haver manera», diu una empresària que ha marxat del Born 

Perquè no és que la seva marca no funcionés, al contrari. Va ser l’entorn el que va anar perdent pistonada. Recorda el principi, quan s’estava forjant un eix que va pensar que seria com el Soho novaiorquès o Le Marais parisenc i sense rastre de multinacionals. Però llavors van arribar els desenraonats lloguers que van obligar molts artesans i creadors ubicats a petites botigues i que havien donat caràcter a la zona a migrar. Després, la pèrdua del client barceloní, a qui va començar a fer mandra baixar una Ciutat Vella envaïda de turistes. I, finalment, la fugida del viatger adinerat en els últims anys a causa de l’allau de robatoris violents als seus petits carrerons. «La cosa havia anat a pitjor, era una ciutat sense llei, l’han deixat morir i això ja em va desgastar». El colofó ha sigut la pandèmia, que encara manté la zona semideserta de compradors i moltes botigues tancades.

«En aquesta situació vaig intentar renegociar el lloguer i no hi va haver manera», es queixa des del seu altre taulell, a la Riera de Sant Miquel, a Gràcia, on està encantada. «Si el Born hagués sigut com fa anys, hauria fet l’esforç de seguir, però es paguen lloguers VIP per una zona on no arriba gent». 

L’empresària convida a la reflexió sobre el futur del Born, on el local que ella va deixar fa dos mesos està buit perquè ningú vol arriscar-se a obrir un negoci en aquests moments. Molts d’altres es troben en la mateixa situació per falta d’entesa entre propietaris i llogaters en una zona en plena crisi d’identitat. 

Una boqueria a mig gas

Els mercats de Barcelona han sortit airosos de la paràlisi econòmica: el menjar era un bé essencial i molts barcelonins s’han reconciliat amb les seves cuines i amb els aliments frescos. Però al nucli turístic de la ciutat les coses són ben diferents. La Boqueria beu des de fa anys d’un turisme que ha alterat la fisonomia de molts llocs, adaptats a aquestes noves demandes, i que ara sembla extingit, amb el resultat d’un 25% de parades tancades. Alhora, s’ubica en un barri amb cada vegada menys veïns, i despatxa barcelonins de tota la ciutat a la recerca d’especialitats, però que en els últims mesos amb prou feines s’havien pogut desplaçar. I per acabar-ho d’adobar, entre els seus principals clients tenen molts restaurants i hotels que amb l’aturada van deixar de fer comandes i ara s’estan reactivant amb lentitud.

Berta Capdevila, al seu lloc d’Avinova de la Boqueria / JORDI COTRINA

Ho relata Salvador Capdevila, que parla en doble qualitat de botiguer i president del mercat. A la seva botiga, Avinova, mantenen les vendes amb els seus clients particulars, però estan facturant amb prou feines un 15% del que despatxaven a l’hostaleria, que era la major part del seu negoci. Amb els establiments de l’entorn tancats o que amb prou feines serveixen menús, han deixat d’exercir de proveïdors i observen la situació amb preocupació, al peu d’una Rambla gairebé deserta i amb el 40% del comerç encara tancat.

Berta Capdevila, la seva neboda, aquests dies atén una clientela molt local. Amb prou feines es veuen viatgers comprant els seus foies. I encara gràcies que els restaurants del mercat han tornat a obrir i proven de recobrar el pols. 

Sense ningú a qui guiar a BCN

En 30 anys com a guia professional (habilitat per la Generalitat), Abel Roca mai havia viscut quatre mesos seguits d’aturada, sense ningú a qui guiar per aquesta Barcelona monumental que coneix com si fos casa seva.
Té gravat a foc en la memòria el seu últim dia de treball, un 14 de març, recorrent la Sagrada Família amb uns turistes. «Va ser arribar a casa, posar les notícies i escoltar que la tancaven», relata des del seu domicili. Ha cobrat ajuts estatals, però les del Govern li semblen «impossibles».

Abel Roca, al costat d’un MNAC sense visitants / JORDI COTRINA

Per a aquest autònom que treballa per a Barcelona Guide Bureau (BGB), es va obrir un pou laboral d’on encara no ha sortit, perquè per acabar-ho d’adobar la seva dona també és guia. Això sí, no s’han enfonsat a la butaca de casa, sinó que han activat neurones per adaptar-se a l’escenari d’una ciutat buida durant setmanes. «Vam idear unes rutes virtuals, amb ajuda de Google i material dels espais que mostràvem», explica. Primer entre família i amics, perquè no s’ha d’oblidar que molt barcelonins ignoren els secrets del propi patrimoni local. Després, ja amb BGB, oferint reserves al món.

«La gent en quedava contenta», assegura. Tant els que somien veure algun dia aquestes joies en directe, com antics viatgers que les van passar per alt.

En el llarg currículum de l’Abel no hi ha precedents comparables. El 2001, amb l’atemptat de Nova York, el turisme dels EUA es va extingir un temps, però l’europeu va créixer sense treva. Amb la crisi del 2008, l’únic que va seguir cap amunt va ser el turisme internacional. ¿I ara? 

Un taxi sense gairebé passatgers

De les seves llargues hores pentinant els carrers buits a la recerca de passatgers, José Antón Pachón recorda la imatge d’«una Barcelona fantasma, en què semblava que només hi havia policia, ambulàncies, taxis i camions de les escombraries». Perquè com a servei essencial, els taxistes van continuar treballant un dia per setmana (algunes vegades dos dies, segons llicències), com testimonis itinerants d’aquest món al revés.

José Antón Pachón, en el seu taxi / ANNA MAS

«Amb la gent a casa seva amb prou feines hi havia feina, però era molt important portar els fills que transportaven la compra als seus pares grans confinats, o els sanitaris que sortien de treballar d’un hospital rebentats després de moltes hores i necessitaven arribar a casa». Rememora un diumenge en què, sent segon de la cua, va passar quatre hores davant de l’estació de Sants esperant passatge.

«No hi ha creueristes, els hotels estan buits, no hi ha fires ni congressos, està sent díficil», diu un taxista

Passat el pitjor, va arribar el llegat de la pandèmia en forma d’una metròpolis amb la seva activitat econòmica amputada i l’agreujant de l’absència de turistes que en aquests moments de l’any podrien suposar fins al 60% dels seus ingressos
.«No hi ha creueristes, els hotels estan buits, no hi ha fires, no hi ha congressos.., per a nosaltres està sent difícil treballar», detalla, ara amb tres dies lliures per setmana en lloc dels dos habituals. I com a dada apunta a la facturació del vespre de dijous, exactament la meitat del que hauria registrat un altre juliol.

Amb una mampara posterior i fort sentit solidari, Pachón va deixar de seguida la por enrere. Una altra cosa és la inquietud per companys que encara estiguin pagant la seva llicència aquest estiu negre. 

La barra que la Catalina ja no pot pagar

ByKate ha sigut el (possiblement efímer) somni de Catalina Barbero, una encantadora cafeteria amb què va voler fer un canvi de vida radical sense imaginar que en pocs mesos una pandèmia ho posaria tot damunt davall. Al 379 de Còrsega, estratègicament ubicada davant d’un macro alberg juvenil, el novembre passat va obrir un establiment on sucumbir a la seva deliciosa pastisseria artesana i els seus ‘brunch’. Va aconseguir enlairar-se amb esforç, i funcionar tan bé que va haver de fitxar personal, fins que al març va arribar el crac.

Catalina Barberlo, a la seva cafeteria ByKate / jordi cotrina

La Catalina simbolitza la situació que estan vivint milers de petits emprenedors que van apostar recentment per un negoci vocacional però una fragilitat financera inicial que no permet ensopegades en els primers mesos de rodatge.

«No puc fer-ho tot sola perquè tinc sala i cuina, però amb aquesta facturació del 40% és impossible pagar dos treballadors i el 100% del lloguer», afirma. Després d’intentar negociar en va amb el propietari de l’espai, confessa haver hagut d’optar per l’impagament de la renda mensual com a única alternativa al tancament fulminant.
Per a aquesta dona que va deixar enrere la seva ocupació en una multinacional, l’única alernativa podria ser reformular el seu negoci per treballar sola. O llançar la tovallola. Mentrestant, espera que el hostel Generator, de 740 llits (ja reobert, però encara sense gairebé hostes) torni a injectar-li joves comensals famolencs. 

Espectacle amenaçat per falta de públic

La copropietària del Tablao Cordobés de Barcelona, María Rosa Adame, encara no sap si podrà obrir les portes. Les distàncies de seguretat que s’exigeixen al món de l’espectacle tampoc van a favor d’aquest històric local de petites dimensions ubicat a la Rambla.

María Rosa Adame, al seu ‘tablao’, sense reserves aquest estiu / JORDI COTRINA

 El confinament al març va coincidir amb l’inici de temporada. «Estem a zero. Els turoperadors ho han cancel·lat tot fins l’any que ve i en la nostra pàgina web de moment hi ha només quatre reserves per al juliol», explica Maria Rosa Adame. «Així no podem obrir». La poca afició dels barcelonins a acudir a aquest tipus de local tampoc hi ajuda.  El flamenc, patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco des del 2010, ho té cru sense turisme.

Fa un any per aquesta època solien fer tres sessions al dia per a 100 persones amb una desena d’intèrprets en escena. «Els artistes estan en una situació dramàtica. Pel nostre escenari en passen uns 200 a l’any. I al ‘tablao’ treballa molta més gent. Tenim 40 empleats entre cambrers, gent de cuina... Són moltes famílies».     

Han sol·licitat un crèdit del govern per poder aguantar. «Ens vam acollir als del sector turístic, que van sortir abans que els de cultura. Però no és solució perquè els diners s’han de tornar. L’única sortida és poder tornar a treballar». Tot i que no guanyés diners, «obriria si tingués almenys 25 o 30 persones de públic de mitjana a les funcions». Explica que a Madrid han permès als ‘tablaos’ obrir terrasses, una cosa que els agradaria replicar. Ella confiava a recuperar l’activitat a l’estiu i la tardor, però el termòmetre de les reserves indica que probablement perdran tota la temporada. «El panorama és negre i els nous brots del virus no ajuden», informa Marta Cervera.