26 maig 2020

Anar al contingut

EMERGÈNCIA HABITACIONAL

Colau reclama a Sánchez un pacte d'Estat per a la vivenda

L'alcaldessa també exigeix poder disposar del superàvit municipal per afrontar la crisi social i econòmica

El Periódico

Colau reclama a Sánchez un pacte d'Estat per a la vivenda

JOAN CORTADELLAS

Poder disposar de superàvit municipal generat a través de la llei d’estabilitat pressupostària i un pacte d’Estat per a la vivenda. Aquestes són les dues peticions que ha traslladat aquest dijous l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al president del Govern, Pedro Sánchez, per carta. Per a la regidora és impossible sortir de l’actual crisi social i econòmica generada per la crisi sanitària sense un canvi «en les regles de joc de la política de vivenda».

Per a això, Colau convida a Sánchez a liderar de manera «urgent» i «imminent» un pacte d’Estat que alineï totes les administracions públiques a fi de sortir de l’emergència habitacional que ja existia abans de la pandèmia però que ara s’ha agreujat; i un pacte que, al seu torn, impulsi mesures que no s’han dut a terme en els últims 40 anys a Espanya per garantir el dret a la vivenda. Segons l’alcaldessa fer-ho –i fer-ho bé– permetria, a més, «generar milers de llocs d’ocupació de qualitat que permetrien accelerar la sortida de la crisi».

Pròrroga de la moratòria de desnonaments

Entre les mesures a curt termini que proposa Colau figuren la prorroga per sis mesos més de la moratòria de desnonaments de les famílies més vulnerables i un canvi radical en la fiscalitat actual que «afavoreix a l’especulació» amb referència a les socimis.  Segons el parer de l’alcaldessa ara es premia, sense condicions i impostos baixos, els qui realitzen grans compres de vivenda per especular i es penalitza els empresaris que promouen vivenda protegida de lloguer. Una cosa «inassumible».

Quant a la possibilitat de poder utilitzar el superàvit de l’ajuntament per fer front a les demandes socials, Colau afirma que no està demanant «cap concessió de gràcia» sinó que es tracta d’una «demanda molt bàsica i de justícia» que permetria al municipi fer front a la crisi social i econòmica amb més recursos. No en va, com recorda l’alcaldessa, els ajuntaments són «l’Administració més propera i el primer lloc al qual es dirigeix la ciutadania».