Colau reclama a Sánchez un pacte d'Estat per a la vivenda

Poder disposar de superàvit municipal generat a través de la llei d’estabilitat pressupostària i un pacte d’Estat per a la vivenda. Aquestes són les dues peticions que ha traslladat aquest dijous l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al president del Govern, Pedro Sánchez, per carta. Per a la regidora és impossible sortir de l’actual crisi social i econòmica generada per la crisi sanitària sense un canvi «en les regles de joc de la política de vivenda».

Per a això, Colau convida a Sánchez a liderar de manera «urgent» i «imminent» un pacte d’Estat que alineï totes les administracions públiques a fi de sortir de l’emergència habitacional que ja existia abans de la pandèmia però que ara s’ha agreujat; i un pacte que, al seu torn, impulsi mesures que no s’han dut a terme en els últims 40 anys a Espanya per garantir el dret a la vivenda. Segons l’alcaldessa fer-ho –i fer-ho bé– permetria, a més, «generar milers de llocs d’ocupació de qualitat que permetrien accelerar la sortida de la crisi».

Pròrroga de la moratòria de desnonaments

Notícies relacionades

La futura Llei del Taxi preveu eradicar les VTC urbanes a Barcelona i reservar aquest servei només al taxi

Aparcar gratis a Barcelona: on estacionar sense pagar i sense multes

Entre les mesures a curt termini que proposa Colau figuren la prorroga per sis mesos més de la moratòria de desnonaments de les famílies més vulnerables i un canvi radical en la fiscalitat actual que «afavoreix a l’especulació» amb referència a les socimis.  Segons el parer de l’alcaldessa ara es premia, sense condicions i impostos baixos, els qui realitzen grans compres de vivenda per especular i es penalitza els empresaris que promouen vivenda protegida de lloguer. Una cosa «inassumible».

Quant a la possibilitat de poder utilitzar el superàvit de l’ajuntament per fer front a les demandes socials, Colau afirma que no està demanant «cap concessió de gràcia» sinó que es tracta d’una «demanda molt bàsica i de justícia» que permetria al municipi fer front a la crisi social i econòmica amb més recursos. No en va, com recorda l’alcaldessa, els ajuntaments són «l’Administració més propera i el primer lloc al qual es dirigeix la ciutadania».