Cau una xarxa que va captar dones a Barcelona per portar heroïna per la via africana

L’alarma la va donar un delinqüent habitual del districte de Nou Barris de Barcelona. Un home conegut pelsMossos d’Esquadra que arrossegava un passat llunyà d’addicció a l’heroïna. En pocs dies, va protagonitzar set robatoris al seu veïnat. En l’últim, va estampar una motocicleta contra una botiga de llaminadures. L’amo el va reconèixer i el va denunciar. La unitat d’investigació de Nou Barris va resoldre el cas en poc temps i va confirmar el que temia: el vell toxicòman havia entrat en una espiral de robatoris barroers perquè tornava a estar enganxat a l’heroïna. ¿L’heroïna havia tornat a Nou Barris?

«A través d’un treball de proximitat, preguntant als veïns, vam localitzar dos punts de venda que funcionaven com a narcopisos», explica el sergent Eduard Rodríguez. El juny de l’any passat, es va activar una operació que va desarmar els dos punts, va constatar que venien heroïna –malgrat que molts dels consumidors en lloc d’injectar-los-la l’estaven inhalant–, i els responsables del petit entramat de narcotràfic van ser arrestats. No obstant, durant aquestes indagacions va aparèixer un fil per estirar per descobrir com havia arribat aquesta heroïna fins a Nou Barris.

De Nou Barris al centre

Va començar en aquell instant una segona fase del cas, que va requerir la col·laboració de les unitats d’investigació de Ciutat Vella i de l’Eixample, ja que l’organització que havia subministrat als dos punts de Nou Barris treballava sobretot amb narcopisos del centre de Barcelona.

Les escoltes telefòniques als sospitosos van fer aflorar una cosa que els investigadors desconeixien: es tractava de ciutadans africans de nacionalitat tanzana que estaven utilitzant la ruta africana de l’heroïna.

La ruta africana

L’Afganistan produeix el 90% de l’heroïna que es consumeix al món. La ruta tradicional fins a Europa –malgrat que la majoria que es consumeix a Barcelona acostuma a viatjar amagada en maletes de ciutadans pakistanesos residents a la ciutat– és la via terrestre a través de Turquia. No obstant, recentment una segona ruta fins al Vell Continent ha tingut èxit, la marítima fins a la costa de Moçambic, Somàlia o Tanzània.

El grup criminal de tanzans residents a Barcelona que seguia la unitat d’investigació de Nou Barris utilitzava aquesta segona. És un dels primers indicis detectats en aquesta ciutat –potser el primer– d’heroïna que s’ha mogut per l’Àfrica.

Discoteques i bars musicals

Els traficants captaven dones de nacionalitat espanyola en discoteques i bars musicals perquè acceptessin fer de ‘mules’ –amagar entre el seu equipatge o el seu propi cos droga per passar els controls duaners–. «Però ho feien bé, es prenien el seu temps», remarca Rodríguez.

«Agafaven confiança amb elles, durant diversos dies, esbrinaven si tenien problemes econòmics i, si era el cas, els oferien fer un viatge a Johannesburg[Sud-àfrica]». Allà les esperava l’enllaç d’aquest grup que, a més, era també l’encarregat de col·locar l’heroïna al seu equipatge.

3.000 euros pel viatge

«Posaven la droga de tal manera que als escàners no resultés visible i la premsaven a consciència per impedir que els gossos poguessin ensumar-la», explica el sergent. Podien portar en cada viatge entre 3 i 5 quilograms i els policies desconeixen quantes dones van participar d’aquest trànsit. Elles rebien 3.000 euros, tot i que el valor de cada quilogram d’heroïna a Barcelona podia arribar a un valor pròxim als25.000 euros.

Mentre eren sota la seva lupa, els narcos van expandir el negoci i van contactar amb una altra organització sud-americana per comprar cocaïna. Aquesta segona facilitava també la seva pròpia ‘mula’. En aquest cas, la captada pels sud-americans va ser una dona de 19 anys, de nacionalitat peruana i mare d’un nadó, que va amagar la droga ingerint gairebé un quilo de boles de cocaïna líquida.

La que va venir d’Amsterdam

El vol va fer escala a Amsterdam i, abans de passar un control per embarcar per última vegada fins a Barcelona, «la jove es va posar nerviosa, va anar a vomitar al bany i va perdre algunes boles». «Si un d’aquests paquets hagués rebentat a dins seu, hauria mort intoxicada –remarca el sergent–. Laseva vida va córrer un perill seriós».

A l’aterrar a Barcelona, els investigadors la van seguir fins a l’hotel on l’esperaven els traficants. Els Mossos van poder arrestar-los tots tret d’un. Això va passar quatre dies abans que el Govern espanyol decretés l’estat d’alarma el 15 de març.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’últim dels narcotraficants que seguia lliure, que a més era el que la venia als narcopisos del centre de la ciutat, va ser sorprès per agents que el van identificar per saltar-se el confinament. Des de la desarticulació dels dos narcopisos en l’origen d’aquest cas, els Mossos han arrestat una dotzena de persones. 

Set narcopisos durant el confinament

Durant aquest últim mes de restricció de la mobilitat, els Mossos han clausurat set narcopisos, un fenomen que ha disminuït per la pressió policial, però que es resisteix a desaparèixer de la ciutat. Un símptoma que l’interès per l’heroïna, potser entre consumidors massa joves per recordar el drama social que va protagonitzar a finals dels anys 80 a Espanya, també persisteix.