L'augment d'ocupacions posa en alerta els veïnats

Amb la província de Barcelona al capdavant dels índexs d’ocupació il·legal de vivendes i el temor d’alguns efectes secundaris del recent decret de vivenda del Govern, milers de propietaris (des de grans propietaris a modestos particulars) estan en alerta pel temor d’una usurpació conflictiva no ja dels seus propis domicilis o propietats, sinó de qualsevol espai a la seva pròpia finca que pugui posar en perill la convivència. La ciutat exhibeix com mai locals buits tapiats amb maons o formigó davant de l’auge d’ocupacions en molts baixos comercials. També proliferen les càmeres (fins i tot rudimentàries), alarmes i diferents protocols d’avís entre les comunitats de veïns.

Contextualitzant aquesta por amb dades del Ministeri de l’Interior, es pot recordar que Catalunya va registrar 6.688 ocupacions denunciades el 2019. La província de Barcelona (5.101) s’emporta la palma amb gairebé 18.850 d’acumulades del 2013 al 2019 i l’índex més gran de la península: almenys 66 cada 10.000 vivendes i un augment sense treva en els últims anys. Moltes altres no es denuncien perquè es resolen amb empreses de desocupació fora de la llei.

A aquest risc, que no ha aconseguit frenar el procés civil que des del 2018 permet accelerar la recuperació d’immobles en el cas de persones físiques (representen el 25% de l’estadística), se suma ara la polèmica per algunes conseqüències dels decrets llei 17/2019 i 1/2020 sobre vivenda del Govern (veure especejament). 

Óscar Gorgue, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona ho critica afirmant que s’ha «legalitzat l’ocupació», i relata que és comú que un procés de recuperació de vivenda suposi fins a dos anys d’espera. Considera que el tipus d’ocupació emergent (que va molt més enllà de la que es va produir durant la crisi) s’ha professionalitzat i «sap com evitar un desallotjament». El col·lectiu, que al costat de promotors, API i administradors ha emès un comunicat sobre això, emfatitza a aquest diari que l’amenaça no és ja per a pisos o locals buits, sinó també per a propietaris que no resideixen permanentment o viatgen molt.

Problema de convivència

Els administradors de finques relaten que les ocupacions s’han convertit en un problema de primer ordre a les finques. Si es tracta de casos de necessitat, l’únic problema sol ser la falta de pagament en les quotes comunitàries, que han d’assumir els altres residents. No obstant, moltes comunitats es mostren solidàries amb aquestes famílies en situació de risc i davant del disparat preu dels lloguers. 

Però el conflicte que ara no deixa dormir a propietaris i veïns, i cada vegada més comú, és el de les ocupacions que amaguen finalitats delictives (com als narcopisos, o per a persones que viuen dels robatoris) o perquè es gestionin a partir de màfies i afectin greument la convivència. Els exemples ajuden a il·lustrar aquesta psicosi. 

En un bloc del carrer de Llobet i Vall-llosera, a Horta-Guinardó, els veïns van aconseguir avortar l’altre dia una ocupació quan uns individus anaven a canviar el pany d’una porta. Aquestes claus haurien cotitzat al cap de poca estona almenys a 400 euros, sense saber a quines mans caurien. Ara els residents s’han organitzat per detectar moviments sospitosos mentre es plantegen instal·lar-hi alarmes. No era un pis buit, sinó que el propietari viu mesos fora. 

Al carrer de Miquel Àngel, a Sants, el veïnat pateix des de fa ni més ni menys que 20 mesos l’infern d’una ocupació molt problemàtica de dos baixos comercials que va començar amb un mercadeig de claus, com va avançar aquest diari a l’estiu. Com dicten alguns manuals ‘online’ d’ocupació, el primer habitant va exhibir un nen petit quan van arribar els mossos, cosa que va impedir la recuperació immediata de l’immoble. Aquest menor va desaparèixer poc després. 

El Carles, portaveu dels veïns, assenyala que conviuen amb un problema múltiple: de delinqüència (els fins a 10 ocupants, d’origen estranger i en rotació, realitzen robatoris al barri i després es refugien en aquests baixos dels números 92 a 100), d’ordre públic (són freqüents les baralles i crits), de seguretat (hi ha hagut almenys dos incendis al cremar a l’immoble el plàstic que retiren per treure el coure de cable robat, segons els van explicar els bombers) i sanitaris. I és que, a falta de lavabos, els ocupants orinen tot el dia als pàrquings limítrofs, de manera que els residents han hagut de sufragar i instal·lar sensors de llum dissuasius davant de la pudor. Una altra aroma que inunda les finques és la de marihuana.

Els Mossos confirmen que han realitzat detencions de diversos delinqüents que s’allotgen a l’edifici quan han comès robatoris o furts a l’exterior. La policia també ha hagut d’intervenir en baralles al carrer, tot i que mai al seu interior. Fonts de Banc Sabadell informen que els locals van ser de Solvia fins al desembre passat, quan es van vendre a Cerberus, tot i que el jutjat ja ha notificat als habitants el procés, i s’espera alçament.

Mesures extraordinàries

Gorgue apunta que, vistes les limitacions judicials, la millor eina és la prevenció. «Prendre el màxim de mesures per evitar-lo», apunta. No hi ha xifres globals, però sí molts indicis d’aquesta operativa. Una empresa de portes metàl·liques blindades assenyala a aquest diari que les vendes s’han disparat en els últims anys, com ha succeït amb les alarmes, producte estrella ja no només per a segones residències sinó a Barcelona, que algunes marques sofistiquen amb detectors de vibració en portes i emissors de fum per fer fugir els intrusos i que alerten la policia per evitar ocupacions. Sistemes que conviuen amb càmeres assequibles que molts particulars compren per internet i simplement vinculen als seus mòbils.

Notícies relacionades

La Fira invertirà 255 milions en la reforma dels pavellons

Pressió als veïns del bloc Venus si no retiren demandes

Però potser el més visible siguin els murs de maó o ciment per blindar baixos, des de la ronda de Sant Pau fins a locals nous al Poblenou, passant per tot Barcelona. L’advocada especialista en dret immobiliari de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) Cristina Vallejo tem que molts particulars (persones físiques) «encara desconeguin la via ràpida que permet la denúncia civil amb procés cautelaríssim que obliga a l’ocupant il·legal a presentar documentació que acrediti la vivenda en un termini de cinc dies. Un procés que no serveix per a empreses i que converteix als actius de bancs en el blanc favorit de l’ocupació, malgrat que afectin grans veïnats.

Tampoc és fàcil combatre la picardia. L’ocupació professional es val d’artificis com demanar pizzes des d’una direcció dies abans d’aquesta usurpació per provar de demostrar que feia dies que eren allà si els agafen tot just colar-se.