LA CRISI DE LA VIVENDA A BARCELONA

Suspès el desnonament del refugi d'ancianes sense llar La Caracola

La propietat ha sol·licitat al jutge parar el desallotjament de la nau okupada per diversos moviments socials del Raval després d'expulsar un grup de narcotraficants

Comparteixen el local, que anys enrere havia sigut la seu d'Edicions 62, l'Espai de l'Immigrant, el Sindicat Manter i el Sindicat d'Habitatge del barri

zentauroepp52378701 desnonament200220105902

zentauroepp52378701 desnonament200220105902 / Manu Mitru

1
Es llegeix en minuts
Helena López

El primer intent de desnonament estava programat també un dijous. El 28 de novembre de l’any passat. En aquella ocasió es va parar la tarda abans, després de la pressió popular i la mediació de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest dijous, tres mesos després, també hi ha hagut celebració a La Caracola, tot i que la suspensió del desnonament no s’ha conegut fins a la mateixa data i hora en què estava anunciat, quan a la porta s’havien concentrat desenes de persones per impedir-ho. Segons ha anunciat el regidor del districte, Jordi Rabassa, a les xarxes socials a primera hora del matí, ha sigut la propietat dels locals del carrer de Peu de la Creu la que ha sol·licitat la suspensió.

L’enorme nau va ser okupada el maig de l’any passat per diversos moviments socials del Raval, després de molts anys buida, cosa que la va portar a convertir-se en un immens narcopís. Des que els activistes van expulsar els narcos, l’espai acull diversos projectes. Entre ells, La Caracola, refugi de dones grans sense papers i sense llar creada sota el paraigua de l’Espai de l’Immigrant, una altra de les iniciatives que donen vida al lloc, en el qual també han trobat un espai el Sindicat de Venedors Ambulants, l’acabat de crear Sindicat de Cuidadores sense Papers i el Sindicat d’Habitatge del Raval.

Un espai segur

Notícies relacionades

«Convertim un espai de mort en un espai de vida», reivindica sempre Alma, activista de l’Espai de l’Immigrant impulsora de La Caracola. La idea inicial era oferir «un espai segur a migrants víctimes de violència masclista, però la realitat és capritxosa i va fer que ens trobéssim amb aquesta altra realitat invisible de les dones grans i soletes», explica l’activista. 

L’espai ha servit també per acollir joves extutelats al carrer al complir la majoria d’edat.