La fauna del Besòs es recuperarà en «dos o tres anys», segons la Generalitat

La fauna del riu Besòs es recuperarà en un termini «de dos a tres anys». Així ho conclou el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació després que s’hagi fet un cens d’aus i un mostreig de fauna piscícola a la zona afectada després de l’episodi de contaminació causat per l’incendi de la planta industrial de Montornès del Vallès i del temporal ‘Gloria’.

«Malgrat que en els punts del riu Besòs inferiors a l’abocament les densitats poblacionals de peixos i d’alguns ocells han disminuït, tots continuen a la zona i, tot i que en menor nombre, han superat els dos episodis», assegura en un comunicat la Generalitat, que afirma que «cap espècie ha desaparegut de cap tram per efecte de l’abocament o del temporal». 

L’optimisme de l’Administració autonòmica va en consonància amb el del Consorci Besòs-Tordera, el qual va reconèixer el mes de desembre passat que la contaminació del riu provocada per l’incendi de la fàbrica de Montornès del Vallès no havia provocat el mal mediambiental que s’havia previst en un primer moment. 

«Exemplars suficients»

Actualment, remarquen fonts de la Conselleria, «hi ha prou exemplars per permetre el restabliment natural de la situació en un període de dos o tres anys. A més, s’espera que les altes densitats dels afluents al riu Besòs serveixin de font per aportar de forma natural exemplars aigües avall».

En l’estudi, fet per tècnics del Servei de Pesca Continental i els Agents Rurals, el Departament admet haver detectat cert descens tant de peixos com d’aus, però les dues poblacions «han sobreviscut als episodis i es comencen a recuperar».

La mateixa diversitat que en trams sense afectació

Durant el mes de gener, els agents rurals van fer el cens d’ocells aquàtics per determinar el nombre i les variacions que s’havien produït respecte a anys anteriors. Els agents van censar els trams de riu per sota del punt d’abocament fins a la desembocadura i tres trams més situats als afluents del riu Besòs (els rius Mogent, Tenes i Congost).

De les principals espècies piscícoles presents en aquests rius, es va trobar «aproximadament la mateixa diversitat» en els trams afectats per l’abocament com en els trams sense afectar. No obstant, la densitat poblacional estimada és «bastant superior» als afluents respecte als punts del riu Besòs tret del riu Congost, on s’ha detectat una densitat «molt baixa», possiblement a causa del gran cabal que va baixar durant el ‘Gloria’, «ja que l’hàbitat no és prou òptim per a les espècies en aquest punt».

De les dades obtingudes es desprèn que «una part dels peixos ha superat els dos episodis presentant mecanismes que els han permès sobreviure a aquestes situacions extremes», recalca la Generalitat, malgrat que, en comparació amb anys anteriors, «s’observa una lleu disminució d’exemplars aigües avall del punt d’abocament, segurament a causa de la reducció de la fauna piscícola que els serveix d’aliment». Quant al cens hivernal d’aus fet el gener del 2020 –posterior a l’abocament i previ al temporal–, s’han detectat un total de 35 espècies diferents. 

Mostrejos realitzats amb pesca elèctrica

Amb l’objectiu de fer una anàlisi de l’afectació de la fauna fluvial, els tècnics van establir quatre punts de mostreig al riu Besós per sota d’on es va produir l’abocament i tres punts més ubicats als afluents (rius Mogent, Congost i Ripoll), amb tal de poder comparar els nivells de població piscícola respecte als trams amb afectació.

Aquests mostrejos, assenyala el Govern, s’han realitzat mitjançant l’ús de la pesca elèctrica, tècnica consistent a practicar unes descàrregues a l’aigua que atordeixen els peixos i faciliten la seva captura per recomptar-los, mesurar-los, pesar-los i alliberant-los al mig.

«El Besòs es recuperarà... una altra vegada»

Des de la Federació d’Associacions Veinals de Santa Coloma de Gramenet (FAVGRAM) –un dels municipis que han impulsat des dels 90 la recuperació mediambiental del riu juntament amb Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac–, el seu president, Tomás Fernández, explica que els veïns «volen ser optimistes, malgrat que la desconfiança és molt gran».

Sobre els «dos o tres anys» als quals fa referència la Generalitat, Fernández admet: «Volem pensar que serà suficient i que en aquell temps el riu es normalitzarà i tornarà a ser com fa uns mesos, però els dubtes són molts i costa creure’s el que ens diuen».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Al desembre, quan es va produir l’incendi de la planta industrial de Montornès, el lector Martín Martínez va escriure a la secció Entre tots d’EL PERIÓDICO una carta sobre la contaminació del Besòs. Preguntat per la qüestió passats aquests mesos, Martínez es mostra optimista: «El Besòs estava molt malament i ja es va recuperar una vegada; ara ho tornarà a fer». Això sí, la recuperació total, pronostica Martínez, «segurament arribarà en un termini superior a aquests dos o tres anys».

El lector rememora els temps en què va treballar a prop del riu. «Record que fa 40 anys no hi havia vida al riu, no obstant, ara em consta que hi ha peixos i aus: he reconegut un procés de recuperació mediambiental».