El gimnàs Sant Pau celebra els 80 amb una mala salut de ferro

A mitjans de l’any passat, a pocs dies de les eleccions municipals, n’anunciaven el tancament. El gimnàs social Sant Pau, projecte social de referència al Raval i molt més estava a punt d’abaixar la persiana fora de combat pels deutes en plena campanya electoral. L’anunci, que es feia públic 15 dies abans de fer-se hipotèticament efectiu –mai va arribar a tancar– va fer canviar el pla de campanya de més d’un candidat. De pràcticament tots, de fet. El terratrèmol causat, sobretot entre les entitats i moviments socials de la ciutat, va fer que en pocs dies s’arribés a un compromís polític per trobar la manera de sostenir-lo. Nou mesos més tard, el gimnàs social que mai té un no per a ningú –per això una part dels seus problemes econòmics– donarà el dissabte 22 de febrer el tret de sortida dels festejos de celebració del seu 80è aniversari. Serà amb una festa dels vuitanta –aquí no donen puntada sense fil– a la sala Sidecaron actuaran ni més ni menys que els Azucarillo Kings. «Hem aconseguit una cosa històrica, que és que es posin d’acord la Generalitat, l’ajuntament, les entitats de base i fundacions com la de La Caixa i Agbar. No s’ha salvat un gimnàs, s’ha aconseguit un pacte de ciutat i de país», assegura feliç Jordi Bordas, gerent de l’octogenària cooperativa amb una mala salut de ferro. 

Des d’aquest singular gimnàs on es creuen les vides de medi Raval –amb tot el que això significa– insisteixen que si han pogut arribar fins aquí ha sigut per la societat civil. Després del SOS de maig van sonar totes les alarmes i es van teixir complicitats com la cessió de 24 màquines per part de la UFEC, cosa que els va permetre renovar íntegrament la sala de màquines. Amb la col·laboració dels seus nombrosos amics, van llançar una campanya de recerca de socis, amb lemes com ara «Tornen els clàssics, paga el gimnàs i no hi vagis».   

Aquest any, celebrem #SantPau80 (1940-2020).
Tornen els clàssics!#InnovacióSocial pic.twitter.com/CstUDHEFp2

— Gimnàs Social Sant Pau (@salvemelsantpau) 5 de febrero de 2020

Més enllà del concert del dia 22, preparen tot un any d’activitats, amb més concerts i una exposició fotogràfica sobre la història del lloc, obert el 1940 com uns banys públics, cosa que en part, encara és. Actualment el Sant Pau acull 18.000 dutxes anuals. D’aquestes, una tercera part és derivada per Arrels, una altra són persones que venen directament del carrer –molts són joves sense llar– i la tercera són derivats del Saier, és a dir, de l’ajuntament, institució amb la qual estan a punt de tancar un important acord que inclou una no menys important injecció econòmica (un dels motius que els fan mirar al futur amb optimisme malgrat els seus, almenys ara per ara, precaris comptes). 

Espai de dignificació

Notícies relacionades

El gimnàs social Sant Pau es queda al Raval

Esnòrquel científic

El Sant Pau compta actualment amb 1.200 socis, però això no es tradueix en els ingressos que se suposa que s’hauria de traduir una xifra gens menyspreable. Malgrat que ells insisteixen que el Sant Pau és un espai de dignificació on tots els socis són iguals i no diferencien entre els que poden pagar i paguen i els que no, a l’hora de mirar els comptes sí que és important. 930 d’aquests socis no paguen. Es tracta de persones derivades per 52 entitats socials amb què treballen. Moltes, després de la petició d’auxili del maig passat, no van dubtar tampoc a posar el seu gra de sorra (no diuen noms, una altra vegada, per no fer diferències entre els que sí i els que no).

L’any del 80è aniversari tancarà el 16 de novembre, la data exacta, amb una gran paella popular en què convidaran tots els seus socis. I tots, sobra dir-ho quan es parla del Sant Pau, són tots.