Anar al contingut

NOVA BATALLA GUANYADA A CIUTAT VELLA

El gimnàs social Sant Pau es queda al Raval

La solidaritat del teixit social salva el local on tots els veïns, vinguin d'on vinguin i tinguin els diners que tinguin, troben el seu lloc

L'espai de referència en salut comunitària anava a tancar aquest dissabte al no poder fer front al deute de 150.000 euros que acumulava després d'anys en crisi

Helena López

El gimnàs social Sant Pau es queda al Raval

JORDI COTRINA

No el podien deixar caure i no ho han fet. Quinze entitats socials de pes a la ciutat, des de Càritas a Sant Joan de Déu o Arrels han donat 30.000 euros al projecte per saldar els seus deutes. La resta, fins a arribar als 150.000 que necessitaven, l’han posat les administracions. Així que el gimnàs social Sant Pau es queda al Raval. “Hem parlat amb la seguretat social i han parat l’embargament, no s’emportaran les màquines; així que seguim. ¡Seguim!”, assenyalaven eufòrics ahir des del gimnàs, que fa tot just unes setmanes semblava tenir els dies comptats.

L’última batalla de l’operació Salvem el Sant Pau, que va començar fa tres anys, es va iniciar fa tot just 15 dies, amb l’anunci en aquest diari que la cooperativa –moltíssim més que un centre esportiu– tancaria aquest 1 de juny si no reunia 150.000 euros en dues setmanes. Semblava impossible, però aquí res ho és. La notícia, amb aires de drama per al barri i per a les desenes d’entitats socials que deriven els seus usuaris al gimnàs, va generar una onada de solidaritat.

Gran família

L’allau de recolzaments va arribar del Sindicat Popular de Manters o les Putes Indignades, tots dos nascuts al barri i membres d’aquesta gran família, fins i tot la monja Viqui Molins, sòcia des de fa anys i una d’habitual tres vegades per setmana. O el Casal dels Infants del Raval, una altra de les entitats que ha aportat a la caixa de resistència. Un dels seus responsables, Enric Canet, definia el Sant Pau com un espai en què, on d’altres només veien problemes, ells hi veien solucions.

Canet tenia al cap un projecte de piscina per a mares musulmanes amb els seus nadons. Al Sant Pau les van permetre banyar-se soles i tapades. Els van permetre ser elles. Sentir-se a gust. I no només a elles, també al grup de dones grans, veïnes del Raval de les de tota la vida, que no es perden una classe d’‘aqua gym’ o les dones ‘trans’, per a les quals el Sant Pau va habilitar un vestidor específic al veure que marxaven a casa sense dutxar per no sentir-se còmodes en un vestidor estàndard. I per a centenars de menors no acompanyats o ex menors no acompanyats, que van trobar en aquest gimnàs un lloc no només on dutxar-se, tenir wifi i practicar boxa, sinó, el més important, un espai on ser ells mateixos. On ser un més. On poden compartir piscina o classe amb altres xavals del barri de vides molt diferents, perquè el Sant Pau no és només el gimnàs dels vulnerables, que també –és el centre de referència per a les persones sense sostre o sense papers o sense les dues coses–; sinó el gimnàs de tots. Per això la seva salvació definitiva passa per un acord entre tots, que s’endevina pròxim.

Solució definitiva

Més enllà de superar l’embargament, que era el més urgent i el que aquest divendres han celebrat amb magnificència, les necessitats del projecte d’aquesta cooperativa van més enllà. Es tracta d’un local de dimensions considerables en una ubicació estratègica, en plena ronda de Sant Pau, a dos passos de l’esplendorós mercat de Sant Antoni. Fa just un any, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la compra de l’espai, proposada amb una sèrie de premisses que no es van complir i que van fer que la compra no s’arribés a produir. Des de la cooperativa tenen clar que la solució definitiva passa per fer efectiva aquesta compra i per firmar un conveni amb l’administració pública, ja que una gran majoria de les persones vulnerables que acullen gratis hi són derivades per aquesta. D’acord amb el que han dit i publicat les diferents formacions polítiques durant la campanya electoral, aquest conveni sembla pròxim.